La cadena de televisió argentina DirectTV ha buscat -i trobat- el Pep Guardiola més tècnic. L’entrenador que el de Santpedor duu dins. En una entrevista amb el periodista Juan Pablo Varsky, Guardiola repassa les seves creences futbolístiques, trasllada les experiències als espectadors i llança una mirada al futur. Seguirà entrenant d’aquí a deu anys? “En tindré 56, no ho descarto. Tot dependrà de com em senti, de si algú ens vol, de què el lloc on m’ofereixin ens vingui de gust. Visc amb la meva família i ho hauríem de veure. Ja no vaig sol als llocs, sinó amb una maleta collonuda. Si no ens agrada, no em moc”, expressa.
L’exentrenador del Barça admet que la seva mentalitat com entrenador ha canviat, des que debutés a les banquetes -amb el filial blaugrana- ara fa deu anys. “He après molt. El meu pas per Alemanya va ser molt gran, com ara a Anglaterra. Sóc molt fonamentalista en algunes coses, però sóc més tolerant amb altres coses. Depenent dels jugadors em puc moldejar. Hi ha coses que no canvien, com que el contrari tingui la pilota, no ho suporto. També he descobert noves maneres d’atacar. Això t’enriqueix. Sinó seria monotema, molt avorrit”, explica.
Les reflexions més interessants del tècnic català
El joc de posició
“Ens passem la pilota perquè quan es va decidir jugar a futbol es va decidir jugar amb pilota. La pilota és allò que més uneix l’equip, perquè tots els jugadors es van fer futbolistes per això. En cada passada hi ha d’haver una intenció. Jo estimo que ens passem la pilota, però no passar-la per passar-la, hem de moure una estructura defensiva per atacar. Això passa al bàsquet, a l’handbol i en altres esports de grup. Es mou la pilota per moure el contrari. Si la pilota està parada, el mimetisme defensiu del rival és molt fàcil. Si la pilota està en constant moviment, la defensa no sap on està. En aquesta estructura que es mou, en funció de si surten els de dins o els de fora, és on es pot atacar. Per això s’ha d’entrenar més i més, sempre amb la pilota. És allò que dona pes al joc.”
La presa de decisions dels jugadors
“S’entrena jugant. No hi ha una altra opció. Les preses de decisions es milloren quantes més preses de decisions has de prendre. Els jugadors més bons són els que prenen decisions en espais més curts. Moltes vegades ho parlem, juguem bé i ràpid perquè juguem simple. L’has de deixar anar, la pilota crema. Si condueixes per driblar està perfecte, però si no ho fas per driblar, deixa-la anar. Estimo el joc d’atac perquè ets propositiu, dones coratge al jugador per sentir-se protagonista, perquè vol córrer per recuperar-la i jugar més. D’això es tracta. Tots els equips que juguen ràpid és perquè juguen simple, com el Nàpols. Això et genera multiplicitat de passades i l’ocasió t’apareix.”
Bases futbolístiques
“Tots ens adaptem. He après a conèixer els jugadors, ja ho vaig aprendre a Alemanya i al Barça. La primera opció d’un entrenador és saber quins jugadors té. A partir d’aquí, els principis no es mouen. Cada país té la seva característica.”
Convèncer els jugadors
“Segueix sent el gran repte, aconseguir que els que juguin t’estimin i entenguin les decisions, cosa que és impossible. Els entenc perquè he estat futbolista. Només pots escollir-ne onze i avui vols atacar amb laterals més profunds que altres vegades. Encara que ho intentis, no entenen les teves decisions. Però és normal perquè són allà per jugar i tu els dius que no juguen o que van a la graderia. Com els convences? És impossible. Un equip que té bons suplents a nivell humà és un equip campió.”
Temps d’estudi del contrari
“Reconec que abans veia tres o quatre partits d’un contrari i ara ja no ho faig. Veia partits sencers i ara faig sèries de mitja hora, descanso, torno a fer una altra mitja hora i acabo el partit. He après que és bo, perquè arribo més fresc als jugadors i estic millor amb mi mateix. Ens fem grans.”
El Manchester City
“És un club molt més gran i bo d’allò que la gent creu. No hi ha una gran història de títols, però ho té tot per fer-ho en els propers deu anys. Volen ser guanyadors i bonics. M’he trobat gent que ja vaig tenir al Barça a qui no els he d’argumentar perquè no hem guanyat. Ens coneixem molt i això ajuda molt. Els jugadors saben que només em faran fora si perdo molts partits, no d’un dia per l’altre. Els jugadors saben que l’entrenador hi serà molt temps.”
Messi
“Tinc la percepció que Messi ens ha fet bons a tots els entrenadors. Tots els que hem passat per ell hem sortit millors. No és una casualitat. Em va passar a mi, a Tito Vilanova en pau descansi, al Tata, a Luis Enrique i ara a l’Ernesto. Hem parlat moltes vegades del do que té aquest noi. I els seus companys també han estat millors. Té la capacitat de fer millor tot allò que l’envolta.”
Els partits contra Messi
“Sempre he pensat que l’única manera de desconnectar-lo és tenint més la pilota. Fent que participin menys i que tinguin menys la pilota.”
Com hauria de ser la selecció de Guardiola?
“Com hauria de ser? Que em vulguin. I evidentment, ja no tenir l’energia d’entrenar cada dia, ni de competir cada tres dies. I fer un treball de planificació, de ser capaç d’escollir les prioritats de l’entrenament perquè no tens temps. S’ha de ser molt precís i molt clar per intuir, amb els jugadors que tens, què pots fer.”
Arrogància dels entrenadors
“Algú em va dir que quan comences i ets petit, has d’escoltar i ser humil. Però un cop hi arribes has de ser un pèl ‘xulo’, és una jungla i has de competir.”
