A guanyar se n’aprèn, sí. Però un cop es comença a guanyar, a poc a poc comença a formar part de l’ADN. Pel camí les derrotes tornen a trobar la manera de frustrar les alegries, però la clau és seguir l’instint guanyador per tornar al cim i controlar el temps com ningú més pot. El Barça Femení fa tot just un any va perdre a Lisboa una final de Champions League que va fer més mal que altres. L’equip de Pere Romeu es presentava a la capital portuguesa amb tot de cara per guanyar la seva tercera Copa d’Europa consecutiva. Però aquell dia no estava escrit que el Barça aconseguís la glòria, i això les jugadores ho van aprendre ràpidament. Un cop el partit va acabar l’objectiu va passar a ser clar: guanyar-la a Oslo.
El Barça s’ha presentat a l’Ullevaal Stadion amb la mentalitat més clara que mai. L’únic escenari possible era aixecar el trofeu. La primera part ha estat ajustada, amb un Olympique de Lió que ha volgut deixar clar des del principi que per guanyar aquesta Champions League el Barça havia de suar molt més que altres vegades. El temps passava i el Barça no aconseguia executar el control que tan acostumat està a tenir als seus partits. Aleshores, només han calgut els quinze minuts del descans per aixecar el cap i saber que la Champions seria blaugrana passés el que passés.
Una segona part d’un altre planeta
El partit ha començat a les sis de la tarda, però el Barça ha obert bé els ulls a les set, quan l’àrbitra ha donat pas a la segona part de la final. L’Olympique continuava entestat a frustrar el pòquer de títols del Barça, però les franceses no sabien que el control del temps pertanyia a les vestides de blaugrana. A partir d’aquí, les jugadores de Pere Romeu, com si fossin superheroïnes capaces de parar el curs de les coses, ho han executat tot a la perfecció. Han accelerat a les transicions quan el joc ho demanava, han baixat el ritme del partit quan les franceses pretenien igualar la cursa, i han executat quan l’estadi més ho aclamava.
Perquè el control del temps només és a l’abast d’aquelles que tenen el metrònom adequat. Guijarro, Alexia, Aitana, Pina… fins i tot les jugadores de la banqueta semblaven frenar les embranzides de l’Olympique amb només la mirada. Quan el rellotge ja s’acostava al final, el Barça ha tornat a demostrar que aquesta generació no només juga a futbol: interpreta els partits com si ja sabés què passarà abans que passi. La pilota cremava als peus de l’Olympique, mentre les blaugrana feien que cada segon pesés una mica més. I així, dominant el temps, els espais i fins i tot les emocions, el Barça Femení ha recuperat el tron d’Europa. Oslo no era només una ciutat marcada al calendari; era una promesa pendent. I les promeses d’aquest equip, tard o d’hora, sempre acaben complint-se.
