La calma d’abans la tempesta. L’estiu de 1997 Josep Lluís Núñez va convocar les que serien les seves últimes eleccions com a president del Barça. El seu rival va ser Ángel Fernández, president de Don Piso, un candidat molt afeblit que no va rebre el suport pràcticament de ningú. Fins i tot Cruyff, que havia sortit del club enfrontat amb Núñez, no va anar a exercir el seu dret com a soci després d’haver demanat el vot per Fernández.
Núñez va fer valer el seu historial com a president per ser reelegit per segona vegada. La juguesca de l’aleshores màxim mandatari del club va ser enviar a tots els socis un llibret on comparava els èxits dels seus anys al capdavant del club amb la resta d’anys d’història blaugrana. El resultat va ser evident: victòria amb el 76% dels vots. Mai cap altre candidat ha aglutinat un percentatge major.
Així i tot, tot i les lligues de l’any 1998 i 1999, i la Copa del Rei del 1998, el mandat no va resultar ni fàcil ni plàcid. Al cap de pocs mesos va néixer la plataforma l’Elefant Blau, liderada per un tal Joan Laporta, i el president Núñez va haver de fer front a una moció de censura que, tot i que va aconseguir salvar, acabaria desembocant en la seva dimissió l’any 2000.
