El Barça de bàsquet ha trencat la seva ratxa de tres derrotes consecutives de la millor forma possible: guanyant el vigent campió de l’Eurolliga al Palau Blaugrana (82-77). Els culers s’han retrobat amb les bones sensacions d’abans de Nadal i, en un partit molt competit, han sabut estar sempre un esglaó per sobre de l’Anadolu Efes, que, tot s’ha de dir, tampoc no està rendint al mateix nivell de la temporada passada. El seu entrenador, Ergin Ataman, ha estat expulsat al tercer període i ha protagonitzat un espectacle lamentable.
Tanmateix, abans d’anar al show, cal dir que l’inici dels blaugranes ha estat molt bo, gràcies a un per fi recuperat Cory Higgins, que amb l’actuació contra Efes ha demostrat que ja és a punt per tornar a ser el d’abans. Tot i això, els turcs han aconseguit aturar l’embranzida culer i han remuntat el duel, fins al punt que al segon quart s’han escapat al marcador, cosa que el Barça ha resolt ràpidament per marxar al descans amb un resultat gairebé empatat.
A la sortida de vestidors, ha arribat l’espectacle. Ergin Ataman, un dels entrenadors més destacats d’Europa, ha estat expulsat per rebre dues faltes tècniques per protestar. Aleshores, en comptes de marxar de la pista com sol ser habitual, s’hi ha negat i s’ha quedat a la banqueta. Els àrbitres han aturat el joc per fer complir la normativa i fer-lo fora. Mentrestant, el Palau ha esclatat, sorprès per l’actitud del tècnic turc. Finalment, ha accedit a abandonar el parquet i, quan ho ha fet, ha aixecat els punys davant de tot el pavelló i ha cridat “Jo sóc el campió!”. Un show que l’Eurolliga hauria de sancionat amb severitat.
Tot i l’espectacle d’Ataman, el Barça no s’ha desconcentrat i ha estat aleshores quan han aparegut els punts de Sertac Sanli, ex d’Efes, per desactivar els Larkin, Micic i companyia. El millor de tot és que a la recta final del duel ha irromput el jove base lituà blaugrana Rokas Jokubaitis per liderar l’equip i assegurar la victòria. Un 2+1 al darrer minut del partit ha sentenciat el marcador i també l’ha graduat com a potencial jugador d’època.
