“Nosaltres hem de tenir la pilota per poder guanyar”. Amb aquestes paraules va descriure Lluís Cortés la forma amb la qual va defensar el Barça la victòria a l’Estadi Johan Cruyff davant el PSG que classificava el seu equip per a la final de Champions a Göteborg contra el Chelsea. Ni tancar-se darrere, ni perdre temps, ni llançar pilotes fora… i és que les futbolistes del primer equip femení blaugrana són, probablement, les qui mantenen més viu allò que es coneix com a ADN Barça i les tres “p” del cruyffisme: posició, possessió i pressió.
El conjunt culer desplega un joc que, com va passar amb el Dream Team masculí als 90 o amb el Pep Team entre el 2008 i el 2012, s’està convertint en l’enveja d’Europa. A la Lliga, on la gran aposta que ha fet el club pel futbol femení sobrepassa de lluny qualsevol altre equip, les blaugranes arrasen tots els rivals. No han perdut cap partit, només han rebut cinc gols i n’han marcat 127. El millor de tot, és que això ho fan amb un estil preciós, amb un criteri excel·lent a l’hora de tocar qualsevol pilota i amb una verticalitat i un joc ofensiu que posa els pèls de punta.
“A Budapest vam anar a viure l’experiència, a Göteborg anirem a guanyar”. Paga la pena tornar-se a valdre de les paraules de Lluís Cortés per entendre la importància d’aquests darrers dos anys del Barça. De fet, el tècnic blaugrana assegura que la final de la Champions d’aquesta temporada la preparen des de la derrota contra l’Olympique de Lió el 2019. Explica que l’equip va fer un canvi radical i, en comptes de conformar-se d’haver fet història arribant a la primera final europea, va posar-se a preparar la pròxima per poder lluitar de tu a tu contra els més grans i el premi ha arribat ara. Com diu Cortés, “s’ha fet justícia”.
Malgrat que el Barça és un equip que s’ha d’entendre com a bloc i que està molt allunyat de la idea d’estrelletes i egos, per conèixer bé com juga aquest conjunt sí que cal destriar les peces que el conformen. És per això que farem un repàs a totes les línies que conformen l’equip que acaba d’arribar a la final de la Champions.
Porteria
La portera titular és Sandra Paños i és una autèntica assegurança sota pals. Tot i que és la que menys feina acostuma a tenir en tots els partits, el seu mèrit és doble, ja que quan li toca intervenir, és molt segura. Als quarts de final contra el Manchester City va ser la protagonista, compartint aquest paper amb Asisat Oshoala. La seva substituta, Cata Coll, també ha estat molt solvent quan li ha tocat jugar, amb un mèrit gairebé triple, ja que el fet de no ser titular encara li treu més rodatge. En qualsevol cas, haver rebut només cinc gols en Lliga és el que pot definir millor la feina de les dues.
Centrals
Si les poques dianes encaixades per Paños i Coll són el seu aval, també és el de la defensa. El gran esperit d’aquesta línia és la central Mapi León. Té només 25 anys i va arribar al Barça amb 22 provinent de l’Atlètic de Madrid. Malgrat la seva joventut, el seu caràcter fa que sigui una de les líders de l’equip al vestidor i sobre el terreny de joc. La seva capacitat d’arribar a totes les pilotes i de fer sortir les companyes en atac són les seves grans armes, de la mateixa manera que la seva companya a l’eix de la defensa Andrea Pereira. Ara bé, són dues centrals baixes i això fa que tinguin un únic problema, però prou rellevant: el joc aeri.
Laterals
Marta Torrejón a la dreta i Leila Ouahabi a l’esquerra són les encarregades d’ocupar les bandes del Barça de Lluís Cortés. En el 4-3-3, la seva tasca és crucial, tant en atac com en defensa. Saben calibrar bé les seves sortides ofensives i saben recular quan toca. Si han d’entrar Melanie Serrano o Jana Fernández, compleixen amb escreix.
Mig del camp
Si Pep Guardiola era importantíssim al Barça de Cruyff o Sergio Busquets al Barça de Guardiola, Patri Guijarro també ho és al Barça de Lluís Cortés. La posició del pivot defensiu en el 4-3-3 amb ADN Barça és de les menys espectaculars, però de les més valorades pels entrenadors. Guijarro és el far blaugrana, és la més important per llançar l’equip endavant, però també per contenir-lo darrere. Kheira Hamraoui, més física, també és una assegurança quan l’ha de substituir.
Davant seu, com a interiors, juguen les dues futbolistes que representen de forma més icònica aquest equip: la capitana Alèxia Putellas, a l’esquerra, i la seva companya de la Masia Aitana Bonmatí, a la dreta. El talent d’aquestes dues futbolistes és un escàndol. Ambdues formades en l’ADN Barça, són les encarregades de donar sentit a les possessions llargues i treballades de l’equip i converteixen en or totes les pilotes que toquen. Sense elles seria molt difícil entendre aquest conjunt. Alèxia també es fa un fart de marcar gols. Les pot substituir una jugadora de molt nivell, com Vicky Losada.
Davantera
La línia més ofensiva de l’equip es divideix entre les extrems i la davantera centra. A la banda dreta hi trobem, habitualment, Mariona Caldentey. No ha estat formada a la Masia, però ningú no ho diria. És pur talent i criteri ofensiu. Una peça clau de l’equip. A la banda dreta hi trobem Caroline Graham Hansen, qui va arribar al club la temporada passada i s’ha convertit en una de les preferides de l’afició. La seva velocitat és espectacular. Ambdues, a més a més, tenen una substituta de luxe, l’ex Pilota d’Or Lieke Martens. Malgrat que es podria dir que s’esperava més d’ella, ha començat a carburar en partits molt importants i seu és el doblet contra el PSG al Johan Cruyff.
I només falten les qui s’inflen a fer gols. Els registres golejadors de les dues davanteres centre del Barça és gairebé surrealista. Malgrat que són totes les seves companyes les qui els hi faciliten la feina, Jenni Hermoso i Asisat Oshoala tenen una efectivitat espaterrant. L’atacant madrilenya n’ha fet 21 en Lliga, ja que acostuma a ser la titular, però és que la seva substituta ja n’ha fet 15. Són la cirereta perfecta a un equip que es construeix de baix a dalt.
