Les versions de l’ Skoda Yeti només amb tracció al davant, renuncien al paper més extrem dels SUV a canvi d’oferir un comportament molt similar als compactes convencionals. Racionalitzen l’equilibri dinàmic i la funcionalitat del seu plantejament original. Diferents en formes i nobles en comportament, ajusten els consums a través de l’eficiència convidant-nos a fer llargs desplaçaments.
Les versions de l’ Skoda Yeti només amb tracció al davant, renuncien al paper més extrem dels SUV a canvi d’oferir un comportament molt similar als compactes convencionals. Racionalitzen l’equilibri dinàmic i la funcionalitat del seu plantejament original. Diferents en formes i nobles en comportament, ajusten els consums a través de l’eficiència convidant-nos a fer llargs desplaçaments.
Els models SUV han aconseguit seduir molts clients que ni van a la muntanya regularment, ni practiquen esports extrems. És gent que agafa la bicicleta només a l’estiu , per anar de passeig i, habitualment, no són gaire de família. Son usuaris “normals” que, això sí, valoren en major mesura l’estètica i els marges de funcionalitat que proporcionen aquesta mena d’autos. Per això models tan populars com el Nissan Qashqai, el Ford Kuga o el VW Tiguan han cedit a comercialitzar versions només amb tracció al davant. La gamma Yeti s’ha apuntat també ara a aquest plantejament amb la versió GreenLine de baix consum. La renuncia a la tracció integral, per començar, li ha suposat guanyar 150 litres al maleter i reservar-ne un total de 500.
Amb un ADN molt semblant al dels seus germans de gamma, l’identificarem aviat per l’engraellat cromat típic d’Skoda que arrodoneix les òptiques frontals amb sistema d’enllumenat diürn i situa els antiboira per sobre del què és habitual (amb la intenció de protegir-los millor). A partir d’una carrosseria de formes més aviat quadrades -que recorden força la del Roomster del mateix fabricant- duu barres longitudinals al sostre i uns protectors de baixos més discrets i estètics que no pas efectius. En qualsevol cas, parlem d’un cinc portes extraordinàriament lluminós que rebla el clau amb una lluna posterior de generoses dimensions, que s’estén pràcticament fins als grups òptics, situats en el llindar inferior. El Yeti te poques corbes mirat de costat i dissimula el pilar C enfosquint els vidres laterals per fer l’efecte que munta una única finestra. La cinquena porta s’obra verticalment.
L’interior d’aquest cotxe amb nom de llegenda està reblat amb bons materials i ajustaments precisos. La funcionalitat impera. Potser per això els txecs hi han col·locat algunes palanques i commutadors heretats de l’Octavia però, en general, han aconseguit crear una atmosfera agradable i pràctica on tot queda allí on esperes. Esferes, menús de gestió i reglatges ens recorden els seus parents alemanys. La visibilitat és excel·lent en qualsevol direcció i la modularitat interior incrementa el seu sentit pràctic. Per viatjar amb franca comoditat, el millor és encabir-hi només dos adults al darrera. Així, limitarem la càrrega al maleter i, de pas, aconseguirem més comoditat en amplada a les places posteriors, que han de conviure amb un seient central francament escàs. El compartiment per a les maletes resulta molt aprofitable. Duu unes barres especifiques amb ganxos per a poder subjectar els paquets i evitar que es moguin durant el viatge. Ens ha agradat força el calaixet amagat sota el seient de la dreta, l’accessibilitat general que proporciona l’obertura de les portes i les safates plegables que reposen en els respatllers dels seients davanters. Transformar l’habitacle demana només uns minuts. La segona filera de seients llisca i es plega parcialment i, si fa falta, pot treure’s fora del cotxe per aconseguir una superfície plana de 1.760 litres.
Des del punt de vista mecànic, nosaltres hem estat portant el mateix 1.6 TDi d’origen VW que munta també l’Octavia i el Superb, amb injecció directa common-rail, turbo i sistema Start-Stop d’engegada i parada automàtiques. Un giny que arriba associat a un canvi manual de només cinc velocitats però amb un tacte, recorregut i precisió de nota. L’Start-Stop es desactiva quan l’auto està fred o ha agafat massa temperatura i tot i associar-se a un model que no és precisament el més aerodinàmic del mercat, pot arribar a estalviar de l’ordre d’un 10% de combustible. Els txecs li homologuen un consum combinat de només 4,6 litres amb unes emissions de CO2 de 119 g/Km. En l’ús diari, la xifra queda un punt per sobre de l’anunciada oficialment però hem de dir que el giny posa el Yeti a 100 Km/h en només 12 segons i li permet superar folgadament els límits màxims legalment establerts.
Per ajudar a estalviar combustible l’auto porta un indicador de marxa recomanada al panell de comandaments
A favor:
*Estètica singular i capacitat de càrrega.
*Carrosseria compacta i consums ajustats.
*Sistemes d’eficiència energètica.
En contra:
*Plaça central posterior compromesa en espai
*Preu final excessiu amb totes les opcions
*Kit antipunxades
FITXA TÈCNICA:
Motor: Davanter de 4 cilin. en línia 1.598 c.c Injecc. Common-rail Turbo. 105 CV gasòil.
Tracció: davantera
Canvi: manual 5 vel.
Frens: disc vent/ disc ABS
Tara: 1.545 kg
Acceleració: de 0 a 100 km/h en 12,1 segons
Vel. Màxima: 179 Km/h.
Consum mitjà: 5,2 litres
Preu: 24.540 EUROS
