Gerard Piqué, jugador del Futbol Club Barcelona, ha concedit una entrevista al programa The Overlap de Skybet. En aquesta s’ha referit a diverses qüestions rellevants: l’adéu de Leo Messi, la polèmica que envolta la Supercopa de l’Aràbia Saudita… i també l’època més esplendorosa de la història del Barça. És aquella en la qual Pep Guardiola va dirigir l’equip. I també és aquella que es va veure interrompuda per la irrupció del tècnic més polèmic de tots els temps: José Mourinho. De fet, segons el mateix Piqué, l’enfrontament que van viure tots dos va ser un dels motius pels quals el de Santpedor va decidir marxar.
Primer, Piqué ha reconegut que la convivència a Espanya entre totes dues figures a les banquetes “va ser molt dura”. I ha repassat el primer acte d’aquella forta rivalitat: “Recordo que la primera vegada que va venir al Camp Nou amb el Madrid, després de guanyar el triplet amb l’Inter de Milà, va ser un xoc de realitat i va perdre 5-0”.
A partir d’això, el barceloní ha admès que “és cert que a les rodes de premsa estava cada dia pressionant i potser per a Guardiola va ser massa durant un cert temps. No tenia a veure amb el futbol. En aquell temps va destrossar de moltes maneres com vèiem el futbol. Fins i tot la relació amb els jugadors. al capdavant del jugador i si diu que algú t’odia, t’ho creus”.
L’anècdota de la selecció espanyola que ho diu tot
De fet, en aquest sentit, ha explicat una anècdota en clau de la selecció espanyola que ho diu tot: “Anava a saludar l’Iker Casillas i ell no em parlava. Vam haver de fer un exercici entre els jugadors del Barcelona i el Madrid per restablir llaços, tornar a ser un bon vestidor i guanyar el títol [l’Eurocopa de l’any 2012, guanyada tot just després de l’època Guardiola-Mourinho]. Guardiola se’n va anar per molts motius, però estic segur que un va ser Mourinho“.
Així va ser la tensió viscuda entre Mourinho i Guardiola durant dues temporades
Pep Guardiola va començar a entrenar el Barça la temporada 2008/2009. Va guanyar el triplet i va obtenir l’històrica victòria per 2-6 al Santiago Bernabéu. Tot plegat va generar una crisi al Reial Madrid: es van convocar eleccions i les va guanyar Florentino Pérez, que ja havia estat president entre l’any 2000 i el 2006.
De cara a la temporada 2009/2010, el Barça va tornar a domar l’equip blanc, dirigit per Manuel Pellegrini. Els pupils de Pep van guanyar la Lliga, tornant a guanyar els dos clàssics del curs, i optant fins quasi el final a guanyar el doblet amb la Champions. El Madrid, si bé va fer una bona Lliga (96 punts, pels 99 dels culers), va quedar eliminat als vuitens de final de la Champions contra un Olympique de Lió a priori inferior, i als setzens de final de la Copa amb l’històric Alcorconazo.
De fet, qui va impedir que els blaugranes aixequessin la Champions precisament en la final al Santiago Bernabéu va ser l’Inter de Mourinho. El tècnic portuguès va aconseguir eliminar el Barça a les semifinals d’aquell torneig i, després d’assolir un triplet i que Florentino es cansés de Pellegrini, va optar per dur Mourinho a la banqueta.
Per tant, les temporades 2010/2011 i 2011/2012 van oferir un munt de clàssics, tant de Lliga com de Copa i Champions, molt tensos. El primer curs el Barça va tornar a dominar el Madrid, guanyant el doblet de Lliga-Champions, amb el 5-0 esmentat per Piqué i havent eliminat els merengues a les semifinals del torneig continental (amb creuament de declaracions en la prèvia inclòs). Això sí, els blancs van guanyar la final de Copa als catalans.
En el segon curs, el Madrid va millorar considerablement. Tant va ser així, que va fer 100 punts a la Lliga i no va donar cap opció a l’equip de Guardiola. De fet, els madrilenys van guanyar un clàssic que esdevenia decisiu en la lluita d’aquell campionat, al Camp Nou. Pocs mesos després, Guardiola va decidir no renovar i prendre’s un any sabàtic. I, segons Piqué, en part es deu a la forta rivalitat entre el portuguès i el català.
