Dir que el Reial Madrid ha guanyat aquest darrer clàssic contra el Futbol Club Barcelona gràcies a l’arbitratge seria massa atrevit. En cap de les ocasions decisives del duel hi ha hagut una decisió del col·legiat Martínez Munuera que hagi inclinat la balança cap al costat merengue. Ara bé, la campanya d’assetjament que està duent a terme el club blanc contra els àrbitres des de fa temps, que s’ha intensificat amb l’arribada de José Mourinho, sí que ha donat els seus fruits. En el global del partit, les accions grises han caigut del costat merengue de manera meridiana.
Martínez Munuera i la seva permissivitat
El factor més determinant ha estat el barem de Martínez Munuera pel que fa a les amonestacions. Mourinho ha plantejat un partit dur, amb diversos jugadors del Madrid anant sovint al límit o fins i tot travessant-lo. El cas més flagrant ha estat el de Marc Cucurella. El lateral català ex de la Masia, que ha rebut una sonora xiulada del Camp Nou en cada pilota que ha tocat, ha cosit Lamine a faltes i la permissivitat de l’àrbitre ha contribuït a que ho pogués fer impunement durant tot el duel. Només a la primera part, Cucurella ha fet més d’una falta que podia haver estat mereixedora de targeta. No obstant això, el lateral català no ha estat amonestat fins a la recta final del clàssic i ha estat per protestar.
Per si això no fos suficient, ha passat el mateix amb jugadors com Bernardo Silva o Aurélien Tchouaméni. No han estat exemples tan evidents com el de Cucurella, però tot plegat ha generat una situació en què el Madrid ha pogut anar al xoc amb molta duresa i ha facilitat que el Barça perdés pilotes i que els merengues tinguessin més contraatacs al seu favor. En canvi, a l’altre costat de la balança, Martínez Munuera ha estat més exigent amb els blaugranes. De fet, les dades parlen per elles mateixes, ja que ambdós equips han rebut el mateix número de targetes grogues. Per tant, Mourinho ha aconseguit el seu objectiu: condicionar els àrbitres per rebre un tracte de favor.
