Pablo Martín Páez Gavira i Nicolás González, o senzillament Gavi i Nico, són dos noms que la temporada passada no deien res a gairebé cap seguidor del Futbol Club Barcelona. Ara, després de només sis partits de Lliga, són dos futbolistes estretament lligats amb la il·lusió del barcelonisme, ja que representen un escenari futur en el qual la plantilla blaugrana podria ser de moltíssima qualitat.
Gavi i Nico són dos jugadors amb molt talent. Moltíssim. Ara bé, de la Masia han sortit molts futbolistes sobrats de qualitat, però que no han aconseguit trobar el seu lloc. En canvi, en un moment de crisi al primer equip, el tècnic neerlandès Ronald Koeman ha hagut de recórrer a ells per obligació, perquè no li quedava un altre remei, i aquesta també ha estat la seva sort: estar al lloc adequat i en el moment oportú.
El desvergonyiment d’ambdós jugadors també fa molt. De cop i volta, amb setze anys Gavi i dinou Nico, s’han trobat amb tota la pressió dels focus damunt i en un dels escenaris futbolístics més imponents del món, el Camp Nou, i han jugat amb tota la tranquil·litat del món. Això ha quedat del tot demostrat en el partit del Barça contra el Llevant, en el qual la situació de baixes i la plantilla actual ha forçat la titularitat dels dos jugadors i han respost de forma brillant.
Gavi ha demostrat un talent excels, amb una qualitat individual espectacular i amb una gran capacitat de generar joc per a l’equip. Només li falta ser més atrevit de cara a porteria. Nico és d’aquells jugadors que ho fa tot bé, que gairebé no s’equivoca, i amb una classe que espanta per la seva joventut. Tots dos han estat dels futbolistes que han jugat amb més criteri i això, a la seva edat, els situa amb un potencial extraordinari.
