Amb 31 anys -una edat ideal per a les voltes de tres setmanes-, Cris Froome aspira a passar a integrar el selecte grup dels tres cops vencedors del Tour de França. Després de guanyar el 2013 i 2015, el ciclista britànic surt de gran favorit a la ronda per etapes més important del món que comença aquest dissabte des del Mont-Saint-Michel. El vigent campió ha centrat tota la temporada en la Grand Boucle i, aparentment, hi arriba en les millors condicions: fa un mes va guanyar la Dauphine Libere, una mena de mini Tour i el test que poques vegades enganya; no acumula excessius quilòmetres, els justos; i compta amb l’equip -l’Sky- més potent del pilot, amb escuders com Geraint Thomas i Mikel Landa.
Si complís el pronòstic, Froome s’uniria al belga Philippe Thijs (1913-14-20), el francès Louison Bobet (1953-54-55) i el nord-americà Greg Lemond (1986-89-90) en el segon escalafó de la història del Tour, darrera els quatre grans amb 5 corones: Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain. Curiosament, no hi ha cap ciclista amb 4 Tours i, com és sabut, a Lance Armstrong se li van retirar els seus 7 títols al confessar que es dopava.
A priori, Froome tindrà de principal rival a Nairo Quintana (Movistar). El colombià, segon les dues vegades que l’anglès ha vençut, s’està apropant a la maduresa esportiva als 26 anys. A les seves dots d’escalador hi ha afegit una millora substancial en la contrarellotge i cada vegada és un corredor més complet. Al seu costat, ajudant-lo, tindrà el tot terreny Alejandro Valverde, ja amb 36 anys i un palmarès a l’abast de poquíssims, i que si no fos perquè els ports a partir de 1.500 metres se li entravessen hauria guanyat algun Tour. En tot cas, el repte per a Quintana és d’època: tombar Froome i ser el primer sud-americà que arriba líder a París.
Alberto Contador, també bicampió -ja llunyà, el 2007 i 2009-, també candidat a entrar al privilegiat grup tri, apareix com el tercer en discòrdia. Amb 33 anys i una trajectòria brillant -acumula 7 grans voltes- però ‘decrescento’ -especialment al Tour-, amagant amb retirar-se a final de temporada, el madrileny del Tinkoff és un fora de sèrie, potser el ciclista amb les millors condicions naturals, i com a tal un home a tenir molt en compte. Serà capaç de recuperar l’excel·lència? Aquest any ha renunciat al Giro per focalitzar-se en el Tour i ell mateix es veu en òptimes condicions. Serà suficient? Els notables Rafal Majkal i Roman Kreuziger li faran costat.
Tot i el seu cartell d’outsider i que cada any se l’espera, Fabio Aru (Astana) no arriba en l’estat de forma idoni i sembla difícil que pugui lluitar pel mallot groc. El seu company d’equip Vicenzo Nibali, guanyador el 2014 i que ve de triomfar al Giro, tindrà llibertat de moviments i no es pot descartar que presenti batalla i acabi sent un rival molt perillós. Altres líders que poden dir-hi la seva, però més destinats a lluitar pel podi o el top 10, són Richi Porte (BMC), Thibaut Pinot (FDJ), Romain Bardet (AG2R), Pierre Roland (Cannondale), Ilnur Zakarin (Katusha) o, en menor mesura i si tot li anés de cara, Joaquim Rodríguez (Katusha). El Purito, exprimint el tram final de la seva carrera, i Alberto Losada seran els dos únics catalans entre els 198 participants.
El recorregut d’aquesta edició presenta una muntanya molt repartida, en 10 etapes, amb quatre finals en alt, el primer dels quals serà a Andorra (Arcalís, fora de categoria) en un dia que majoritàriament transcorrerà per Catalunya, sortint de Vielha i amb els ports de la Bonaigua, el Cantó, la Comella i el Beixalís. Serà l’última etapa pirenaica després de dues jornades igualment tremendes, amb l’ascensió al Col d’Aspin i el dia següent el Tourmalet -pel cantó de La Mongie-, Val Louron i el Peyresourde, però amb la meta en pla.
Aquest any els Alps seran particulars, començant a l’etapa 12 pel Mont Ventoux, el colós de la Provença, amb 15,7 km al 8,8% de desnivell, amb la part final pelada, sense vegetació. Allà va deixar-hi la vida Tom Simpson el 1967. L’endemà, en l’etapa 13, hi haurà la primera crono, de 37 km -pocs, comparades amb altres-, amb un traçat marcat per les falses planeres i una ascensió final de 3,3 km al 4,9%. A la jornada 18 el Tour afrontarà una cronoescalada de 17 km, amb un parell de trams del 10% però globalment més suau que altres vegades. Sumats, només 54 km contra el cronòmetre, més que l’any passat i menys que la mitjana habitual.
Les etapes 15, 17, 19 i 20 també són muntanyoses. La primera, un trencacames amb el Grand Colomber -12 km al 6,8%- a 30 km de meta. La segona, un port de primera categoria i un segon Hors Categorie. La tercera, d’igual magnitud, i la quarta, amb el col del Colombiere al principi i el temible Joux Plaine al final, que pot acabar de decidir la general. Finalment, el darrer dia els Camps Elisis rebrà i homenatjarà els ciclistes després de 3.519 km i 21 etapes.
L’etapa 14, amb final a Villars-les-Dombes, i potser la 16, a Berna (Suïssa), seran les últimes opcions per als esprínters o pescadors ocasionals. És a dir, serà el darrer torn per als Marcel Kittel, André Greipel, Peter Sagan, Mark Cavendish, Alexander Kristoff o Dyland Groenewegen, entre d’altres. En total hi ha 9 etapes planes, entre les quals les 6 primeres. Així que la segona i tercera setmana s’esperen volcàniques, sense els habituals dos blocs Pirineus-Alps separats. “És un dels Tours més durs que he disputat, potser el més dur”, pronostica Contador.
Amb l’amenaça terrorista ben present, la seguretat serà una altra de les obsessions d’aquest Tour, amb el rècord de 23.000 policies i gendarmes, a part de les forces especials desplegades per tot el recorregut. Malgrat els atemptats jihadistes en la menta de tothom, s’esperen les carreteres plenes d’aficionats davant un dels espectacles més grans del món de l’esport.
