El serial del futur de Cristiano Ronaldo ja s’ha tancat. No de forma oficial, però, en tot cas, el diari Marca, ha informat que el portuguès fitxarà per l’Al-Nassr de l’Aràbia Saudita. Segons les seves informacions, hi jugarà a partir de l’1 de gener, tot signant un contracte de dos anys i mig de durada, i amb un sou astronòmic que, comptant variables, ascendirà als 200 milions d’euros per curs.
D’aquesta manera, l’etapa de Cristiano Ronaldo en el futbol d’elit s’ha acabat. I quina etapa! El davanter ho ha guanyat tot, amb les samarretes de l’Sporting de Portugal, del Manchester United, del Reial Madrid i de la Juventus. Va sorgir al primer equip portuguès l’any 2002, després d’haver-si format en les seves categories inferiors, i ràpidament va cridar l’atenció dels grans.
La trajectòria de Cristiano Ronaldo a Europa s’acaba
De fet, l’estiu de 2003, va acabar de guanyar-se el mític tècnic Alex Ferguson, en un partit amistós entre precisament l’Sporting i el United. Llavors, els red devils el van fitxar a canvi d’uns 15 milions d’euros, una xifra molt important tenint en compte que era una època en la qual es gestionaven números més baixos que actualment, i que tenia només 18 anys. I hi va fer història, tot convertint-se en un dels millors jugadors de la història de club. De fet, Ferguson li va donar ràpidament el número 7 del mític David Beckham.
Ja la temporada 2003/2004 va esdevenir titular. I hi va continuar creixent, tot millorant paulatinament les seves xifres i guanyant títols, fins que van arribar unes temporades espectaculars. A partir de 2006 Cristiano ja era un dels millors jugadors del món al Manchester United. Venia de fer un bon paper amb Portugal a l’Eurocopa de 2004 i el Mundial de 2006.
Al final d’aquella primera temporada de les dues esmentades els red devils van aixecar el títol de la Premier League. Després, el següent any, Cristiano Ronaldo va liderar el United a guanyar una nova Premier League i una Champions League. Ho va fer havent marcat 42 gols. Llavors, gràcies a tot plegat va guanyar la Pilota d’Or, corresponent a l’any 2007.
El següent any, el 2008/2009, en el qual va repetir Premier League però va caure derrotat en la final de la màxima competició continental davant el Barça de Guardiola, va ser el seu últim amb els britànics abans de començar la seva coneguda aventura al Reial Madrid. Una etapa de nou temporades, entre 2009 i 2018, que va anar clarament de menys a més.
Cristiano va arribar al Madrid quan el Barça dominava el futbol. Això quedava demostrat a les competicions nacionals i internacionals, ja que els blaugranes, amb Pep Guardiola, ho guanyaven quasi tot, i en els duels directes. En la segona temporada del portuguès a Madrid, va patir el famós 5-0, amb José Mourinho.
Tot i això, Cristiano continuava tenint xifres estratosfèriques, i va ser cabdal en la Lliga guanyada l’any 2012 amb el seu paisà, i després amb uns triomfs espectaculars: la Décima amb Carlo Ancelotti i les tres Champions consecutives de Zinedine Zidane, amb doblet inclòs. Amb l’últim títol europeu, i després d’haver aixecat també Pilotes d’Or més, va recalar a la Juventus. Allà va tenir menys brillantor a nivell col·lectiu, si bé va guanyar dos títols de Serie A, però encara mantenia bones xifres. Això sí, tres temporades després, va tornar al seu niu. Va tornar al Manchester United. Aquest, però, a diferència de l’anterior, era un United a capa caiguda. No tenia la qualitat d’antuvi. Tampoc Cristiano, ja amb 36 anys.
Tot i això, en la seva primera temporada va esdevenir un oasi entre el mal rendiment dels jugadors red devils. No van ser capaços de classificar-se ni tan sols a la Champions League, i això va comportar l’acomiadament del tècnic que hi havia, Ole Gunnar Solskjaer. A l’estiu, el United va pretendre canviar de cicle, tot contractant l’entrenador neerlandès Erik ten Hag i fent incorporacions com la de Casemiro.
A l’estiu Cristiano Ronaldo va conèixer, segons molts mitjans, que no comptava per a Ten Hag, i des de llavors ha anat de conflicte en conflicte. Per exemple, va abandonar un partit del United de pretemporada a mig partit, tenint en compte que el mirava des de la graderia. I això no va agradar gens a Ten Hag, que ho va criticar públicament. Aquests conflictes van anar tenint més importància fins que darrerament va fer unes declaracions que van suposar el seu comiat definitiu.
