El cop del dijous passat al Camp Nou contra el Granada va ser molt dur. S’ha notat entre l’afició, es va notar a la roda de premsa de Koeman i s’ha notat moltíssim entre l’equip a Mestalla. El Barça ha fet un partit que ha descrit perfectament la muntanya russa d’emocions que descriu aquesta Lliga i aquest equip de Koeman. Després d’una primera meitat acceptable, un greu error defensiu de Lenglet ha fet que el València s’avancés amb un gol que semblava definitiu per a les aspiracions blaugranes al títol. Un regal de Lato, defensa xe, l’han aprofitat Messi i el Barça per fer una cosa que en aquell moment semblava impossible: aixecar-se, remuntar i sumar els tres punts per continuar ben vius a la lluita per la Lliga. Al final del duel, un golàs de Carlos Soler ha impedit que el final fos plàcid, però feliç al cap i a la fi (2-3).
Bé en atac, fatal en defensa
Primera part de molts contrastos entre el vessant ofensiu i el defensiu. El Barça ha generat ocasions des de bon començament, amb una bona combinació entre Griezmann i De Jong que ha acabat amb un xut lamentable de Pedri quan ho tenia tot per marcar. El València s’ha dedicat a esperar darrere i aprofitar les ocasions al contraatac. I tenir-ne n’han tingut. La velocitat de Guedes i Gayà ha estat molt difícil de contestar pels blaugranes, que també han tingut errors per part de futbolistes com Piqué i Araujo.
De fet, el mateix central uruguaià també s’ha equivocat greument a la sortida d’una falta llançada per Messi. Ha pogut rematar just davant de Cillessen, però el seu xut, molt tou, ha impactat contra el cos del porter. Segona ocasió claríssima desaprofitada pels culers. I encara n’hi ha hagut més. Jordi Alba, que ha estat molt actiu per la banda esquerra i ha generat moltíssimes ocasions de perill, ha regalat el gol a Pedri en una centrada lateral, però el canari ha estat incapaç de rematar.
Novament, sensació de domini a la primera meitat, com ja és habitual en les darreres jornades, però aquest cop no s’ha transformat en gols i s’ha patit molt més en defensa que en altres ocasions. Amb tot, la sensació que el Barça ha perdonat molt i ha desaprofitat accions de perill molt clares, però que també ha tingut sort amb les males rematades del València, com una de Racic claríssima des de la central que ha anat molt centrada i ha pogut aturar Ter Stegen sense problemes.
Una remuntada que semblava impossible
A l’inici de la segona part, les opcions del Barça de guanyar la Lliga han estat donades per mortes per part de moltíssima gent, probablement de la majoria de persones que veien el partit. Després de dues accions consecutives de molt perill dels valencianistes, on els de Koeman han demostrat moltes carències defensives, Lenglet ha certificat el drama i la tragèdia a la sortida d’un córner. Ha perdut la marca de Paulista, ha perdut la referència de la trajectòria de la pilota i ha estat a punt de perdre el partit ell solet, com ja va fer contra el Cadis o contra el Madrid. El central del València no ha perdonat i el gol ha pujat al marcador.
El Barça estava completament abatut. Cares serioses, cares llargues, gestos de derrota, de perdre la Lliga… tot malament. Però una acció ofensiva que no era especialment perillosa ho ha canviat tot. En una centrada que anava per a De Jong, Lato ha estès la mà de forma incomprensible i ha regalat un penal als de Koeman. Hi ha anat Messi, l’ha llançat fatal i ha fallat. Al rebot, Pedri ha impactat la pilota contra Paulista i, finalment, al segon rebot, Messi ha marcat. Una absoluta bogeria.
La reacció blaugrana ha estat espectacular. Han vist que els hi han regalat opcions de continuar lluitant per la Lliga i s’hi han aferrat. S’han aixecat del drama que vivien des del dijous a les 21 hores i de quina manera. De Jong s’ha tornat a desmarcar, Alba l’ha vist i li ha regalat el segon. Cillessen, però, ha fet una aturada increïble, la qual, malauradament per ell, ha caigut als peus de Griezmann i no ha perdonat. Molt pocs minuts més tard, la defensa del València ha comès un error imperdonable i ha donat una falta al Barça, és a dir, a Messi, al millor lloc per a ell. Després de molts dies sense marcar així, l’argentí ha executat un xut amb una rosca perfecta i ha batut Cillessen.
Tot sembla dat i beneït, però Carlos Soler li ha donat emoció. El migcampista valencià, en una jugada aïllada i que no era perillosa, ha xutat la pilota amb ràbia, potència i col·locació. Imparable per a Ter Stegen. Els de Koeman han patit durant uns minuts, ja eren els darrers, però quan han aconseguit tornar a dominar la pilota, han deixat que passessin els minuts amb criteri i han guanyat aquest partit que ha estat una absoluta bogeria. El Barça encara no depèn d’ell mateix, però el cop de moral d’aquest triomf permetrà als culers continuar amb esperances d’aixecar el títol.
