La Justícia no farà justícia i salvarà Albert Benaiges. L’excoordinador del futbol base del Futbol Club Barcelona, que havia estat setze cops denunciat per unes agressions sexuals presumptament comeses entre els anys 1980 i 1999 a l’Escola Barcelona, ha vist com el jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona ha arxivat el cas. Benaiges, que en aquella època exercia com a professor d’educació física, no serà jutjat i no pagarà pel que va fer. I és que, tal i com indica la llei, els delictes per abusos sexuals prescriuen, en els casos més greus, als quinze anys.
Aquest cas va ser destapat el passat mes de novembre pel diari Ara, que va recollir una seixantena de testimonis que explicaven que, durant més de dues dècades, Benaiges havia abusat sexualment dels alumnes de l’escola. Llavors, un cop les denúncies van sortir a llum, Benaiges va ser apartat del Barça, on aleshores treballava, des de la victòria de la directiva de Joan Laporta a les darreres eleccions.
Benaiges ha sigut un home de club. Una figura molt important pel Barça, amb l’honor d’haver descobert Andrés Iniesta. Hi va entrar l’any 1991, després d’haver treballat a l’escola esmentada i d’haver tingut altres càrrecs al món del futbol. Per exemple, va ser el pare del futbol base i l’entrenador del primer equip de la Unió Esportiva Sants. Un cop va desembarcar al Barça, va guanyar-se el respecte dels seus companys pel seu esperit treballador i pel seu amor pel futbol. I pel futbol base.
Perquè Benaiges passava bona part dels caps de setmana veient partits de nens, per detectar aquells que despuntaven. Segons testimonis que recull el diari El País, amb els nens tenia “molta mà esquerra”, i “se’ls guanyava amb molta facilitat”. Pero, alhora, especialment a l’escola on treballava i on va cometre els abusos sexuals, molts menors li tenien por. “Era una persona molt gran físicament i quan venia impressionava”, explica a El País un exestudiant de l’Escola Barcelona.
Al centre mostrava dues cares, segons nombrosos testimonis: la còmplice i amigable; i la vehement i desproporcionada. “Era algú que tenia molt bona reputació perquè era al Barça, i era guai”, explica una dona que va passar l’escolaritat al centre. “Però després t’agafava de l’orella o dels pèls i t’arrossegava pel gimnàs si feies alguna cosa que no tocava”.
