Gerard Piqué, jugador del Futbol Club Barcelona, ha concedit una entrevista al programa The Overlap de Skybet. En aquesta, ha parlat d’alguns dels temes més interessants que rodegen el segon capità blaugrana. Naturalment, un d’aquests és la polèmica de l’organització de la Supercopa de futbol masculí a l’Aràbia Saudita. Això ha esclatat després que es filtressin uns àudios entre ell i el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales. I en aquest cas, el català ha defensat la seva actuació amb frases molt singulars.
La polèmica dels àudios
En primer lloc, s’ha referit, precisament, als àudios: “La controvèrsia ha estat un malson perquè aquí a Espanya és com és, és una qüestió cultural quan parles de tants diners. A la gent no li agrada. És el que hi ha. Però estic orgullós, ja que ningú parava atenció a la Supercopa. Era un partit al qual ningú parava atenció. Era similar a la Community Shield, però a la Community Shield l’estadi està ple, és el primer partit de la temporada… És diferent, aquí no hi havia aquest sentiment. Està provat que ha estat un èxit”.
La polèmica que la Supercopa s’hagi traslladat a l’Aràbia Saudita
Després, ha parlat d’una qüestió també polèmica que gira al voltant de la mateixa competició: el fet que s’hagi començat a disputar no només a l’estranger, sinó també en un país del qual el govern és autoritari, i prohibeix una sèrie de drets humans a les dones i als membres del col·lectiu LGTBI. Piqué ha insistit en la bona idea de portar la competició a un altre país “per donar l’oportunitat a altres fans de veure el seu equip”, i entén “que la gent no vol que es jugui a l’Aràbia Saudita, però jo no ho he decidit, ha estat la Federació. Jo només els vaig presentar dues opcions: una als Estats Units, a Miami, i la d’Aràbia Saudita“.
A més, ha tornat a insistir en un argument ja utilitzat: “Sempre he dit que el futbol i l’esport obren països. I quan vas allà, t’adones que hi ha molta gent al país que no tenen res a veure amb el que fa el seu govern. I els dones l’oportunitat de gaudir, portant allà futbol, i un partit entre el Barça i el Madrid. I això no passaria si no fos per la Supercopa”.
I ha fet servir un exemple proper: el de la dictadura franquista: “El 1966, amb Franco, ens van donar el Mundial del 1982 i hi havia Francisco Franco, que era un dictador. La FIFA va donar l’oportunitat de celebrar un Mundial a Espanya tot i que hi havia un dictador. I aquell Mundial ens va donar l’oportunitat d’obrir-nos al món. Al final, no hem de pensar en qui governa o què està fent. Hem de pensar en la gent, que no en té cap culpa, que no ha fet res malament. Tot el que volem és donar-los una oportunitat de gaudir del futbol”.
És veritat que els esdeveniments esportius, i especialment els futbolístics, acostumen a unir gent que per diversos motius pot estar enfrontada. Això sí, que es faci un Mundial a un país no significa que aquest país s’obrirà per art de màgia. Per exemple, Rússia va albergar el Mundial de futbol masculí fa quatre anys, i encara continua amb molts problemes en matèria de drets humans.
