Després del partit de costellada a Austràlia entre els jugadors del primer equip del Barça i les estrelles de la lliga oceànica, ja es pot dir oficialment que ha acabat la temporada 2021-2022 per al club blaugrana. Ha estat un curs de moltes decepcions, on no s’ha aixecat cap títol i on els grans mesos de febrer i març que es van fer amb Xavi Hernández a la banqueta van acabar quedant en un miratge després del coitus interruptus que va suposar l’eliminació de l’Europa League en mans de l’Eintracht de Frankfurt amb la invasió alemanya al Camp Nou i tot el que posteriorment se n’ha desprès. És per això que, ara que el futbol ha acabat a la gespa, s’ha d’activar la feina als despatxos per intentar revertir la situació.
El problema, però, és que la delicadíssima situació econòmica del Barça no permet grans operacions. Tots els moviments de la secretaria tècnica s’hauran de fer amb l’habilitat d’un malabarista i la precisió del bisturí d’un cirurgià i cada mala notícia suposa un cop baix per als interessos blaugranes. És per això que les declaracions de les darreres hores de dos jugadors que són propietat del Barça, Miralem Pjanic i Martin Braithwaite, han caigut com una bomba als despatxos del club.
Martin Braithwaite i Miralem Pjanic es neguen a abandonar el Barça
Cap dels dos entra als plans de Xavi. De fet, Pjanic ja ha jugat cedit al Besiktas turc durant tota aquesta temporada. Ells ja saben que el Barça no compta amb ells, però tot i això no tenen cap intenció de col·laborar i tots dos han dit el mateix. Per una banda, Braithwaite ha assegurat al canal TV2 de la televisió danesa que “em queden dos anys de contracte i no penso sortir del Barça”. En la mateixa línia, Pjanic ha afirmat al diari italià La Repubblica que “em veig a mi mateix quedant-me dos anys més al Barça i complint amb el meu contracte”.
Això suposa un contratemps important per a la direcció esportiva de l’entitat blaugrana. Tots dos futbolistes tenen contractes previs a la pandèmia i a l’arribada de Joan Laporta a la presidència, així que els seus sous no tenen res a veure amb la política actual que segueix el Barça. L’opció ideal seria que marxessin traspassats per poder treure algun benefici de la seva venda i alleugerir la massa salarial. L’altra opció seria que acceptessin la carta de llibertat o una cessió. Ara bé, la pitjor sortida és la que projecten ells mateixos: quedar-se al Barça, reduir el límit salarial i ocupar dos llocs a la plantilla quan ningú no compta amb ells.
