El Futbol Club Barcelona ha aconseguit un bon resultat a Frankfurt en un dels pitjors partits de la xavineta des del gener. Feia molts partits que l’equip blaugrana no patia tant en un terreny de joc! Els jugadors del conjunt alemany han pressionat de valent els visitants. Semblava que no tinguessin fons als pulmons. Pedri González ha estat inèdit, Sergio Busquets s’ha hagut d’arremangar i Xavi Hernández ha suat. Tant és així, que després de donar una oportunitat a Adama Traoré, ha entrat ràpid en raó. En l’equador de la segona meitat, ha donat entrada al seu home més desequilibrant: el reviscut Ousmane Dembélé. I el francès ha demostrat que val cada euro que el seu representant demana a la directiva.
El campió del món ha ingressat al camp minuts després del golàs d‘Ansgar Knauff. Ha estat un gol molt oportú per als alemanys: ha arribat just abans que les seves energies comencessin a minvar. Però aquest cansament ha estat ben rebut pels d’Oliver Glasner. I és que ha estat quan han decidit tancar-se. Si abans dificultaven la circulació blaugrana, a partir del gol en qüestió han dificultat la creació en la zona de tres quarts de camp. I calia imaginació.
Ousmane Dembélé, el millor guionista de Xavi
Quan Steven Spielberg necessita imaginació, truca els millors guionistes de Hollywood. I quan Xavi Hernández necessita imaginació, acudeix al millor guionista del Barça. Després d’entrar per Adama Traoré, a l’hora de partit, Dembélé ha escrit el títol d’un dels gols de la temporada. El francès ha signat el preludi d’una doble paret preciosa entre Frenkie de Jong i Ferran Torres, que el valencià ha culminat amb una passada a la xarxa. Molt mèrit dels dos esmentats, però també del francès, que ha servit al neerlandès una passada precisa i profunda. Una de les moltes que feia el seu tècnic i valedor, Xavi.
Dembélé és cada dia més bo. Cada dia més líder. Cada dia més compromès. Cada dia més salvador. En el Barça post Messi, ell és l’heroi. Abans ja era hàbil, però ara també és fiable. Qui ens diria, fa quatre anys, que un tècnic tiraria del mosquit per igualar un matx amb cara de gos. Avui ha iniciat la jugada del gol, i ha tornat boja la defensa alemanya, amb la seva tradicional profunditat. Qui ens ho diria!
La situació contractual de Dembélé és, a hores d’ara, un rellotge de sorra. Un rellotge de sorra al qual li manca només un mes i mig de competició. En una muntanya russa de negociacions, el francès encara no ha renovat. Després que Xavi aconsegueixi que el barcelonisme aparqui el seu orgull, fent que els aficionats i les aficionades passin de xiular-lo a ovacionar-lo i que la directiva es repensi el càstig que tenia pensat, ara fa falta l’estocada final.
Fa falta la darrera passada. Fa falta oferir al representant d’un dels grans jugadors del continent, Moussa Sissoko, allò que demana. I si no s’hi arriba per la dolenta situació econòmica del club? Doncs és igual, cal perdre el cap. Cal organitzar-se, i fer un tsunami blaugrana. Si el Barça no pot satisfer les pretensions econòmiques de Sissoko, el barcelonisme s’hauria de posar d’acord per fer-ho. Si el Barça no pot satisfer les pretensions econòmiques de Sissoko, el barcelonisme ha de fer un crowdfunding per Dembélé.
1 
