Històricament, el futbol ha estat un esport vinculat a la masculinitat. Fins i tot, entrenadors d’elit com Carlo Ancelotti o futbolistes consagrats com Luis Suárez han pronunciat expressions desafortunades com “aquest no és un joc per a senyoretes” o “el futbol és per a homes”, aproximant a l’afeccionat una visió masclista i completament esbiaixada de les possibilitats de les dones per a participar-hi.

El triomf aconseguit per l’equip femení de l’AEM Lleida en una lliga mixta, tot i que majoritàriament masculina, ha trencat tots els clixés que envoltaven el gènere femení i el futbol i ha alertat els esportistes, tècnics i dirigents d’aquest esport per no repetir els errors comesos al llarg dels anys. El futbol no ha entrat en una nova dimensió. Simplement, l’espai ocupat per les dones -aquesta dimensió- comença a créixer i a ser reconegut.

 

El títol de l’AEM Lleida s’ha fet famós pel fet extraordinari que un equip íntegrament format per nenes ha vençut un campionat on la majoria de jugadors són nens. Però la realitat del futbol femení i del mateix club no és la celebració d’un trofeu, sinó el triomf que ha suposat per l’esport femení el fet d’haver trencat la barrera del gènere. “Hem fet un pas a nivell social, més que a nivell esportiu”, explica Dani Rodrigo, l’entrenador d’aquest equip. “Les nenes que potser tenien dubtes d’apuntar-se, crec que ara ho tenen clar. Veuen que el futbol és un esport, independentment del gènere que tinguin”, manifesta.

A Catalunya, actualment hi ha 125.174 llicències, sense comptar els futbolistes que juguen a nivell de veterans. D’aquestes, únicament 7.617 pertanyen a jugadores, per les 117.557 dels nois. És una xifra minsa, però l’evolució i el creixement dels darrers anys -la temporada 2010/11 n’eren 1.974- la converteixen en esperançadora. “A nivell de Catalunya, el títol és un passet més pel futbol femení, perquè està avançant. Esperem que no es quedi aquí i que institucions, federacions i empreses s’hi bolquin. Hi ha moltíssim talent i pensem que no han d’acabar la carrera fora d’Espanya”, puntualitza Rodrigo.

 

La valoració familiar, peça essencial per iniciar-se en el futbol

 

Que les nenes juguin depèn, també, de les decisions familiars. El coordinador de l’AEM Lleida, José María Salmerón, desitja que es produeixi un canvi en la mentalitat en alguns pares, posant com a exemple casos coneguts pel club: “La captació per a que vinguin a jugar nenes petites ens costa. Coneixem casos de noies que juguen a futbol sala a l’escola, però que no fan el pas al futbol onze perquè les famílies no ho veuen clar. Si un nen vol jugar a futbol, no s’ho pensen i saben que del setembre al maig estarà ocupat, un fet que amb les nenes no passa de la mateixa manera”.

 

D’aquesta manera, Salmerón espera que “sobretot les famílies coneguin que, si tenen filles que volen jugar, tenen la possibilitat de fer-ho perquè els clubs apostem pel futbol femení. Les han de deixar jugar”. Però el coordinador alerta d’un fet important. L’AEM Lleida necessita que els altres clubs de la província augmentin en jugadores perquè el futbol femení millori exponencialment: “L’any que ve hem de tenir més llicències, però no només en el nostre club. Perquè el futbol femení creixi, els altres clubs també ho han de fer i, per tant, volem que les nenes s’apuntin al Tàrrega, al Soses o a d’altres equips que tinguin femení”.

 

“Hem trencat barreres, tabús i classes, però queden moltes passes per caminar”, conclou Dani Rodrigo.



Nou comentari

Comparteix