Ter Stegen arruïna un mal partit

El porter alemany obre la porta del primer gol del Celta i erra greument en el quart, en plena remuntada d'un Barça irreconeixible

Segurament, Marc-André Ter Stegen és el porter amb el millor joc amb els peus del futbol mundial, però també té una tendència alta al risc i sovint es converteix en temerari. Capaç de tocar la pilota contínuament i repartir-la amb criteri i precisió, aquesta nit a Balaídos ha pecat d’excessiva confiança i frivolitat, complicant-se innecessàriament la vida, i ha enviat a terra les esperances de puntuar d’un mal Barça. Primer, al minut 22, l’alemany ha fet una mala passada a Busquets en la sortida i amb tres tocs el Celta ha inaugurat el marcador. En el 2-0 i 3-0, també originats en fallades pròpies, poc hi ha pogut fer, però en plena reacció blaugrana, amb 3-2 i la porteria local assetjada, ha tornat a errar amb els peus, aquesta vegada greument, i Pablo Hernández ha convertit el 4-2.

Ter Stegen li va com anell al dit el Barça i difícilment sense ell l’equip de Luis Enrique podria construir el futbol tan delicat des del darrere. És possible que vagi en el pac un parell d’errades fatals per temporada i avui ha semblat que s’ajuntaven totes. El porter germànic ja havia comès altres males passades en anteriors partits, singularment una a Bilbao que no va ser gol de miracle, però per ara era més notícia per les pilotes que tocava a cada partit –sovint més que molts jugadors- que no per haver provocat ell mateix els gols encaixats. És sabut que té l’autoestima pels núvols i és de preveure que això no l’afectarà, per bé que hauria de revisar accions que costen punts.

 

Mig camp desaparegut

 

Ara bé, que l’arbre no tapi el bosc. Ter Stegen ha exposat els seus companys, però el Barça ha jugat menys col·lectivament que mai, amb un mig camp desaparegut al primer temps, sense rastre de l’estil que el diferencia. I no és la primera vegada que passa. Ha estat un equip esfilagarsat, buscant molt la passada directa a Suárez, i en que cadascú ha acabat fent la guerra pel seu compte. A la represa, s’ha vist un conjunt ferit i amb caràcter, amb un Piqué pujant amunt i avall, signe de rebel·lia però també de falta d’un pla.

Luis Enrique té feina per engreixar la maquinària del fons d’armari. Quan no hi són Iniesta –que avui, rellevant Rafinha al descans, ha complert el seu partit número 600 amb el primer equip- ni Rakitic, l’estil grinyola i Busquets es queda molt sol a la zona de tocar i construir. Ni André Gomes –massa conductor- ni Arda –el seu lloc sembla definitivament davant- no aporten per ara la fluïdesa ni el control amb que el Barça està acostumat a jugar. A partir d’aquí, tot es complica i les línies pateixen, i el Celta és un especialista en aprofitar-se’n. La temporada passada ja va clavar-li un 4-1 al bloc de Luis Enrique i avui ha tornat a perforar-li la porteria. L’agreujant és que aquest cop el Barça ha deixat escapar la recuperació del liderat que li havia posat en safata el Madrid.

Nou comentari