Ferran Torres necessitava un partit així. L’exfutbolista del Manchester City ha recuperat la seva millor versió i ha tornat a fer gaudir el Camp Nou. Per fi s’ha assemblat al jugador determinant que el Barça va fitxar fa una temporada. A la seva posició té molta competència, però avui Xavi li ha donat l’oportunitat i ha respost amb nota. Enganxat a la banda dreta, on va començar a destacar amb el València, ha portat de corcoll la defensa del Cadis i s’ha inventat una jugada antològica perquè Sergi Roberto acabés marcant el primer gol del matx. El més important, però, és que se’l veu més alliberat en l’àmbit mental i sense la pressió i ansietat que arrossegava. Una gran notícia per a ell i per al Barça.
Un dels millors partits que se li recorden
Si no ha estat el millor partit de Ferran Torres amb la samarreta del Barça, poc ha faltat. És curiós, perquè el valencià no ha fet cap gol ni cap assistència, però sense cap mena de dubte ha estat el futbolista més destacat del duel. Des de la banda dreta ha generat perill constant a la primera part i el seu marcador, el paraguaià Santiago Arzamendia, no l’ha pogut aturar. El primer gol és gairebé tot seu: es desfà de dos defensors, s’acosta a l’àrea i serveix una pilota per a Robert Lewandowski que no marca, però el rebot cau a peus de Sergi Roberto, qui obre la llauna. A banda del gran encert amb la pilota als peus i generant accions de perill, Ferran també ha realitzat un impagable treball defensiu. S’ha reivindicat i Xavi Hernández ho tindrà en compte.
Ha tornat als orígens, la banda dreta
Ferran Torres és una de les joies més importants de l’última dècada sorgida a Paterna. El València el va vendre al Manchester City per 33,5 milions d’euros i a Anglaterra va aconseguir demostrar el seu enorme potencial. El Barça el va incorporar per esdevenir clau a curt i mitjà termini i el seu inici va ser prometedor, però el rendiment ha anat disminuint, així com la confiança de Xavi. L’actuació d’avui ha recordat al millor Ferran Torres. A més a més, ha tornat als orígens, enganxat a la banda dreta, on es va donar a conèixer. En aquest cas no és la banda dreta de Mestalla, sinó la del Camp Nou, però l’esperança és la mateixa. Perquè Ferran torni a ser Ferran, s’ha de quedar a la màquina del temps, on ha entrat avui.
