Amb la signatura que ha estampat Ousmane Dembélé al nou contracte del Futbol Club Barcelona, s’ha tancat un serial extraesportiu que ha estat molt llarg. El francès ha posat punt final a una etapa de més de sis mesos en la qual la seva situació al club les ha vist de tots els colors. La signatura que ha dibuixat el davanter a la gespa del Camp Tito Vilanova i les seves paraules són la joia de la corona d’un notable canvi d’actitud.
La trajectòria de Dembélé al Barça, de menys a més
Des que el mosquit va aterrar al Camp Nou l’estiu de 2017, sempre li ha costat molt justificar el seu fitxatge. Després d’arribar a canvi d’un multimilionari traspàs, en primera instància no va tenir ni tan sols continuïtat a la gespa, a conseqüència de les lesions. Tot i això, un cop va superar aquells anys foscos, tampoc es va erigir en un futbolista fiable en l’atac culer. Si bé va tenir bones actuacions en l’època en qüestió, també se li recorden mals partits. Era un jugador amb desequilibri, però que cometia molts errors. A més, en matèria extraesportiva també se li recriminaven coses. Per exemple, la seva manca de comunicació amb l’afició o la seva no adaptació a la ciutat de Barcelona o fins i tot a l’equip.
En la primera temporada amb Ronald Koeman a la banqueta, la 2020/2021, el jugador va experimentar una millora substancial. Tot l’esmentat ho va canviar. Se’l veia més integrat amb el grup i més compromès. I dins la gespa començava a prendre millors decisions. Això va fer que esdevingués clau quan l’equip blaugrana va enllaçar una ratxa de molts bons resultats, que van fer que lluités pel títol de Lliga fins al final i que guanyés la Copa.
A continuació, però, va patir un nou infortuni: durant la celebració de l’Eurocopa 2020, disputada l’estiu de 2021, es va lesionar en un partit de França de la fase de grups. Una nova lesió de llarga durada, que el va mantenir fora dels terrenys de joc quatre mesos i mig. Per tant, es va perdre l’inici del primer Barça post Messi. Un Barça que precisament necessitava, més que mai, el seu número 7. Es va incorporar a l’equip ja de l’interí Sergi Barjuan al mes de novembre, i a poc a poc va recuperar la participació.
El gran punt d’inflexió, amb Xavi Hernández
I en aquell moment es va donar el gran punt d’inflexió en la seva etapa blaugrana. En el moment en el qual el president, Joan Laporta, va anunciar la contractació de Xavi Hernández com a nou entrenador de la nau culer, el francès va millorar paulatinament en tot. Al principi li va costar fer-ho ja que, per una banda, venia sense acumular minuts de competició durant molt de temps i, per una altra, perquè aquell equip tenia pocs recursos de qualitat.
Pierre-Emerick Aubameyang, clau en la felicitat de Dembélé
En el mercat de fitxatges hivernal es van produir circumstàncies que van dinamitar el seu rendiment i la seva adaptació. En primer lloc, el fet que haguessin arribat jugadors de qualitat. L’arribada de Ferran Torres li va aportar un company amb qui poder associar-se bé. La d’Adama Traoré, un competidor en la seva posició i per tant un nou motiu per haver d’estar més fort que mai. La de Dani Alves, un veterà amb experiència i amb un sac de bons consells. I la de Pierre-Emerick Aubameyang, un killer a qui poder servir un munt de gols i, a la vegada, un gran amic.
Però hi va haver un factor extraesportiu que també va esdevenir cabdal en la metamorfosi del francès. I és que va ser just en aquell moment quan va iniciar el serial de la seva renovació. Com que el seu contracte expirava al cap d’uns mesos, la junta directiva tenia unes clares intencions: o que acceptés una renovació a la baixa, o que marxés en aquell mercat per deixar uns ingressos a la caixa. El seu entorn, però, va optar per la continuïtat sense renovació. Això podia significar que abandonés el club a posteriori: un cop esgotat el contracte. I això va generar que la mateixa junta li volgués establir un càstig.
