Patidàs al Pavelló Olímpic de Badalona que ha demostrat el gran estat de forma del bàsquet català. El Barça de Sarunas Jasikevicius i la Penya de Carles Duran han lliurat una batalla a mort en el tercer enfrontament de les semifinals del Playoff de la Lliga ACB. Era un duel clau, ja que el guanyador es quedava a només una victòria de disputar la gran final contra el Reial Madrid. Finalment, el vencedor ha estat el visitant, el Barça, que cal dir que ha dominat el marcador en tot moment, si bé també s’ha de destacar que la Penya no ha perdut les opcions de victòria en cap ocasió (77-83).
La crònica del Penya-Barça (77-83)
Ambient de luxe a Badalona per viure aquest duel transcendental per a la història de la Penya. No només al Pavelló Olímpic, sinó també als carrers de la ciutat, que durant tota la tarda s’han omplert de riuades verd-i-negres. I és que per al Joventut guanyar aquest partit hauria suposat quedar-se a un match ball de tornar a una final del Playoff de la Lliga ACB, cosa que no passa des de 1993, i, a més a més, fer-ho contra l’etern rival.
Tanmateix, el Barça ha sortit molt concentrat a la pista i ha situat parcials favorables des del primer minut. De fet, el període inicial ha estat clarament culer, amb el lideratge d’un Nico Laprovittola que no ha tingut pietat del seu exequip i l’afició que tant l’estima per haver salvat el club fa quatre anys, i un Brandon Davies que sempre creix en aquests partits. La Penya no ha pogut entrar en joc i ha perdut amb claredat el primer quart (14-23), però les coses han canviat de seguida.
Si els blaugranes han marcat el ritme dels deu minuts inicials, els verd-i-negres han portat la batuta al segon quart. El protagonisme ha tornat a ser per a jugadors amb història als dos equips, en aquest cas Ante Tomic des de la pintura i Pau Ribas comandant la pilota i fent moure els seus companys. La Penya s’ha arribat a apropar moltíssim al marcador, a tres punts, però aleshores ha aparegut el talent del millor d’Europa, Nikola Mirotic. Amb dos triples seguits, el montenegrí ha aturat la sagnia i fins i tot s’ha atrevit a desafiar i provocar la graderia de l’Olímpic. Els locals s’han desfet després d’aquests cops consecutius i el Barça ha guanyat el quart d’un punt i ha marxat amb un avantatge considerable al descans (36-46).
Després del pas per vestidors, s’ha repetit la mateixa història del segon període. La Penya ha entrat a la pista amb molta més intensitat i ha tornat a eixugar la diferència que hi havia al marcador fins als tres punts. Derek Willis ha entrat en escena, encertadíssim amb cistelles que semblaven impossibles, per posar les coses molt complicades als culers. En aquest cas, l’encarregat de frenar la rauxa verd-i-negra ha estat Cory Higgins, amb punts importants en moments importants, però el Barça ja no ha pogut tornar a marxar al marcador com ha fet abans. El resultat ha anat fent l’acordió i els badalonins han arribat totalment vius al període decisiu gràcies a un triple sobre la botzina de Ferran Bassas (56-61).
Els deu minuts finals han estat una batalla molt dura, tant psicològica, com física, com esportiva. La Penya ha hagut de lluitar amb l’esforç d’intentar igualar el marcador, mentre el Barça aconseguia mantenir els verd-i-negres a una distància còmoda. Quan els locals s’apropaven perillosament a tres o quatre punts, els blaugranes reaccionaven amb triples molt dolorosos, com per exemple un de Mirotic a les acaballes del duel que semblava que certificava el partit. Tot i això, la Penya no s’ha rendit en cap moment i ha conservat les opcions de victòria una vegada rere l’altra. En el moment transcendental, un triple de Nick Calathes i una mala decisió ofensiva d’Andrés Feliz han acabat donant el triomf als culers (77-83).
Mala actuació arbitral
Cal destacar també el mal paper dels col·legiats del partit, liderats per Miguel Ángel Pérez Pérez, que no han sabut estar a l’altura d’un partit d’aquesta exigència, tant pel que fa a l’ambient de l’Olímpic, com per la tensió de dins de la pista. La sensació és que han xiulat moguts per la tendència del joc: quan la Penya ho estava fent millor i el públic pressionava, les decisions queien del costat verd-i-negre, però quan el Barça aconseguia encadenar bons parcials, també s’ha trobat amb un cert benefici arbitral molt protestat per l’afició badalonina. En qualsevol cas, no es pot considerar que els col·legiats hagin decantat el triomf per cap de les dues bandes.
