El Barça d’Andreu Plaza ha vist com se li escapava la UEFA Futsal Champions League que tenia guanyada a la mitja part de la final. El partit, dividit en dues meitats de domini per a cada equip, s’havia posat de cara per als blaugranes amb un 2-0 al descans, però l’Sporting de Portugal ha capgirat el marcador en una embranzida inaturable després de la represa (3-4). D’aquesta manera, el Barça no pot aixecar dues Copes d’Europa en una sola temporada i torna a perdre una final continental després d’haver-ho fet ja el 2015.
Inici immillorable
La posada en escena del Barça ha estat immillorable. El primer gol, al primer minut. Marcenio ha recuperat una bona pilota i s’ha plantat a la frontal de l’àrea, des d’on ha batut Guitta amb molta qualitat. A partir d’aquest moment, l’Sporting ha cercat l’empat, però els d’Andreu Plaza s’han plantat perfectament en defensa, amb un gran Dídac sota pals. Al contraatac, els blaugranes es llançaven letals i han pogut ampliar l’avantatge amb dues accions que han acabat impactant contra el pal.
A les acaballes de la primera meitat, Ximbinha ha fet el segon, un cop que s’intuïa gairebé definitiu per als portuguesos, sobretot per les grans sensacions que transmetien els blaugranes. El jugador brasiler ha aconseguit la diana després de definir a la perfecció un bon contraatac llançat per Daniel.
Caiguda lliure sense frens
La represa ha trigat més del previst per alguns problemes tècnics a la pista, però el Barça ha tornat a saltar sobre el parquet amb la mateixa intensitat de la primera meitat. Adolfo ha estat a punt de deixar la final gairebé sentenciada amb un xut que ha refusat Guitta i ha impactat contra el pal. Tanmateix, en una acció desafortunada en defensa per part blaugrana, Zicky s’ha trobat amb un gol fet i ha retallat distàncies.
Les darreres derrotes en competicions estatals deuen haver pesat massa en el conjunt dirigit per Andreu Plaza, perquè la davallada emocional i física ha estat del tot inesperada. En comptes de continuar buscant el tercer amb calma, han passat a defensar-se i sense gaire intensitat. A la sortida d’un córner, Erick ha empatat el partit. Plaza ha demanat un temps mort per intentar capgirar la situació, però no ho ha aconseguit. Lluny d’això, Joao Matos ha aprofitat un rebot en una falta per marcar el tercer. Marcador capgirat en pocs minuts i un càstig exageradament dur per al Barça.
Amb aquesta remuntada, la final s’ha començat a tenyir de verd, però per si això no fos suficient, Ferrao ha perdut una pilota que ha aprofitat Erick per xutar una pilota al pal, la qual ha caçat Pany Varela per fer el quart. Cop gairebé definitiu per als blaugranes, que encara s’han pogut tornar a aixecar amb un gol de Ferrao. Als darrers tres minuts, el setge culer a la porteria de Guitta ha estat bestial, però tota la fortuna que han tingut els portuguesos ha continuat girat l’esquena als blaugranes, que s’han quedat sense la gesta de guanyar dues Champions en una temporada.
