De nou, una jutgessa s’eleva a l’aparador mediàtic a Catalunya, tot arran del cas Negreira. Es tracta d’una magistrada ja coneguda per haver instruït diverses causes mediàtiques i polítiques, entre d’altres, la de Laura Borràs. És Sílvia López Mejía, titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona i ara en missió de reforç al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, del qual n’és titular un altre dels magistrats habituals en causes mediàtiques, Joaquín Aguirre, encarregat, entre d’altres, de la macrocausa Volhov i del cas Macedònia que, 13 anys després d’haver-se obert, ha acabat amb sonores absolucions.
López Mejía, nascuda el cinc de febrer de 1965, és una magistrada veterana. Va superar les oposicions el 1989 i el febrer de 1991 va recollir el seu primer despatx de jutge, en concret, a Benidorm, al País Valencià, i després a Parla, a Madrid. També un mes de febrer, però de 1994, va ser ascendida a magistrada i va ser destinada a Badalona.
Poc temps després, el Consell General del Poder Judicial li van donar la titularitat al jutjat d’instrucció 9 de Barcelona. Una estrada des de la qual ha instruït causes complexes i mediàtiques, com el cas Pallerols d’UDC, el cas ITV, amb la derivada cap a Oriol Pujol, el cas de Laura Borràs o el setge policial a la seu de la CUP el 20-S del 2017. També va instruir la primera querella d’una parella homosexual per revelació de secrets l’any 2009 i va dirigir la instrucció del cas Yogui sobre les obres de l’AVE.
Just abans de dimitir, l’aleshores president del CGPJ Carlos Lesmes la va anomenar jutgessa de reforç per a Aguirre. Una decisió que casualment li ha portat un altre cas mediàtic, el dels pagaments del Barça a José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres.
Topada amb els Mossos conduint beguda i preferència per la Guàrdia Civil
Però no són només les causes judicials amb implicacions polítiques el que l’han portat a l’esfera mediàtica. Una topada amb els Mossos d’Esquadra de trànsit en una prova d’alcoholèmia li va costar una multa de 150 euros, per haver intentat fer valdre el seu càrrec en un control que va delatar que conduïa beguda.
Aquesta magistrada ha donat la investigació del cas Negreira a la Guàrdia Civil com a policia judicial. La mateixa decisió que va prendre enmig de la instrucció de la primera fase del cas Laura Borràs pels contractes suposadament fraccionats a l’informàtic Isaías Herrero, quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Un judici que va quedar vist per a sentència al TSJC a principis de març. La rumorologia judicial avisa que la jutgessa no les tenia totes amb els Mossos d’Esquadra, i més després de la topada que va patir l’any 2008, publicada pel diari El Mundo, el 23 de novembre d’aquell any.
Segons el relat dels fets els Mossos la van multar perquè va ser interceptada conduint amb 0,48 grams d’alcoholèmia quan el màxim permès era el 0,3. A dos quarts de quatre de la matinada, a la C-16. La jutgessa va increpar els agents que l’havien aturat i va demanar que la deixessin marxar al·legant que era jutgessa. Fins i tot, i sempre atesa la nota informativa interna de la policia que recollia el diari, els va demanar saltar-se el procediment com ella feia moltes vegades al jutjat. Els Mossos la van denunciar, i pocs mesos després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la va multar amb 150 euros.
El setge policial a la CUP, arxivat
Possiblement, ha estat una de les instruccions més entrebancades que ha patit aquesta magistrada. El 20 de setembre del 2017, en plena ràtzia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona contra l’independentisme, una munió de furgonetes de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia i desenes de membres de la brigada d’informació van assetjar la seu de la CUP, al carrer Casp de Barcelona. Els centenars de policies van esperar durant 14 hores una ordre judicial d’entrada i escorcoll que no va arribar. La CUP, amb la direcció de lletrada de Benet Salellas, no va passar per alt el que podria ser un delicte de coaccions.