Dembélé converteix els xiulets en aplaudiments
Tot i això, Xavi va aixecar la mà i es va negar que se li imposés el càstig. La junta pretenia que l’extrem no tornés a posar-se la samarreta barcelonista i que es veiés la resta de la temporada des de la graderia o la televisió, però Xavi, un home de futbol, va confiar en ell. Després d’estar apartat de l’equip durant tres partits, hi va tornar. El seu segon matx va ser al Camp Nou… i allà va rebre una allau de xiulets. Però Dembélé va impressionar tothom: amb un futbol exquisit, va convertir aquells xiulets en aplaudiments fugaçment.
Ho va fer, en primer lloc, a base del futbol exquisit esmentat. Des d’aquell moment culminant, el jugador era un altre. Ballava a la gespa. No només regatejava rivals com abans: també prenia bones decisions. I això, a la llarga, el va dur, ni més ni menys, a convertir-lo en el màxim assistent del campionat. També va ser el líder del gran Barça imbatible dels mesos de febrer, març i abril. En aquell període, més enllà de la seva gran actuació al clàssic o contra l’Athletic al Camp Nou, va haver-hi un dia culminant en termes d’actitud.
Contra el Sevilla, en un partit molt ajustat i que esdevenia una final en termes del subcampionat nacional (amb el Madrid sent molt líder a la classificació), el campió del món va impactar donant una lliçó d’actitud. Per exemple, en un llanci del joc va baixar a defensar un contraatac dels andalusos. El va tallar, i això va fer que celebrés com si acabava de marcar un gol.
Després, quan Pedri González va decidir el partit amb un gol magistral, el mateix Dembélé va anar a celebrar-lo com si ell hagués estat l’autor. Abans, en el matx esmentat contra l’Athletic, quan va marcar un gol, va dirigir-se a la banqueta per celebrar-lo amb els seus integrants. Són coses que als anys anteriors no passaven. Moments on per fi es veu un jugador que gaudeix de la seva feina. Que somriu.
Els gestos de Dembélé en un partit contra el Sevilla
També en el partit contra el Sevilla, després de l’anotació del canari, es va adreçar als seus companys per fer un gest molt habitual en el futbol. Molt habitual per part dels líders dels equips. Tenint en compte la importància d’aquells tres punts, l’ínfima diferència al marcador i que quedaven pocs minuts de matx, Dembélé els va animar i els va demanar cap. Un gest sovint agraït entre els futbolistes, que els serveix comprometre’s encara més quan els partits agonitzen.
El que ha canviat molt en aquest temps també és l’activitat a les seves xarxes socials. Un fet que sembla residual però que fa diferència. Fins al serial de la no renovació, i els últims mesos, el compte oficial d’Instagram de Dembélé estava força inhòspit. Des de l’estiu només hi havia dues publicacions en clau blaugrana: una dedicada a l’adeu de Leo Messi i una altra relativa al partit del Barça contra el Dinamo de Kíiv, a l’estadi dels ucraïnesos. En canvi, des del moment esmentat, el jugador es va acostumar a publicar coses relacionades amb l’equip, i amb inscripcions de l’estil “Força Barça”.
Les declaracions ambicioses de Dembélé en l’acte de renovació
Altres casos de la resurrecció de Dembélé s’han produït amb el pas del temps. Per exemple, el seu creixement en l’equip i la seva harmonia amb els companys i l’entrenador. I els darrers han sorgit el dia en el qual ha renovat fins a 2024. Per una banda, després que tothom comptés que el jugador no està integrat a la ciutat i al país, les xarxes socials del club, per anunciar la prolongació del contracte, han compartit un vídeo en el qual diu una frase en català. Això, òbviament, pot estar dirigit pel mateix Barça. Però és un nou gest afectuós.
I, finalment, la seva gran bala són les seves declaracions. En el mateix acte a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, ha assegurat que “ho donaré tot pel Barça” i que “tinc moltes ganes que comenci la nova temporada”, a banda de reconèixer que “quedar-me al Barça sempre ha estat la meva primera opció, ho vaig dir a l’entrenador i al president“, i de somniar amb la Champions i amb “guanyar títols”.
1 
1 