Quina forma més bonica de retrobar-se amb el triomf, amb els títols i amb el Barça guanyador, que fer-ho amb la competició fetitxe dels culers. El conjunt dirigit per Ronald Koeman ha subjugat, dominat i destrossat l’Athletic Club de Bilbao a la final de Copa a la Cartuja de Sevilla (0-4) i ha posat punt i final a una sequera de dos anys sense títols. Els blaugranes han fet un partit espectacular, ajudats per un rival molt ferit, han dominat des del xiulet inicial, però fins que Griezmann no ha obert la llauna, la final ha estat oberta. Un cop ha caigut el segon, obra de De Jong, Messi ha tornat a fer història.
Golejada en joc, però empat al marcador
Koeman no s’ha vist intimidat pels dos darrers partits contra el Valladolid i el Reial Madrid i ha tornat a apostar per la defensa de tres. El seu plantejament ha estat encertadíssim i ha anul·lat Marcelino des d’abans de començar el partit. L’Athletic l’únic que ha pogut fer a la primera meitat ha estat sobreviure. La posada en escena del Barça ha estat majestuosa, potser la millor de la temporada, i fins i tot ha recordat aquell equip de fantasia d’ara fa deu anys. El xoc ha començat amb una possessió llarguíssima dels blaugranes. El millor és que no es passaven la pilota amb por, sinó amb la tranquil·litat d’aquells que se saben segurs i superiors.
Al minut cinc, primera ocasió manifesta dels de Koeman. En una jugada molt treballada, De Jong ha rebut una pilota a l’interior de l’àrea i el seu xut, ajustadíssim, ha impactat al pal i no ha entrat de miracle. I a partir d’aquí un reguitzell d’opcions de marcar sense parar. Una arribada de Dest amb una bona retallada i una mala execució del llançament, una bona combinació entre Messi i Griezmann que ha rebutjat la defensa, un xut rebotat de l’argentí que ha aturat Unai Simón… al minut 20, els blaugranes podrien haver anat 0-3 tranquil·lament, mentre que per part basca només hi ha hagut un ensurt en pilota aturada, la seva gran arma.
El domini culer ha estat superlatiu. La possessió a la primera meitat ha arribat a fregar el 90%, un autèntic rècord en el partit més adequat. A destacar també el gran nivell defensiu dels blaugranes. Piqué, que feia temps que no jugava, ha guanyat tots els duels a Williams, Mingueza no només ha fet recuperacions, sinó que després ha pujat en atac amb molta seguretat i intel·ligència, Busquets ha tallat pilotes molt perilloses al mig del camp… Un partidàs.
Malgrat tot, ha faltat la definició als últims metres i aquest ha estat el problema principal del Barça. A més a més, cap a les acaballes de la primera part, l’Athletic ha tret el joc brut i s’ha carregat la fluïdesa blaugrana. Quan això passa, el que ha de fer un bon àrbitre és castigar la duresa amb targetes, però Martínez Munuera no ha volgut ni xiular les faltes. Tot un premi per a un equip que no ha fet res, però que d’aquesta manera ha fet córrer els minuts fins al xiulet del final de la primera meitat.
Unai Simón fa el que pot, però el futbol guanya
Cap diferència després del pas pels vestidors. L’Athletic, brut i perdonat; el Barça, fi i dominador. Novament, l’efectivitat ha estat la condemna blaugrana durant els primers minuts. Quan no havien passat ni cinc minuts des de la represa, Messi ha regalat una passada espectacular a Dest, aquest ha entrat a l’àrea i ha fet l’assistència de la mort per a Griezmann. El francès, però, ha topat amb Unai Simón i a partir d’aquí el porter basc s’ha convertit en heroi. Ha tret també un xut de Pedri des de la frontal de l’àrea i una rematada de Busquets a boca de canó. Surrealista.
Però el futbol et torna el que li dones i després de molts anys de desastres merescuts a can Barça, els gols han començat a ploure a la Cartuja per fer justícia al domini culer i l’Athletic només ha pogut aplaudir des del terreny de joc. El primer ha estat d’un futbolista que no ho està passant del tot bé a Barcelona, però que ha estat determinant en aquesta Copa. Es tracta d’Antoine Griezmann, que ha aconseguit obrir la llauna després d’una nova bona arribada per banda, aquest cop de De Jong després d’una centrada de Messi, i el francès ja no ha perdonat. L’Athletic ha fet una temptativa vergonyosa i utòpica de reaccionar, i en un contraatac el Barça ha sentenciat. En una bona jugada per l’altra banda, l’esquerra, Jordi Alba ha realitzat una centrada mil·limètrica al cap de De Jong i el neerlandès ha afusellat Unai Simón al seu davant.
La bogeria de Messi
I Messi ha rendit el món del futbol als seus peus, una vegada més. Poc encertat a la primera meitat, quan els gols han començat a rajar, ell s’ha sumat a la festa. I de quina manera! La tercera diana del partit, la primera de l’argentí, ha estat una meravella. Ha començat a combinar amb De Jong en camp obert sense que la defensa basca pogués fer res. Quan Messi ha considerat que estava prop a prop d’Unai Simón, s’ha desfet dels lleons que l’intentaven domar i ha batut el porter basc amb una rosca inaturable.
I un més. Perquè només han passat quatre minuts quan Messi ha aprofitat una bona passada de Jordi Alba a l’interior de l’àrea i amb un xut ras i molt ben col·locat ha marcat el quart i el seu doblet particular. I el seu espectacle podria haver estat encara més gran, perquè amb una gran assistència a Griezmann el Barça ha aconseguit la maneta, però el gol ha estat anul·lat per fora de joc. Als minuts finals, els blaugranes no han volgut furgar a la ferida d’un equip que ha perdut dues finals de Copa en dues setmanes i han deixat passar el temps fins al xiulet de l’àrbitre.
25 
42 