Hi ha futbolistes que necessiten un partit per demostrar el seu talent. I després hi ha Lamine Yamal, capaç de convertir qualsevol nit en un espectacle particular. El Barça ha conquerit La Cartuja amb una contundent victòria per 2-5 contra el Betis, en un duel d’anades i tornades constants, gols, polèmiques i tensió, però el gran protagonista ha tornat a ser el de Rocafonda. Amb només 19 anys, el davanter blaugrana ha tornat a demostrar que és d’or: ha obert el marcador amb una autèntica obra d’art, ha repartit una assistència i ha desesperat la defensa verd-i-blanca amb una successió de regats i passades que han convertit cada intervenció seva en una amenaça.
El partit ha estat una bogeria. El Betis ha plantat cara, ha trobat la manera de fer mal al Barça i ha obligat els de Hansi Flick a no abaixar la guàrdia en cap moment. Però, quan el conjunt blaugrana necessitava talent per desequilibrar la balança, Lamine ha aparegut. No ha estat només una qüestió d’estadístiques ni de gols: ha estat la sensació permanent que, cada vegada que rebia la pilota, podia passar alguna cosa extraordinària.
Un golàs per començar a escriure la història
Només havien transcorregut deu minuts quan Lamine ha decidit que la tarda havia de ser seva. El Barça ha construït una acció amb el seu segell, amb el jove extrem associant-se amb Jules Koundé abans d’encarar la defensa del Betis. A la frontal de l’àrea, el de Rocafonda ha tret el repertori: un retall deliciós, un canvi de ritme i una rosca amb l’esquerra que ha dibuixat una trajectòria perfecta fins a l’escaire. Un golàs monumental per fer el 0-1, d’aquells que obliguen fins i tot els aficionats rivals a reconèixer El gol ha estat la primera gran espurna d’una actuació que ha anat molt més enllà del marcador. Perquè, un cop ha obert la llauna, Lamine no ha aixecat el peu de l’accelerador.
El Betis ha intentat contenir-lo amb ajudes defensives i duels individuals, però ha tingut enormes dificultats per frenar-lo. Cada vegada que Lamine encarava el seu marcador, l’estadi contenia la respiració, perquè la seva actuació no s’ha limitat a l’espectacle individual. També ha participat en la construcció ofensiva i ha repartit una assistència, a més de generar diverses situacions de perill amb passades que haurien pogut acabar en més gols. La seva capacitat per trobar companys en espais reduïts ha estat tan important com els regats, perquè ha obligat el Betis a decidir constantment si havia de sortir a pressionar-lo o protegir-se de les seves combinacions. En un partit tan obert, el talent individual ha estat un factor diferencial. El Barça ha trobat espais per córrer i castigar els locals, i Lamine ha estat una de les principals raons per les quals la defensa verd-i-blanca no ha pogut trobar estabilitat.
De la genialitat a la picabaralla
Però La Cartuja no ha estat només un escenari de gols i jugades espectaculars. La tensió també ha anat pujant a mesura que avançava el partit, fins al punt que Lamine ha acabat involucrat en una picabaralla amb Facundo Bernal. El jugador del Betis ha acabat expulsat després d’un cop de cap al blaugrana, mentre que Lamine ha vist la targeta groga per la seva intervenció en l’incident. L’episodi ha afegit encara més tensió a un enfrontament que ja havia tingut de tot. El Barça havia de gestionar l’avantatge, el Betis buscava mantenir-se viu i els duels individuals s’havien convertit en una batalla constant. Enmig d’aquest escenari, Lamine ha tornat a ser al centre de l’acció, tant pel que ha fet amb la pilota com per la reacció dels seus adversaris. La seva presència incomoda. Quan un futbolista és capaç de superar el marcador una vegada i una altra, els rivals han de prendre decisions cada vegada més arriscades. I, en un partit tan calent, qualsevol espurna pot encendre la metxa. L’incident ha estat una mostra de la temperatura que ha assolit el duel, però no ha d’amagar el més important: el futbol que ha ofert el jove extrem.
