La Generalitat de Catalunya ja ha manifestat al Comitè Olímpic Espanyol (COE) la voluntat de presentar la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. El camí tot just acaba de començar el seu trajecte més oficial, però és una idea que està sobre la taula des que la va presentar l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu l’any 2010. Després d’aquests més de deu anys, la candidatura a aquests Jocs d’Hivern ha anat passant per diverses fases i ha tingut moments de més i menys suport, però qui hi ha apostat amb força des de bon començament ha estat la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). El seu president, Gerard Esteva, atén El Món en una entrevista per tractar tots els detalls d’aquesta candidatura que tot just s’acaba de proposar al COE.
Quines són les opcions que té aquesta candidatura d’acabar aconseguint els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030?
La veritat és que en aquests moments tenim molta sort, perquè tenim tots els factors a favor. Per una banda, el Comitè Olímpic Internacional (COI) necessita una candidatura potent. Per l’altra, el Joan Antonio Samaranch (fill), és el vicepresident del COI, i el Pere Miró també n’és membre. Tenim una molt bona proposta i actors molt sensibles a la nostra candidatura. Si accelerem el procés, tenim les de guanyar.
Esteu contents amb la gestió del nou Govern? Anireu de la mà?
La nostra voluntat sempre és anar de la mà del Govern. És la nostra obligació constitucional des de la perspectiva normativa, perquè som un òrgan col·laborador i per tant ajudarem el Govern amb tot el que podem. Ara bé, una cosa és que col·laborem amb el Govern i l’altra és que també hem de defensar els interessos dels nostres, perquè som un agent social, com pot ser PIMEC, UGT o CCOO, i per tant hem de defensar el tercer sector esportiu.
I l’Ajuntament de Barcelona?
Hi ha dues ànimes. Per una banda hi ha la que governa la regidoria d’esports, que té sensibilitat i que ha intentat donar resposta a totes les demandes que li hem fet arribar, amb el David Escudé al capdavant. Però per altra banda, pel que fa als grans temes, que depenen d’alcaldia i per tant de l’Ada Colau, directament s’ha ignorat el sector des de la perspectiva del mateix Ajuntament. Quan parlem de falta d’implicació de l’Ajuntament no és per part de la regidoria d’esports, sinó des de la part d’alcaldia. Els pròxims anys hi ha un desert de competicions que no es faran a Barcelona i que sempre, des del 1992, hi havien sigut i per això havíem estat la ciutat amb més bon posicionament esportiu del món. Estem satisfets pel que fa a l’ànima de la regidoria d’esports i del dia a dua, però pel que fa a temes estratègics, pel que fa al que depèn de l’alcaldia, no estem gens satisfets.
Quin és, doncs, el paper actual de la ciutat de Barcelona en la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030?
Barcelona hauria d’encapçalar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern, però l’alcaldessa Ada Colau no només no l’ha defensada, sinó que s’hi ha posat de perfil. No ho lidera, sinó que hi ha posat més entrebancs que no pas facilitats. No té sentit aquesta actitud, perquè la candidatura porta el nom de la ciutat de Barcelona.
La CUP ha demanat que la decisió final es prengui mitjançant un referèndum on participin aquelles persones que viuen als Pirineus. Hi esteu d’acord?
A priori estem d’acord amb el fet que totes les qüestions que fan referència a la ciutadania es puguin dirimir amb un referèndum. Des de la situació política del nostre país, fins a molts altres temes. El sistema suís de definició de les seves polítiques d’impacte a través dels referèndums em sembla molt correcte. El que no em sembla tan correcte és que no fem referèndum per res i només el fem per allò que creiem que podem boicotejar. Estem d’acord en els referèndums com a norma general, però no estem d’acord amb el referèndum sobre els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 si només és aquest el referèndum que hem de fer. Preguntem si ens interessa o no que hi hagi inversió en Rodalies, en transport públic, en infraestructures… preguntem moltes més coses del que són només els Jocs Olímpics. Si només preguntem sobre els Jocs Olímpics, és una excusa que algú ha posat per aquí al mig per intentar que no se celebrin i en això no estem d’acord. Però és més, creiem que tenim arguments prou sòlids perquè, tot i haver-hi un referèndum que és una trampa per qui la planteja de forma inicial, el puguem guanyar.
Contempleu la possibilitat que el 2030 encara hi hagi coronavirus o alguna altra circumstància que dificulti la celebració dels Jocs? Quins efectes econòmics tindria això?
Del pressupost d’aquests Jocs Olímpics, el 90% el paga el mateix COI. Per tant, només s’ha d’aportar un 10%. Aquest s’aconsegueix molt fàcilment, només amb patrocini. A partir de la venda d’entrades és quan es generen uns beneficis que es poden reinvertir en el mateix esport. Per tant, pot haver-hi la possibilitat que hi hagi un nou coronavirus el 2030? Pot ser. Però també és veritat que tot i haver-hi aquesta possibilitat, estem parlant de només un 10% i això es podria substituir perfectament per patrocinis.
