Com valora la notícia que Barcelona es presenti com a seu dels Jocs Olímpics d’hivern de 2022?
Per part de la federació ens sembla que l’alcalde de Barcelona ha tingut una idea meravellosa i coherent. És una aspiració que teníem els amants de la neu i que a partir de l’organització de campionats del món, com vam fer l’any passat, hi treballàvem. Per tant, estem encantats.
La Federació n’estava al corrent?
Evidentment. Nosaltres fa temps que estem organitzant competicions d’alt nivell com la Copa del Món a la Molina i s’havia posat sobre la taula si teníem el nivell per poder organitzar-ho. A partir d’aquí ha estat molt receptiu i molt ràpid l’hora de prendre la decisió.
Creu que l’Ajuntament de Barcelona ha anat per lliure i que ha agafat per sorpresa a la Generalitat?
Per lliure no. Han tingut els seus assessoraments, les seves impressions i han fet les seves valoracions, encara que evidentment és una elecció lliure que fa una ciutat. De fet, ha estat una decisió molt generosa ja que la capitalitat de Barcelona és reconeguda a tot arreu i pot significar una empenta importantíssima per a totes les estacions d’esquí catalanes. Corresponia a Barcelona sortir i dir: “Ens presentem”.
Catalunya i les seves instal•lacions estan preparades per a un esdeveniment d’aquesta magnitud?
Estem preparadíssims. Des de fa bastants anys estem organitzant grans competicions a Catalunya, com els Jocs Olímpics i els campionats d’atletisme. I l’esquí no és menys: la Copa del Món de la Molina va rebre una qualificació excel•lent ja des d’un punt de vista esportiu i organitzatiu, i a més a més l’impacte mediàtic que es va aconseguir amb la Copa del Món de Snowboard va posar a Espanya per davant de tot el món en aquest esport i en esquí en tercer lloc mundial.
Però la Federació Internacional d’Esquí no ha homologat pistes per fer proves del món o de superdescens. No queden coses per fer…
A Catalunya s’han homologat pistes. De fet, hi havia un descens a la Molina i un a la Masella homologats, però l’acreditació no es va mantenir perquè s’ha de renovar periòdicament i ha canviat el sistema d’avaluació. Però actualment hi ha projectats diversos descensos i és senzillament un problema d’actualitzar aquestes homologacions. Les pistes de velocitat, en canvi, són molt cares perquè hi ha d’haver unes fortes mesures de seguretat i si no hi ha un projecte important al davant no es fan.
De moment la Seu d’Urgell ja s’ha ofert per ser la segona seu dels Jocs. Poden crear-se rivalitats entre els principals espais d’esquí catalans?
Suposo que costarà una mica definir les seus però la voluntat de la Seu d’Urgell de ser la segona és coherent, allà hi ha una tradició de molts anys de fondo, que també és a la Vall d’Aran o Puigcerdà. Aquesta situació ha de ser un incentiu per avançar projectes que hi ha tocant a la Seu que estan aturats per obstacles mediambientals. S’ha de deixar via lliure a l’esquí de fons que és un esport molt ecològic i molt entranyable.
Què suposarien els Jocs pels pobles situats als Pirineus?
És un premi impressionant i molt necessari pel desenvolupament turístic de la zona i de la indústria de la neu. La imatge mundial que tenim canviaria.
Es coneix prou el potencial de Catalunya en el món de l’esquí?
En el món de l’esquí, sí.
Hereu ha dit que es tracta d’una candidatura “econòmicament sostenible”. De quina inversió estaríem parlant?
Segur que m’equivocaria si digues una xifra. Però és igual quina sigui la inversió perquè es quedarà en el territori. Si es va fer amb Barcelona 92, es podrà fer amb Barcelona 2022.
Un problema que pot tenir la candidatura no és la poca abundància de neu d’alguns anys?
Això avui en dia no és un problema perquè no es requereix molt gruix sinó que la neu sigui molt dura. I les instal•lacions que hi ha al Pirineu català de neu produïda, que recicla aire, són instal•lacions punteres. A més, els Jocs són la segona quinzena de febrer, que és quan als Pirineus hi ha més neu acumulada i fa més fred.
Les males llengües diuen que només es tracta d’un cop electoral d’Hereu.
Jo no sóc el senyor Hereu, però en qualsevol cas si es tracta d’un cop electoral, tant de bo es converteixi en un cop de realitat perquè és possible.
El Comitè Olímpic Espanyol haurà d’escollir quina candidatura presenta per a organitzar la cita esportiva i Saragossa és la rival. Creu que les crispades relacions entre Catalunya i Espanya afectaran la decisió de l’òrgan?
A nivell dels esports d’hivern en les relacions no hi ha cap problema i precisament podria servir per apaivagar les diferències. Guanyarà la ciutat que presenti el millor projecte i encara que Saragossa ja s’hagi presentat altres vegades, Barcelona ja té experiència i espero que guanyi.
Andorra ara mateix va per lliure. No guanyaria tant Barcelona com Andorra si les candidatures s’unissin?
La carta olímpica no sé si permet que dos estats presentin una candidatura conjunta, però estaria molt bé compartir amb ells el projecte. De fet ja hem organitzat moltes competicions conjuntament i com a practicants d’esports d’hivern, ni coneixem la frontera entre els dos països.
No li sembla una nova mostra de centralisme que es parli de la candidatura de Barcelona i no, per exemple, dels Pirineus?
Sóc pragmàtic: és una realitat que Catalunya té una capital de quatre milions i que és capdavantera al món. Als Pirineus el què hi ha són muntanyes i hi ha estacions, però no hi tenim instal•lacions esportives com estadis, pistes de gel i pistes cobertes, i a Barcelona sí que hi són. És una ciutat que ja té les estructures bàsiques principals.
Més enllà de l’aspecte econòmic, què comportarien els Jocs Olímpics per Catalunya?
Serviran per promocionar els esports d’hivern, per implantar-los, i tots en sortirem beneficiats.
