El tòpic dels clàssics existeix per alguna cosa. Ja diuen que, en un enfrontament entre Futbol Club Barcelona i Reial Madrid, és igual qui arriba millor i qui és favorit. El Barça havia comptat tots els duels d’aquesta Lliga per victòries i els merengues no havien fet un joc gens convincent i havien deixat escapar fins a sis punts. Tot i això, els blancs han estat capaços d’assaltar l’Spotify Camp Nou en un clàssic molt estrany. El conjunt culer, farcit de baixes, no ha pogut desplegar el joc brillant que havia fet fins ara aquesta temporada, mentre que el Madrid amb molta sort, ha estat més encertat de cara a porteria (1-2). L’arbitratge vergonyós de Martínez Munuera, a més a més, ha permès que el Madrid pogués fer un partit antiesportiu, que ha travat el Barça en moltes ocasios. Els merengues es posen a només tres punts. Hi ha Lliga.
La crònica del clàssic de Lliga (1-2)
Hansi Flick ha sortit amb l’onze esperat, amb Cancelo i Espart als laterals: Joan Garcia; Espart, Cubarsí, Gerard Martín, Cancelo; Rodri, Pedri, Fermín; Lamine Yamal, Raphinha, Gordon. Per la seva banda, José Mourinho ha introduït un canvi significatiu, amb l’entrada de Bernardo Silva al mig del camp. A més a més, Thibaut Courtois, baixa d’última hora per un procés febril, ha hagut de ser substituït per Andrí Lunin. L’alineació del Madrid ha estat la següent: Lunin; Valverde, Konaté, Huijsen, Cucurella; Bernardo Silva, Tchouaméni, Bellingham; Arda Güler, Mbappé, Diomandé.
Tot i que podia semblar que Mourinho buscava discutir el mig del camp al Barça amb aquest onze, res més lluny de la realitat. El Madrid ha sortit absolutament tancat a la seva àrea, renunciant del tot a jugar la pilota i amb l’única intenció de llançar contraatacs ràpids amb les passades de futbolistes com Bernardo o Güler. En canvi, els blaugranes han apostat pel de sempre, pel domini del mig del camp i del partit, i han començat a rondar l’àrea de Lunin de seguida. Tot i això, en el primer tram del duel al Barça li ha faltat encert en l’última passada i ha estat el Madrid qui ha tingut la primera oportunitat, amb un xut de Güler després d’una pilota perduda per Pedri que ha marxat per sobre de la porteria de Joan Garcia.
Mourinho, com no podia ser d’una altra manera i com ja s’intuïa des de la prèvia, ha plantejat un partit gos, amb provocacions constants dels seus jugadors als futbolistes culers i amb protestes exacerbades davant qualsevol decisió arbitral contrària als seus interessos. Això ha enrerarit l’ambient i durant molta estona el partit ha estat trencat, cosa que afavoria els interessos dels blancs. Hi ha hagut uns minuts de descontrol que el Madrid ha aprofitat per apropar-se a l’àrea de Joan Garcia, però no hi ha hagut cap oportunitat realment clara.
Després d’una estona de descontrol, amb moltes més passades fallades del que és habitual, el Barça s’ha refet de l’única manera que en sap: a partir de la possessió de la pilota. Després d’encadenar diverses accions de domini, sense precipitar-se en atac, els blaugranes han trobat les dues primeres bones ocasions, amb un parell de xuts perillosos de Raphinha que, això sí, no han trobat porteria. Quan el Barça estava començant a constuir-se millor, ha arribat una galleda d’aigua freda sobre els culers. Xavi Espart, que ho estava fent d’allò més bé i tenia Diomandé del tot controlat, s’ha trencat. En el seu lloc, ha hagut d’entrar Alejandro Balde, l’únic defensa del primer equip que tenia Flick a la banqueta.
El Madrid ha tornat a aprofitar el desconcert blaugrana després de la lesió per anar a l’atac. Mbappé n’ha tingut una de clara després d’una gran passada de Güler que li ha permès fer una volea a boca de canó. La seva rematada, però, ha marxat molt per sobre de la porteria de Joan Garcia. En l’acció posterior, el Barça també n’ha tingut una de molt bona. Raphinha ha habilitat Gordon després d’una bona recuperació en camp contrari i el davanter anglès ha buscat el pal curt de Lunin, si bé el porter ucreïnès ha estat capaç de rebutjar la pilota a córner.
