Ha arribat l’hora de la veritat. La Lliga de Campions ha regalat un preciós enfrontament, un duel d’alt voltatge per a un torneig que ben poques vegades ofereix partits d’aquest calibre en una fase de grups. Les boles del sorteig van emparellar dos grans equips, dos conjunts candidats a aixecar la tan preuada ‘orelluda’ i dos entrenadors plenament familiaritzats amb l’estil de joc del seu rival, tot i la distància ideològica evident sobre la gespa.
Luis Enrique i Guardiola es veuran les cares per tercera vegada a la Champions League, tot i que aquesta vegada l’escenari és ben diferent dels dos anteriors. Pep va arribar, el maig del 2015, amb un equip fet, consolidat, campió de tot i amb ganes de repetir una de les gestes més complicades del futbol mundial: un triplet. No feia gaire, només dos anys enrere, l’equip bavarès s’havia penjat la medalla dels tres títols amb Juup Heynckes a la banqueta, però aquella vegada Lionel Messi va decidir que el seu Barça havia de ser campió d’Europa. Amb dues fuetades va tancar l’eliminatòria i el partit a l’Allianz Arena de Munic -segon duel- ja no va tenir cap transcendència, tot i la victòria del Bayern.
Aquest dimecres, Guardiola arriba amb un equip nou, un conjunt ens construcció i és conscient que s’enfronta a un dels millors equips del món. El tècnic de Santpedor no especularà, sortirà a buscar la victòria i preferirà no cedirl a pilota al Barça, però la consolidació del seu equip i la imposició total del seu estil i filosofia reclama uns mesos més. L’adaptació a les idees revolucionàries de Guardiola és lenta i, en conseqüència, el Manchester City que es saltarà avui al Camp Nou oferirà una imatge que, de ben segur, s’anirà modificant fins assolir el grau definitiu a finals de temporada.
Tot i això el Barça no es pot confiar. L’equip de Luis Enrique és, a hores d’ara, superior al City en gairebé tots els aspectes del joc, fins i tot en el capítol de la pilota parada, amb el qual aquest any està aconseguint ser determinant. El conjunt català haurà de mostrar la seva millor versió en el joc de posició, un mètode aparcat aquesta temporada, però necessari en un partit com el d’aquest vespre, on el rival intentarà mantenir una possessió alta de pilota en camp contrari. Sergio Busquets, Andrés Iniesta i Lionel Messi hauran de tenir un alt grau de participació i moure l’equip per mantenir la pilota prop de l’àrea de Claudio Bravo, en l’única manera per evitar que el Manchester City se senti dominador.
A la contra, però, els de Guardiola també són molt perillosos. La velocitat i precisió en la conducció d’homes com Kevin de Bryune, Sergio Agüero i Raheem Sterling és pràcticament incontrolable, fet que fa que les pèrdues de pilota tinguin, aquest vespre, un càstig molt elevat per a la defensa. Els migcampistes blaugrana hauran d’estar pendents, també, dels moviments dels laterals citizen, amb una tendència clara a integrar-se amb els migcampistes per acumular homes i generar superioritats en la zona de construcció.
Tot i aquestes premisses, les idees de Luis Enrique i Guardiola cauran pel seu propi pes si l’home més desequilibrant del món té un bon dia. Lionel Messi, ja recuperat de la seva lesió als adductors, tornarà a desafiar un gran equip, un conjunt dirigit per l’entrenador que el va convertir en el millor futbolista del planeta, un tècnic que ja va patir la seva qualitat única ara fa una temporada i mitja, tot i realitzar un bon partit.
