Món Esport
Una cerimònia austera i una xiulada al president per inaugurar els Jocs de Rio 2016
  • CA

L’atleta Vanderlei Lima ha estat, finalment, l’encarregat d’encendre el peveter als Jocs Olímpics de Rio 2016. La inoportuna baixa de Pelé, la icona esportiva per excel·lència del Brasil, ha significat un daltabaix pels milions d’aficionats que esperaven veure’l encendre la flama dels primers Jocs al continent sudamericà, tot i que res ha fet aturar l’alegria d’un poble que ha viscut l’inici de les seves Olimpíades amb ball i música.

 

Sense ser una cerimònia marcada per la grandesa i l’explosió de les tecnologies, com ho foren les tres darreres a Atenes, Pequín i Londres, l’estadi de Maracaná s’ha omplert de llum, color i samba per celebrar l’arribada del torneig esportiu més important del món. La representació de la història del Brasil en forma d’espectacle lúdic i lumínic, les projeccions al terra de l’estadi i la versió moderna de ‘La noia d’Ipanema’, cantada per Daniel Jobim, el fill del compositor, van dur la cerimònia al seu punt més àlgid, on els estils de música brasilers es van apoderar dels melucs dels espectadors.

 

Després de la gran desfilada dels països, amb els seus abanderats com a protagonistes, va arribar l’hora d’encendre el peveter. El basquetbolista Oscar Schmidt, la futbolista Marta, el regatista Torben Grael, l’atleta Joaquim Cruz, el jugador de voleibol Emanuel Rego i la jugadora de volei playa Sandra Pires van dur la bandera olímpica fins al centre del camp, mentre que l’atleta Vanderlei Lima, medallista a Atenes 2004 després d’una caiguda, va ser l’encarregat de fer brollar el foc. Poc abans, els aficionats presents a Maracaná van dedicar-li una sonora xiulada al president en funcions del Brasil, Michel Temer, per la situació política i econòmica que viu el país. Temer va donar per inaugurats dels Jocs de Rio 2016 entre una eixordadora cridòria.

 

Focs artificials, molta música, color i alegria. Amb un pressupost escanyat per la crisi financera, la cerimònia inaugural de Rio 2016 no serà recordada per la seva gran espectacularitat i majestuositat. Això sí, l’aplaudiment als deu esportistes refugiats que competiran sota la bandera del Comitè Olímpic Internacional quedarà en la memòria. Un fet inoblidable per a uns Jocs històricament austers.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa