Sergi Samper ha sigut una de les grans promeses sortides del futbol formatiu del Futbol Club Barcelona els darrers anys. El català prometia arribar al primer equip i assentar-se al mig del camp blaugrana. Apuntava moltes maneres. Tenia 19 anys quan, de la mà de Luis Enrique, va debutar-hi. Ho va fer el setembre de 2014 a la Champions, contra l’APOEL, i després d’haver format part de la nòmina de futbolistes que van completar la pretemporada d’aquell estiu anterior.
El barceloní va alternar el Barça B amb el primer equip. Després de les tres temporades amb Luis Enrique i de 12 partits disputats sota les seves ordres, vist el complicat que era fer-se un lloc en un mig del camp capitalitzat per Sergio Busquets, Ivan Rakitić i Andrés Iniesta, Samper va decidir trobar minuts fora. Així ho ha explicat a la Revista Mirall. En una entrevista, ha reconegut que “jo realment no volia marxar. Sempre he volgut jugar al Barça, era el meu somni i he lluitat fins al final. A vegades fins i tot he rebutjat ofertes de fora per seguir al Barça. La meva intenció era quedar-me, però l’entrenador em va recomanar que marxés cedit, que m’aniria bé”.
Samper va enfilar l’estiu de 2017 cap al Granada. El jove micampista en “tenia dubtes, però l’entrenador del Granada, en aquell moment Paco Jémez, em va trucar, em va dir que jugaria, jo també sabia l’estil que jugava ell, però per desgràcia només va durar quatre partits i allà es va capgirar tot”. En aquest sentit, Samper reconeix que va passar un procés “de sobreviure”. “No va ser fàcil. Un canvi total de vida, d’estil. Al final vam passar de Paco Jémez a Lucas Alcaraz, que va arribar amb un 4-4-2 defensiu, treballant molt més el físic, i vaig començar a tenir molts menys minuts, a ser menys protagonista”, explica.
Això va enfortir la mentalitat de Samper. El va fer créixer, tal i com admet. La temporada següent va emprendre camí a Las Palmas, però les coses van tornar a truncar-se. “Vaig decidir anar a Las Palmas perquè l’entrenador, Manolo Márquez, em va trucar i va tornar a passar el mateix. Va durar quatre partits i per desgràcia va ser un tornar a començar. Així i tot, a Las Palmas estava molt a gust i convivia amb un grup de jugadors molt tècnics. Hi havia el Jonathan Viera, que era un espectacle. Estic segur que hagués estat molt a gust, però vaig tenir una lesió molt greu al turmell i, a partir d’aquí, vaig tornar a Barcelona i gairebé no vaig poder jugar durant tot aquell any”.
La seva tornada a Barcelona va coincidir amb la segona temporada d’Ernesto Valverde. Samper, però, en estar lesionat, només va disputar un partit. El març de l’any 2019 va rescindir contracte amb el club blaugrana i va fitxar pel Vissel Kobe, on encara juga, juntament amb Andrés Iniesta. I, de fet, el manxec va ser clau per aquest canvi d’aires. “L’Andrés va ser el primer que em va trucar per convèncer-me que vingués aquí, dient-me que gaudiria del futbol un altre cop, que tornaríem a jugar junts”, ha recordat.
Samper ha prosseguit dient que “jo fins aquell moment mai m’havia plantejat jugar a una lliga com la japonesa, no la coneixia. Després, el Piqué em va explicar el projecte que tenia el club, el Vissel, amb Rakuten, van venir el president i el director esportiu a casa meva des del Japó a presentar-me el projecte i bé, al final em van convèncer i en tres dies ja estava al Japó”.
Preguntat sobre si actualment creu que tindria espai a l’equip de Xavi Hernández, Samper assegura que “sí, però al final durant uns anys es va deixar de creure en l’estil de jugadors del planter. Segurament va ser perquè hi havia molt nivell al primer equip, es va formar un tap i els del planter no podíem pujar. Ara s’està notant que els jugadors que pugen són molt joves, que són molt bons, però se’ls ha de deixar un marge, necessiten partits”. A més, el català està ja preparat per tornar a Can Barça i esperant la trucada del tècnic, ja que “mai tancaria la porta. Només faltaria. És el club de la meva vida i tant de bo un dia es pugui donar”.
