El Barça de Lluís Cortés ha dut el futbol a un altre nivell. A la final de la UEFA Women’s Champions League, ha signat un partit difícil de veure en una cita de tanta importància, i és que les blaugranes han dominat el duel des del primer minut i han fet història en proclamar-se campiones d’Europa per primera vegada a la història. La pallissa que ha acabat imperant al marcador no és l’únic que demostra la superioritat culer sobre el Chlesea, ja que el joc desplegat per les catalanes ha estat tan ben traçat, assolint la perfecció, que les londinenques no han pogut fer res més que veure l’espectacle i fins i tot gaudir-lo per aprendre’n (0-4).
Un tifó des del primer minut
“Sortiu i gaudiu”, havia escrit Aitana Bonmatí, MVP de la final, al seu compte de Twitter hores abans de l’inici de partit, recordant l’enyorat Johan Cruyff. I, bàsicament, el Barça s’ha dedicat a fer això. Però és que el Barça de Lluís Cortés no sap fer cap altra cosa: jugar bé, passar-ho bé i guanyar. I des del primer minut, aquesta ha estat la dinàmica del partit. De fet, des dels primers segons, perquè les blaugranes s’han avançat de seguida amb un gol en pròpia porteria molt desafortunat de Leupolz, després d’un travesser de Graham Hansen.
Aquesta dinàmica ha estat exactament la que s’ha repetit durant tota la primera meitat. Un festival de gols i de joc ofensiu, un tifó blaugrana inaturable que ha fet l’única cosa que sap fer: marcar, marcar i marcar. Després d’algunes arribades perilloses, només han hagut de passar deu minuts pel segon. Ha estat de penal i ha estat obra de la capitana Alèxia Putellas. Ha enganyat Berger i l’ha batut sense problemes.
El tercer gol també ha dut el segell d’Alèxia, aquest cop però, des de la passada. La reina del mig del camp del Barça ha servit una passada deliciosa al peu d’Aitana, perquè la seva companya a l’interior fes un bon control, superés una entrada rival amb una mica de sort, i afusellés Berger al seu davant. Tot això ha passat en els primers vint minuts de partit.
Les blaugranes han afluixat una mica l’embranzida inicial, també perquè el Chelsea ha fet un petit pas endavant. El Barça ha cedit una mica de protagonisme al rival i ha buscat més els contraatacs. En un d’aquests, llançat a la perfecció per Lieke Martens, la neerlandesa ha fet una jugada individual espectacular per regalar el quart a Graham Hansen. Gran combinació entre les dues extrems blaugranes.
El recital es trasllada a la defensa
La segona meitat ha estat una altra història. No perquè el Barça ho hagi fet especialment pitjor, sinó perquè les angleses han tret el seu orgull i han plantat cara. El domini absolut de les culers al primer temps s’ha vist discutit pel Chelsea, cosa que no ha pertorbat gens ni mica les de Lluís Cortés. Conscients que les londinenques havien de buscar gols a la desesperada, les blaugranes han anat esperant en defensa sense patir gaire.
De fet, el Chelsea ha tingut algunes arribades perilloses, però cap d’aquestes s’ha pogut traduir en una acció de gol perquè el Barça, més enllà de jugar molt bé en atac i d’aconseguir moltes dianes, també sap defensar-se a la perfecció. Patri Guijarro, reconvertida en central, ha fet una gran feina al costat de Mapi León, de la mateixa manera que han fet Leila i Marta Torrejón als laterals. Han aconseguit que el gran joc ofensiu de les londinenques quedés en res.
L’esforç del Chelsea ha estat intens i per això ha acabat aviat. Quan no els han quedat forces, han començat a deixar molts espais i el Barça ho ha aprofitat per llançar contraatacs. Als minuts finals, ha estat un miracle que les de Lluís Cortés no en marquessin dos o tres més. Tanmateix, el tècnic català ho ha fet bonic i ha donat minuts a Melanie Serrano i Vicky Losada, jugadores que eren al club abans de l’explosió del futbol femení i que mereixen gaudir d’aquest títol d’una forma especial. Amb elles sobre el terreny de joc, han anat passant els darrers instants de partit fins que el xiulet final de l’àrbitra ha certificat el que se sabia des del primer minut: el Barça ha guanyat la primera final de la Champions de la seva història.
16 
