Totti, l’últim romàntic del futbol

El capità de la Roma fa avui 40 anys convertit en un símbol d'amor a un equip i a una ciutat

Si la fidelitat és un valor, Francesco Totti és en ell mateix una declaració incondicional a la Roma i a la seva històrica ciutat. Hi va néixer, no n’ha marxat mai i ha jugat des dels 14 anys al club giallorosso, aquell color terrossenc que identifica el mobiliari romà i la samarreta del seu principal conjunt. Avui Totti fa 40 anys, 40!, i segueix capitanejant la Roma, 26 anys després de fitxar pels juvenils i 23 del debut en el primer equip, un llunyà 28 de març del 1993 a Brescia. Les felicitacions li han arribat d’arreu del planeta, començant per un missatge de Leo Messi i acabant per Usain Bolt. Un estol de figures ha volgut agrair-li el seu talent al camp i, sobretot, l’exemple gairebé únic d’una trajectòria tan llarga i en un sol club. 

L’aniversari rodó li ha coincidit a Totti amb el seu gol 250, aquest últim diumenge, a la Serie A. Només el supera Piola, un davanter dels anys 30 que va passar per la Lazio i la Juventus, amb 274 dianes, a qui probablement ja no atraparà. Totti suma 603 partits a la Lliga italiana i 763 en totes les competicions amb la Roma, rècord de l’entitat. No hi ha cap altre jugador en actiu amb aquestes xifres i menys si es tracta d’un atacant com ell. Els ja retirats Maldini i Bergomi, insígnies del Milan i l’Inter, eren defenses.

 

Criat al barri de San Giovanni, a tocar del centre de Roma, a deu minuts de la Fontana di Trevi i la Piazza Navona, Totti és home de costums, molt arrelat a la vida romana i a la seva família. Quan era un adolescent, el Milan el va temptar amb un contracte de moltes lires, però la seva mare va rebutjar l’oferta amb una frase que no oblidaria i que ha sigut una de les pautes del seu comportament: “La teva casa és el més important a la vida”. Anys més tard, el 2000, quan ja era l’ídol dels romanistes, el Manchester United el va voler fitxar; al 2002, va ser el Madrid qui va trucar la seva porta, i en tots dos casos va dir no. De fet, diuen que encara va al mateix barber i a fer el cafè al mateix bar amb els mateixos amics.

El millor moment esportiu de Totti va ser l’scudetto de la temporada 2000-2001, amb Capello a la banqueta. Per a la Roma, un títol de Lliga és un esdeveniment que passa molt de tant en tant –només en té tres: 1942, 1983 i 2001- i se celebra durant mesos. Roma s’engalana amb banderes, grafits i pancartes per tota la ciutat. El quart scudetto ha estat a prop en diverses ocasions, però sense sort. Totti té un palmarès discret –una lliga i dues copes- si es compara amb la seva magnitud personal, tot i que va contribuir a guanyar amb Itàlia el Mundial del 2006. Individualment, es va endur la Bota d’Or al màxim golejador europeu del 2007. La Pilota d’Or sempre li va quedar lluny, malgrat que va estar dins el top 10 uns quants anys.

 

Tres quartista clàssic en el seu millor moment, amb el 10 que identifica el mitjapunta, i després segon davanter, amb una gran visió de joc i un xut potent i col·locat, Totti és realment estimat a Roma, on l’anomenen el ‘Rei’, ‘Il Capitano’ o ‘L’emperador’. Combinant la suplència amb actuacions salvadores a les últimes temporades, ara comparteix vestidor amb joves que no havien nascut quan ell ja era l’heroi romà. Assaborint els últims mesos en actiu, segueix tirant els penals –n’ha convertit més de 70, rècord d’Itàlia- i assistint alguns imberbes companys.

 

Com a personatge de la vida social, Totti va decidir reunir en tres llibres acudits que circulaven entre la gent sobre ell i la seva capacitat intel·lectual. Es va riure d’ell mateix i va destinar els guanys a causes solidàries i a ajudar als equips que l’havien format de petit. Un d’ells era el Trastevere Calcio, el club que porta el nom del barri més romà de Roma, i que juga a la Serie D –que equival a la Tercera Divisió espanyola. Al president del Trastevere se li va acudir fa un any proposar-li que es retirés a la seva entitat i guiés l’esquadra a quotes més altes. Qui sap si un dia els donarà un cop de mà.

 

De moment, Totti sembla que comença a dir adéu. Fa tres setmanes, quan el mercat estiuenc es va tancar, va publicar una carta que es pot entendre com el seu llegat esportiu i gairebé vital. En ella, descrivia el seu amor per la Roma i per la ciutat, els seus inicis, les moltes ofertes que havia tingut i acabava, amb orgull: “Molta gent em pregunta, per què has passat tota la teva vida a Roma? Roma és la meva família, els meus amics, la gent que estimo. Roma és el mar, les muntanyes, els monuments. Roma, per descomptat, són els romans. Roma és el groc i el vermell. Roma, per a mi, és el món. Aquest club i aquesta ciutat han estat la meva vida”.

Més informació

Nou comentari