Arribaven al trascendental xoc amb bones sensacions. Però el mal d’ull d’Ousmane Dembélé ha acabat pesant més. Aquesta vegada no s’ha repetit la història de l’any 1610 al País Basc. Llavors, uns homes van cremar unes suposades bruixes a les coves de Zugarramurdi. Però avui, al districte de Recalde, setze bruixots bascos han encisat quinze homes vestits de lila. L’equip més enèrgic del campionat ha passat per sobre d’un que arrossega preocupants problemes d’identitat. El pitjor Barça de Xavi ha caigut eliminat de la Copa amb justícia a les segones de canvi a costa d’un Athletic Club immillorable (3-2) i ha fet una preocupant passa enrere.
En una sortida apoteòsica dels locals i mentre encara entraven aficionats a l’estadi, Iker Muniain ha avançat els seus. Amb un golàs. Quina vaselina! Algun dia, el capità athleticzale l’ensenyarà als seus nets. Els ensenyarà l’exquisita definició, i també com cap blaugrana ha estat capaç d’evitar el cop. Ni Jordi Alba en una carrera en va contra un Nico Williams espectacular, ni Ronald Araujo en la centrada de l’extrem dret, que l’ha enxampat a contrapeu; ni un Dani Alves contemplatiu que esperava una centrada i no una rematada per part del golejador, ni la inútil estirada de Ter Stegen.
El Barça, com ja és costum a San Mamés, les veia venir durant els primers minuts. Estava fent front a una intensitat inabastable. Els visitants, però, s’han tret els fantasmes del passat. Lluny d’enfonsar-se, han sortit cap al davant amb criteri. Ho han fet sobretot gràcies a Pedri. Jugar tan bé a San Mamés és més difícil que sobreviure a la bruixa de Blair. El canari movia l’equip, baixant a rebre sempre la pilota. I l’oxigenació que oferien els extrems Ferran Torres i Abde també estaven sent claus.
Abde i Ferran obrien l’equip i li atorgaven profunditat en les poques ocasions que el Barça ha aconseguit superar la pressió del rival. Convertien les pilotes que rebien en boles de vidre. I qui ha aprofitat una d’aquestes per veure un moviment del mateix Ferran Torres ha sigut Busquets. En una paret entre l’un i l’altre, amb una gran interpretació de l’altre, l’un ha marcat un altre golàs. El gran fitxatge hivernal, amb una paràbola preciosa, s’ha estrenat com a blaugrana i ha alleugerit Xavi. El Barça ha tornat a reaccionar ràpidament i això cal celebrar-ho.
Però no han deixat de ser un flam. I l’Athletic, un lleó famolenc. Perquè en la represa, s’ha repetit el guió. Sense gols, però amb el mateix Athletic mossegador. I les mateixes dificultats i intermitència del Barça per generar ocasions. La mateixa passivitat a l’hora de treure la pilota de darrere. A la vella guàrdia li ha costat sintonitzar l’ímpetu dels joves migcampistes. Els uns i els altres eren oli i aigua. Jordi Alba i Dani Alves han estat esperpèntics. Com mai. Especialment per la força de Muniain i Nico Williams. I, quan ha ingressat Iñaki, això s’ha accentuat. La centrifugació del germà gran dels Williams a l’hora de pressionar ha embussat encara més els catalans.
I ha succeït el més previsible: l’Athletic s’ha tornat a avançar, mitjançant Íñigo Martínez i a falta de cinc minuts pel final. Piqué ha entel·lat el seu bon partit en contemplar com la pilota es passejava per davant de la porteria abans que Martínez la introduís dins. Semblava al sac i ben lligat per a Marcelino. Però aquest Barça, a falta de futbol, ha demostrat indicis de tenir duende. Avui han lluitat fins al final com ja van fer contra el Madrid. I en la primera rematada de l’equip a porteria en tota la segona part, Pedri ha enviat el xoc a la pròrroga.
Però Jordi Alba ha fet vessar el got
Allà, però, Jordi Alba ha posat la cirereta de la nit horribilis dels veterans. Seu ha estat el penal provocat que ha permès un Muniain màgic avançar per tercer i darrer cop els lleons. El pamplonès ha aconseguit el KO batent un Ter Stegen sense l’aura de Pinto l’any del primer triplet o la de Cillessen el 2017 al 6-1 contra el Sevilla. I això ja ha sigut massa complicat de païr per a un Barça minvat.
En la línia ascendent que estava signant el Barça des de l’arribada de Xavi, avui ha efectuat una preocupant passa enrere. Ha demostrat que no està preparat per sortir. Per a això cal ser major d’edat, o tenir traça. I ara no compta amb cap de les dues circumstàncies. Immers en la tempesta extraesportiva de Dembélé i amb un Ansu Fati recaigut de la seva darrera lesió, s’ha acomiadat d’un torneig que l’any passat va ofegar penes. El Barça ha estat embruixat en l’aquelarre bilbaí i ha deixat un pèssim regust.
