Lamine Yamal, ja en la concentració de la selecció espanyola per preparar-se per al Mundial d’aquest estiu, que comença d’aquí a deu dies, ha concedit una entrevista a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) en la qual ha parlat d’aquesta Copa del Món. Després de lesionar-se en un dels darrers partits de Lliga amb el Futbol Club Barcelona, tothom va patir per la seva presència al Mundial. Lamine Yamal ha explicat que va sentir una por molt gran en aquell moment: “Recordo el moment de la meva lesió i vaig resar per dins perquè no fos res. Veia molt a prop el Mundial, però sabia que una lesió d’isquiotibials no era poc temps”.
Lamine, molt ambiciós abans de començar el Mundial
Tot i això, Lamine Yamal podrà debutar sense problemes amb la selecció espanyola i així ho ha explicat: “Estic com si no hagués jugat cap partit aquesta temporada, amb moltes ganes de debutar”. El davanter català s’ha mostrat molt ambiciós respecte a aquesta cita mundialista i considera que La Roja és una de les grans candidates a aixecar el títol, ja que són “vigents campions d’Europa”. “Crec que el Mundial és el més gran del futbol”, ha destacat, i ha assegurat que somia a guanyar-lo des que “jugava al carrer”.
Del polideportivo de Rocafonda a la #CopaMundialFIFA.
— Selección Española Masculina de Fútbol (@SEFutbol) May 31, 2026
Descubre al Lamine Yamal más íntimo y personal en su viaje desde Barcelona a Las Rozas.
Su infancia, sus miedos, sueños, ilusiones, familia, recuerdos… de verdad, este reportaje 𝗘𝗦 𝗨𝗡 𝗠𝗨𝗦𝗧. #VamosEspaña pic.twitter.com/pL0Ep9AwaN
D’altra banda, Lamine Yamal també s’ha mostrat molt conscient de l’excepcionalitat de la seva carrera. Amb només divuit anys, no només està a les portes del seu primer Mundial, sinó que és el líder d’un dels equips favorits i un dels millors jugadors del món: “Sento com si fes deu anys que jugo a futbol i només en duc tres o quatre. Ara estic a punt de jugar un Mundial. És molt boig”. Ara bé, també ha explicat que hi ha un aspecte negatiu en tot això: “Pagaria molt per poder ser anònim, sortir al carrer, passejar per Barcelona, prendre qualsevol cosa… és l’única cosa dolenta de tot el que estic vivint”.
