El Futbol Club Barcelona femení continua fent història fins i tot en els seus dies de gossos. La setmana passada ja va lligar, amb molta més brillantor, la Lliga amb una maneta al Reial Madrid. No és l’etern rival d’aquest equip, però sí aquell club que fa que les dones de Jonatan Giráldez treguin foc pels queixals quan és al davant. A l’Alfredo di Stéfano, les blaugranes han deixat quasi sentenciada l’eliminatòria dels quarts de final de la UEFA Women’s Champions League (1-3).
Ni amb la versió més grisa de les blaugranes, avui amb la senyera al pit, han sigut capaces de treure quelcom de positiu les d’Alberto Toril. El Barça ha aconseguit un molt bon resultat en l’aperitiu del banquet que tindrà la setmana que ve en un Camp Nou ple de gom a gom i en el seu camí per tornar a regnar a l’Olimp del futbol per segon cop consecutiu.
Olga Carmona ha fet saltar la sorpresa a l’Alfredo di Stéfano
Avui, el Barça ha guanyat com quasi sempre. Però ha suat com quasi mai. I és que les coses s’havien posat magres després que saltés la sorpresa i el Madrid s’avancés al marcador en la seva primera ocasió. Als vuit minuts de partit, Esther ha aprofitat una distracció blaugrana en la creació i, amb una conducció sublim, ha cedit la pilota a Olga Carmona perquè aquesta, sola davant Sandra Paños, clavi una forta estocada a les catalanes.
A partir d’això, aquestes han remat a contracorrent. El Madrid estava còmode al seu camp. Les visitants no es trobaven a elles mateixes, i les blanques eren molt solidàries en la pressió. Si bé el Barça arribava amb perill a l’àrea de Misa, no trobava el punch final. Estava excessivament incòmode. Lluny de penjar-se al travesser, el Madrid mossegava.
Alèxia Putellas tenia moltes bones intencions, però les seves companyes no l’acompanyaven. Fridolina Rolfö no estava gaire entonada, i Jennifer Hermoso estava molt opacada per la defensa local. Per tant, les vint-i-dues protagonistes han marxat al descans amb la sorpresa patent al marcador. Després del 5-0 d’uns dies abans, les blanques estaven per davant! I, de fet, Esther ha tingut l’oportunitat de posar encara més terra per mig, havent estavellat una pilota al pal.
Rentada de cara en la represa
Així i tot, en la represa, el Barça ha buscat el gol amb encara més força. I l’ha trobat ràpidament, als sis minuts, gràcies a un penal força rigorós, provocat per un lleu cop de genoll d’Olga, heroïna blanca una hora abans, a Graham Hansen, i ratificat pel VAR. En tot cas, Alèxia Putellas l’ha convertit, enganyant Misa, i amb l’empat ha canviat totalment el signe del partit.
Perquè a partir d’això, les de Giráldez s’han instal·lat al camp rival. Gràcies al canvi de Clàudia Pina per Leila Ouahabi, el Barça ha trobat més imaginació i verticalitat. Ha insistit fins a fer el segon gol. L’ha aconseguit mitjançant la mateixa Pina, en una de les moltes accions blaugranes per la dreta. En una de les moltes grans conduccions de Graham Hansen per la banda de la lateral Svava. Quan deixes desatesa la noruega, el més normal és que t’acabi fent mal.
El Madrid, en mans de Misa, ha fet glòria al seu lema d’hasta el final, vamos Real. Ha tingut una incursió perillosa mitjançant Athenea del Castillo, quan el matx ja agonitzava. Però això mai no és suficient quan es té el gran Barça al davant. Avui, però, era menys Barça que en altres ocasions. Moltes baixes i molt cansament tenien les blaugranes. Però ni en aquestes circumstàncies les madridistes han evitat ser devorades novament pel lleó català.
Enmig de l’hasta el final, vamos Real esmentat, Alèxia ha matat el drac. O, més ben dit, la iguana. En un contraatac comandat per Patri Guijarro, la Pilota d’Or ha aprofundit la ferida blanca… i ha posat les seves amb un peu i mig a les semifinals del torneig. La setmana que ve, un Camp Nou ple i inèdit dictarà sentència i, previsiblement, un nou festí blaugrana.
