Un Barça superlatiu es cruspeix el Madrid al Bernabéu

L'equip blaugrana, sensacional a totes les línies, humilia els blancs una altra vegada i es distancia a 6 punts a la Lliga

Ja és quasi una tradició i no per això perd importància. En els últims 10 anys el Barça ha arrasat el Madrid al Bernabéu en diverses ocasions -0-3, 2-6, 1-3 un doble 0-2- i avui no ha estat una excepció. 0-4 amb gols de Suárez (2), Neymar i Iniesta, que haurien pogut ser més, i un futbol sensacional, complert en totes les línies, molt superior als de Rafa Benítez. L’equip blaugrana es distancia a 6 punts dels blancs a la jornada 12, però aquest vespre gairebé és del menys, perquè aquest resultat torna a transcendir el campionat i confirma l’hegemonia del Barça en el segle XXI.

Amb Messi a la banqueta, el partit del Barça ha estat per emmarcar, especialment la primera part, quan el Madrid no ha pogut generar cap ocasió de gol i els de Luis Enrique han dominat en totes les facetes. Es fa difícil destacar un jugador perquè tots ho han brodat, començant per Piqué, xiuladíssim per motius polítics i que ha estat imperial. S’ha rifat l’estadi que no el pot ni veure. Busquets i Iniesta han sigut els amos del centre del camp, i, cal remarcar-ho, Luis Enrique s’ha tret de la màniga una jugada mestre: ha situat Sergi Roberto com una mena de segon lateral en un 4-4-2, ajudant Alves amb les pujades de Marcelo -un dels grans productors ofensius del Madrid- i el brasiler ha quedat anul·lat. Neymar i Suárez han fet la resta, que ha estat moltíssim i han rubricat el partidàs dels seus companys.

Amb la pilota, Roberto també ha funcionat perfectament, creant superioritat a la medul·lar davant el 4-3-3 madridista i recordant allò que sempre havia fet al planter, entrant des del darrere com un punyal. I d’una acció com aquesta ha nascut el 0-1: el de Reus ha trencat la línia de mitjos per embestida i Busquets ha habilitat Suárez, que amb sang freda ha xutat amb l’exterior a gol. Només havien passat 10 minuts i la tònica del matx ha seguit pels mateixos paràmetres per més que el Madrid ha intentat sense encert estirar-se una mica. Desubicat, gairebé partit en dos i els Benzema, Cristiano i Bale passant desapercebuts. Ni la lesió de Mascherano -rellevat per Mathieu a l’eix- ha canviat el panorama.

Neymar, a passada d’Iniesta, ha fet el segon al minut 39 i el Madrid ha tret la bandera blanca. Abans del descans, l’11 barcelonista se n’ha anat de Danilo i, en una acció extraordinària després de dues parets amb Suárez, el porter Navas ha salvat el tercer de miracle. Era un gol que hagués fet aixecar el Bernabéu. A la represa, però, els seguidors locals ja no han pogut més amb el 0-3 d’Iniesta, a cop de taló de Neymar, afusellant amb l’ànima la porteria rival. La gent ha començat a circular cap a casa o ha aplaudit, cosa que ha ja estat ben sonor amb el 0-4 de Suárez a assistència de Messi, que acabava d’entrar.

Restava un quart d’hora i el 0-5 en color es mastegava i, de fet, no ha arribat perquè Déu no ha volgut. També és cert que Bravo s’ha afegit a la festa i ha evitat un parell de cops el gol de l’honor del Madrid. Amb el Bernabéu enfonsat, el Barça ha recordat aquell de Guardiola, esperons d’Iniesta i Busquets inclosos. Ha estat aleshores quan Piqué s’ha incorporat a l’atac per fer el cinquè i culminar allò que va dir a la prèvia: “Per mi, que em xiulin allà és simfonia“. No ha fet el gol però ha demostrat que era veritat. Ha silenciat el camp i el Barça ha marxat de Madrid havent jugat com qui toca el piano i balla a la vegada. Aquest segle és blau i grana.







Nou comentari