L’exhibició del Futbol Club Barcelona ahir en terres madrilenyes ha suposat moltes coses. Per una banda, que el barcelonisme tornés a somriure sis clàssics després. Des de l’any 2019 tot eren males collites… fins que ha arribat Xavi Hernández, per solucionar això. Després, ha suposat una nova golejada de la Xavineta. I ja en van sis… en pràcticament un mes i mig! Aquesta, però, és molt especial, en tant que l’ha presenciat tot el món. Fins i tot Thomas Müller, futbolista del Bayern de Munic. Una victòria, doncs, per deixar clar que s’ha tornat definitivament.
A efectes resultadistes també suposa moltes coses. Haver guanyat al Santiago Bernabéu implica l’obtenció de tres punts en la classificació de la Lliga i, a la vegada, evitar que el Madrid en sumi cap. Ha estat la primera derrota dels blancs a casa aquesta temporada. La distància entre uns i altres és encara abismal, però menys que fa vint-i-quatre hores. I és que mentre que abans l’equip de Carlo Ancelotti tenia un marge de quinze punts sobre els blaugranes, ara en són dotze. A més, l’equip de Xavi té un partit pendent, contra un Rayo Vallecano de capa caiguda. Una victòria contra els madrilenys podria escurçar la distància a nou punts. En continuen sent molts, però és possible una remuntada miraculosa?
Click hereAls blancs els resten nou partits, i als blaugranes, deu. Cal tenir en compte dos grans factors. Per una banda, perquè el miracle succeís, l’equip de Xavi hauria de guanyar-ho tot. No hi ha marge d’error. Hauria de guanyar, doncs, els deu partits de manera consecutiva. Punxar suposaria complicar més la fita. Llavors, la proposta sembla molt complicada, però no impossible, tenint en compte precedents de ratxes esplendoroses a la Lliga. I quins partits ha d’afrontar, concretament, l’equip català?
Serà contra el Sevilla a casa, contra el Llevant fora, contra el Cadis a casa, contra la Reial Societat fora, contra el Rayo Vallecano a casa, contra el Mallorca a casa, contra el Betis fora, contra el Celta a casa, contra el Getafe fora i contra el Vila-real a casa. Sobre el paper hi ha quatre partits exigents i sis enfrontaments més aviat factibles.
Partits més complicats
El primer serà el proper. La visita del Sevilla al Camp Nou, a hores d’ara, és perillosa. L’equip de Julen Lopetegui és el segon classificat, i al campionat domèstic està tenint una bona temporada. No així a Europa, on, després de quedar tercer en una fase de grups relativament fàcil, també han quedat eliminats de l’Europa League als vuitens de final, en mans del West Ham. De fet, els andalusos no arriben en el seu millor moment. Això, unit al fet que es jugarà en un fortí com el Camp Nou, treuen dificultat a l’assumpte.
Especialment perillosa serà la visita blaugrana a la Reial Societat. I és que durant molts anys Anoeta ha sigut, juntament amb l’estadi del Celta, un lloc quasi inexpugnable. Tot i això, aquesta inèrcia s’ha trencat darrerament. Sense anar més lluny, el Barça de Koeman hi va guanyar allà, la temporada passada, per 1-6. Aquest any, el mateix Barça de Koeman, en la primera jornada de Lliga, va guanyar els bascos per 4-2 a casa.
La Reial Societat està tenint una temporada semblant a la del Sevilla. A Europa ha caigut quasi d’antuvi, en els setzens de final contra el Leipzig. I a la Lliga, després de començar de forma sublim i arribar a ser líders, han caigut a la sisena posició. Tenen una manca de gol preocupant. Amb 29 gols anotats en tants partits disputats, només hi ha quatre equips que n’han marcat menys.
El tercer partit marcat en vermell al calendari és la visita al Benito Villamarín. El Betis de Manuel Pellegrini ja va derrotar el Barça de Koeman al Camp Nou, per 0-1. Els verd-i-blancs estan tenint una de les millors temporades de la seva història. Tot i caure eliminats als vuitens de l’Europa League en mans de l’Eintracht de Frankfurt, a la Lliga han ocupat de manera inesperada i en moltes jornades posicions de Champions, i disputaran la final de Copa contra el València en tot just un mes.
Finalment, el quart i últim partit exigent del Barça serà en la darrera jornada, contra el Vila-real. L’equip d’Unai Emery està en línia ascendent. Els vigents campions de l’Europa League van començar el curs de forma dubitativa. Tot i això, van passar una exigent fase de grups, amb el Manchester United, l’Atalanta i el Young Boys, i quedant segons per darrere dels britànics, i acaben d’eliminar la Juventus amb ni més ni menys que un 4-1 favorable en el global de l’eliminatòria. Gerard Moreno està en molt bona forma, igual que jugadors com Yeremy Pino o el nouvingut Giovani Lo Celso. Serà la darrera jornada i probablement els groguets s’estaran jugant molt en termes classificatoris.
Partits més aviat factibles
D’altra banda, si bé en el futbol sempre pot passar de tot, hi haurà partits més tranquils. Sobre el paper. Ni Cadis (17è classificat), ni Rayo Vallecano (13è), ni Llevant (últim), ni Mallorca (18è), ni Celta (11è) ni Getafe (15è) semblen, a hores d’ara, rivals amb la suficient entitat per a comprometre al Barça una hipotètica remuntada que seria històrica. Si bé el club ha punxat els últims anys contra alguns d’aquests rivals -per exemple contra el Cadis, en les dues ocasions de la temporada passada, o contra el Rayo en aquell partit que va acabar significant la destitució de Koeman, o contra el Celta-, el Barça de Xavi té molta fiabilitat i amb suficient finor hauria de derrotar aquests sis rivals de la part mitjana o baixa de la classificació.
Dit tot això, el Barça ha de guanyar els deu partits i esperar que el Madrid perdi tres dels seus nou partits. És complicat, però cal recordar que al futbol res és impossible. La moral dels blancs ha caigut en picat, després de l’eufòria que van tenir en la remuntada contra el Paris Saint-Germain, i ara tenen també un doble compromís molt exigent contra els vigents campions d’Europa, el Chelsea. El Barça, en canvi, en jugar l’Europa League, tindrà una eliminatòria més assequible, contra l’Eintracht de Frankfurt.
