Ronald Araujo ha tornat a ser la bèstia negra de Vinicius Júnior. El defensa central uruguaià del Futbol Club Barcelona es reconverteix en tots els clàssics en lateral dret amb l’únic objectiu d’anul·lar el davanter brasiler del Reial Madrid. Els seus duels són apassionants: un dels millors extrems del món contra un dels millors defensors del món, jugant cara a cara en equips que són eterns rivals. De moment, per fortuna dels blaugranes, l’uruguaià sempre ha sortit vencedor. No només això. La sensació és que Araujo li té la moral completament menjada a Vinicius i que el brasiler es converteix en un futbolista intranscendent quan juga contar el Barça. El clàssic de Copa ha tornat a ser un exemple: Vinicius no ha fet absolutament res.
Araujo no es comporta com la majoria de jugadors que han de defensar Vinicius
En aquest sentit, Araujo té una mena de secret per anul·lar Vinicius. El comportament de l’uruguaià amb el brasiler és l’oposat al de gairebé tots els defensors que s’han d’enfrontar al futbolista del Madrid. Vinicius és conegut per desenvolupar-se molt bé en el joc brut: provocacions al rival, trash talking… En aquest sentit, el brasiler acostuma a ser superior i són molt pocs els rivals que el poden guanyar en aquesta batalla. Pablo Maffeo o Iván Alejo són dos dels pocs jugadors de la Lliga que l’han anul·lat en el seu terreny. En comptes d’això, Araujo, que també en sap de jugar dur, prefereix aparcar aquesta postura quan juga contra Vinicius i opta per l’elegància. No cau en les seves provacions i això fa que el brasiler embogeixi. En el clàssic de Copa això l’ha portat a l’extrem de cometre una agressió de targeta vermella a Frenkie de Jong que l’àrbitre ha perdonat.
A més a més, Araujo no només és elegant amb Vinicius dins del terreny de joc, on ho limita tot a una lluita futbolística. Quan té un micròfon davant, intenta no parlar del brasiler. Si li pregunten al respecte, la seva actitud és la mateixa que sobre la gespa. Fa pocs dies va haver de parlar de Vinicius i va dir que era “un jugador espectacular” i que és “molt difícil defensar-lo”. La idea és similar a la de Pep Guardiola amb José Mourinho quan tots dos van coincidir a les banquetes del Barça i el Madrid respectivament: quan un sent que no pot superar l’altre en el joc extraesportiu, el més efectiu és limitar-se a jugar a futbol i ignorar les provocacions per anul·lar aquesta estratègia i fer embogir el rival.