Els darrers minuts de la primera part han estat una bogeria i un autèntic despropòsit, sobretot per al Barça. En un atac llançat per Cucurella, Diomandé ha servit una passada a l’interior de l’àrea, Gerard Martín ha rebutjat i Mbappé, que passava per allà, ha tocat la pilota sense voler i s’ha colat al fons de la porteria. El Madrid s’ha avançat de rebot. Tanmateix, en la jugada següent, el Barça n’ha tingut una de molt similar. Després d’un mal rebuig dels merengues, Lamine s’ha quedat sol davant de Lunin, però el seu xut ha impactat contra el lateral de la xarxa. Al temps afegit, Rodri ha perdonat amb un xut massa tou des de fora de l’àrea, Mbappé ha enviat una pilota al pal en una acció invalidada per fora de joc i Diomandé ha fallat un mà a mà amb Joan Garcia.
D’aquesta manera, el Barça ha marxat al descans d’un clàssic estranyot, amb un domini generalitzat, però inocu, que no s’ha traduït en gaires ocasions clares. Per la seva banda, el Madrid ha aprofitat algunes errades poc forçades per llançar-se a l’atac. Els blancs no han creat massa perill, però han tingut molta sort en el gol. Cal destacar, a més a més, que l’àrbitre ha estat molt permissiu i ha deixat que els de Mourinho fessin el joc lleig i antiesportiu que tant li agrada al portuguès. Martínez Munuera ha perdonat la groga a Cucurella -xiulat pel Camp Nou en cada pilota que tocava- en més d’una ocasió i també a Bernardo Silva.
A la represa, el Barça ha fet clarament un pas endavant i ha estat molt més vertical. Això, per una banda, ha comportat arribades més clares, però també, com és natural, contraatacs molt més perillosos del Madrid. En les accions ofensives blaugranes, semblava que els culers haguessin rebut un encanteri que els impedia decidir bé als metres finals. El Barça es plantava a prop de l’àrea de Lunin, però era incapaç de concretar els atacs. En canvi, el Madrid n’ha tingut dues de claríssimes a la contra que no han acabat en gol gràcies a les intervencions miraculoses de Gerard Martin i Balde.
El partit ha entrat en una fase molt oberta, en què el gol podia caure cap a qualsevol costat. Afortunadament per als interessos culers, la diana s’ha tenyit de blaugrana. A la sortida d’un córner, Pedri ha trobat Raphinha amb espai a l’interior de l’àrea i el pitxitxi de la Lliga ha enbiat la pilota al fons de la xarxa amb un colpeig potent i precís. El Barça ha crescut un munt amb el gol. Gerard Martín ha estat a punt de fer el segon poca estona més tard amb un cop de cap que ha aturat Lunin amb una mà salvadora. A l’altra porteria, Joan Garcia també ha estat providencial per aturar un xut de Lunin des de la frontal de l’àrea.
Amb l’empat al marcador, Flick ha donat entrada a Frenkie de Jong, que ha ocupat el lloc de Fermín. El migcampista andalús estava precipitant massa el joc quan el Barça ja no necessitava velocitat i això estava propiciant contraatacs massa perillosos del Madrid. El neerlandès ha entrat per calmar el joc i ho ha fet a la perfecció. D’aquesta manera, s’ha arribat ja al darrer tram del duel. En aquest context, Lamine Yamal ha estat a punt de fer el segon després d’una gran acció individual, però el seu xut ha marxat fregant el pal. De Jong també ha pogut marcar, però s’ha adormit i la defensa merengue ha rebutjat la pilota quan ho tenia tot a favor.
Semblava que el gol del Barça estava molt més a prop que el del Madrid, però el futbol és capritxós i ha passat el pitjor. Bellingham, amb un parell de moviments sensacionals al mig del camp, s’ha desfet de diversos jugadors blaugranes, ha habilitat Camavinga a la banda i el francès ha assistit Mbappé, que ha definit totalment sol i a porteria buida. Era ja el minut 87 i el Barça no ha tingut temps d’aixecar aquest clàssic. El Madrid se l’ha endut i posa la Lliga més calenta que mai.