La denúncia de la CUP va anar a parar al jutjat número 9 i va acabar amb un sobreseïment signat per la magistrada López Mejía que la secció desena de l’Audiència de Barcelona va tombar. En la resolució, els magistrats avisaven que calia continuar la investigació, perquè la policia podria haver utilitzat “la via compulsiva o intimidació, ja que entre les 14 hores i les 20 hores van impedir la sortida de militants (així com l’entrada d’altres que volien accedir a la seu), concorrent igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”. El cas es va reprendre al jutjat d’instrucció número 9, però finalment va acabar arxivat una altra vegada, després de molt poques diligències més. En les seves declaracions difoses per El Món, els policies admetien que mai van tenir una ordre judicial.
Cas Pallerols d’UDC
La magistrada va saltar a la fama amb la instrucció del cas Pallerols, el gran cas de corrupció per finançament irregular, d’Unió Democràtica de Catalunya. Una formació històrica que ha passat a millor vida, però que ha deixat noms en l’actual vida política, social i econòmica del país com ara el diputat Ramon Espadaler, associat al PSC amb la marca Units per Avançar, o Josep Sánchez Llibre, actual president de la patronal Foment del Treball. Precisament, Sánchez Llibre va estar imputat en aquesta causa. Aquest sumari va esclatar arran del fet que l’empresari andorrà Fidel Pallerols cobrava subvencions per fer cursos de formació a canvi de donar un 10% d’aquests ingressos al partit. Històricament, UDC tenia sempre la conselleria de Treball, que atorgava aquests fons públics per a la formació de desocupats.
López Mejía va arxivar la causa el 2005, quan va veure que hi havia dos diputats al Congrés que hi estaven embolicats i el Tribunal Suprem feia el sord. Però l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir el cas, fins que el 21 de gener del 2013 es va dictar una sentència de conformitat pactant penes per sota dels dos anys de presó i el pagament de 200.000 euros d’Unió. El Tribunal Suprem va ratificar una altra condemna d’un any i mig de presó a Pallerols precisament per frau a la hisenda pública arran d’aquest cas, sense estimar que el cas ja havia estat jutjat per l’Audiència de Barcelona.
Oriol Pujol, Yogui, Laura Borràs…
Per les seves mans han passat diverses instruccions relacionades amb la corrupció o la prevaricació. Un dels casos més sonors va ser la instrucció del cas ITV, la derivada catalana del cas Campeón, que va esquitxar Oriol Pujol Ferrusola, just després de ser escollit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya al congrés de la formació celebrat a Reus el 2012. Aquella instrucció va acabar amb la seva carrera política, després de signar una conformitat amb la Fiscalia per tal d’evitar que la seva dona entrés a la presó.
Una de les altres instruccions famoses va ser la del cas Laura Borràs, arran del presumpte fraccionament de contractes quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. A mitja instrucció, i després del primer escorcoll al Centre de les Tecnologies de les Telecomunicacions i Informació (CTTI), va canviar de policia judicial, dels Mossos d’Esquadra a la Guàrdia Civil. Precisament, la cadena de custòdia de la prova recollida durant la instrucció ha estat un dels principals debats en el judici al TSJC.
Un altre dels casos més cridaners que ha instruït la magistrada va ser l’Operació Yogui, sobre els suborns de les constructores a funcionaris a les obres de construcció de l’AVE a Barcelona. Després d’una llarguíssima instrucció va portar al banc dels acusats quinze imputats per prevaricació, malversació, tràfic d’influències, falsedat i suborns.
Tortura i interins
Però més enllà d’aquests casos més polítics, la jutgessa López Mejía també va ser la primera a admetre una querella, l’any 2009, d’una parella homosexual contra l’empresa on treballaven per injúries, homofòbia i revelació de secrets. I va estampar la seva signatura, en un manifest de l’any 2012, contra la petició d’un indult a quatre policies condemnats per tortures. Un manifest impulsat per Jutges per la Democràcia que va aixecar polseguera per la reivindicació que feien els jutges del seu paper de garants dels drets i llibertats dels ciutadans. Darrerament, també va saltar a la palestra per admetre a tràmit una querella de l’Associació Plataforma d’Interins de Catalunya contra les convocatòries d’oposicions de reducció de la temporalitat.
6 
