Carles Murillo: “La Superlliga no és necessària per salvar el futbol”

El director del Màster en Direcció i Gestió de l'Esport de la UPF-BSM analitza el cas en una entrevista amb El Món

Per entendre com funciona el negoci de l’esport, val la pena recórrer a Carles Murillo (Barcelona, 1948), un dels catalans que més n’entenen del tema. Murillo és director del Màster en Direcció i Gestió de l’Esport de la Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management i president de la Societat Espanyola d’Economia de l’Esport i la seva experiència en aquest sector és llarga i extensa. És per això que, per conèixer els detalls i els motius pels quals s’ha intentat crear la Superlliga de futbol europeu, parlar amb ell resulta gairebé imprescindible.

Feia anys que es parlava de la Superlliga, però per què ha esclatat d’una forma tan sobtada?

Hi ha hagut diversos factors que han accelerat els fets. La idea va sorgir el 2004, quan el Porto va guanyar la Champions en una final totalment inesperada contra el Mònaco i això no va agradar gens als equips més grans. Durant aquest temps, el desencant dels clubs amb la UEFA ha anat creixent, ja que s’han apoderat de totes les finestres intersetmanals, han anat esprement els futbolistes i al final els clubs són els qui paguen els jugadors. Han triat aquest moment per anunciar la Superlliga, perquè la UEFA estava a punt d’explicar el nou format de Champions League i així els hi han aixafat la guitarra. A més a més, Florentino Pérez ha esperat a ser confirmat com a president del Reial Madrid i l’any és el més adequat perquè la gran majoria de clubs fundadors de la Superlliga tenen un projecte imminent de reforma de l’estadi.

La Superlliga ha promès triplicar els ingressos dels clubs fundadors. Si aquests van a negociar amb les butxaques plenes, els demanaran molts més diners per qualsevol cosa. Això podria provocar una inflació del mercat que sigui pan para hoy y hambre para mañana?

Sí, i tant. De fet, la crisi econòmica que ha generat la pandèmia estava anant relativament bé per canviar la distribució dels salaris i jo pensava que havia arribat per quedar-se. Si ara es fa aquesta Superlliga, els equips que en quedin fora ho passaran molt malament. Ara bé, el que m’estranya són aquestes estimacions que fan dels diners que podran generar. Tindrà molt interès un Barça-City o un Barça-Juventus de la fase regular? A l’Eurolliga de bàsquet el Palau tampoc no embogeix quan ha de venir el CSKA o el Panathinaikos en jornades de la primera ronda.

Aleshores, si la Superlliga tampoc no ha de generar un gran interès esportiu, només s’està creant pels diners?

Als clubs esportius, a diferència de les empreses, també hi ha un factor de prestigi molt important. Són un model de negoci i els diners són molt importants, però els resultats esportius també. En el cas de la Superlliga, l’equilibri entre allò financer i allò esportiu queda totalment descompensat. L’esport ha fet alguns passos endavant molt importants en els darrers anys pel que fa a valors esportius i això ha estat gràcies a la UEFA, sense que siguin unes germanetes dels pobres. Un altre factor és que la Superlliga mata els clubs que en els darrers anys han tingut el rol d’intentar fer caure els grans de tant en tant, com el Leicester, el Sevilla, el Vila-real o el Shakthar Donetsk.

I fins a quin punt l’interès mediàtic de la Superlliga seria tan superior al de la Champions?

Aquí hi pot haver hagut un error de càlcul important per parts dels fundadors de la Superlliga, que és que la demanda no és infinita. A l’Àsia es va començar a explotar al mercat del futbol, perquè hi havia milions de persones de públic potencial. Ara bé, això durarà tota la vida o deixarà de créixer en algun moment? No és més probable que comencin a interessar-se per les seves pròpies lligues que ja estan començant a professionalitzar amb jugadors europeus fins i tot?

Florentino Pérez ha defensat que la Superlliga reenganxaria els joves al futbol. Fins a quin punt això és veritat?

No hi ha tanta diferència entre la Superlliga i la Champions. De fet, la gran diferència està entre l’esport real i els eSports, on hi ha molta més interacció del públic, és una cosa molt més viva. Els joves estan acostumats a fer moltes coses a la vegada i la dinàmica del futbol és la que és. L’edat mitjana d’espectadors del futbol és bastant alta. Que juguin el Barça amb la Juventus dos cops per temporada canviarà gaire les coses? No ho crec. Seria més interessant apostar per la participació des de casa, però això es pot fer independentment dels equips que juguin. També es podrien intentar fomentar els valors del futbol i, en el cas del Barça potenciar jugadors de la Masia, perquè els més petits se sentin identificats.

Florentino també ha dit que la Superlliga salvarà el futbol. És així?

No. A mi em sembla molt exagerada aquesta afirmació, perquè el format tampoc no sembla que hagi d’aixecar gaire la demanda. Hi ha entitats que asseguren que les xifres econòmiques previstes per la Superlliga estan molt allunyades de la realitat.

Si la Superlliga no genera interès esportiu, pot també fracassar com a negoci?

Podria ser, però no són faves comptades. Al món de l’entreteniment hi ha molts programes sense gaire valor cultural i pels quals moltes persones no en donarien ni un cèntim que funcionen i són models de negoci. Això és molt complex i per molt que els aficionats més romàntics del futbol han sortit en contra de la Superlliga, això no assegura que hi hagi molta gent que sí que estigui disposada a pagar diners per veure aquesta competició. Amb tot, si això acaba tirant endavant no crec que sigui un gran èxit i les xifres que han anunciat no s’assoliran ni de bon tros, però tampoc crec que pugui fracassar. Probablement es carregaran els valors de l’esport, però tampoc no serà un fiasco.

Aleshores, és necessària aquesta Superlliga?

Rotundament, no. No és imprescindible i no salvarà el futbol. El nou model de la Champions funciona i intenten millorar alguns dels problemes actuals. A més, intenten fer una competició molt més participativa. Si s’està fent aquesta Superlliga, no és per necessitat, és perquè els clubs fundadors hi tenen interessos econòmics.

I si no ha de tirar endavant, pot ser que hagi estat només una eina de pressió per a la UEFA?

Quan va sortir la notícia, jo pensava que la primera reacció seria obrir una taula de diàleg. Però la Superlliga ha esclatat d’una forma tan ràpida, que es fa difícil pensar que ara puguin negociar aquests clubs amb la UEFA.

Més informació

Nou comentari