Sergi Roberto, baixant de l’avió. | FCB

 

Sergi Roberto es va convertir en el comodí ideal per a Luis Enrique Martínez la temporada passada. La lesió de Dani Alves tot just començar la Lliga, a San Mamés, va propiciar que el jove del planter recuperés la confiança perduda durant els mesos anteriors en una nova posició, la del lateral dret. Una idea que, en un principi, va semblar una bogeria, però que havia estat preparada a consciència per l’entrenador blaugrana en les sessions preparatòries.

 

El migcampista no havia gaudit encara de bons minuts jugant en la seva posició ideal, la del migcentre defensiu, i havia patit sotracs importants com el mal partit al mateix San Mamés pocs dies abans, en l’anada de la Supercopa d’Espanya. Aquell enfrontament fou un desastre en tots els sentits, incloent-hi la figura de Sergi Roberto, que es va veure desbordat per la pressió de l’Athletic i pel desgavell ocasionat per les rotacions -algunes d’elles obligades- que va dur a terme el tècnic. Aquell 4-0 li va fer molt mal i la seva funció de recanvi per a la posició de migcentre va quedar en entredit.

 

Però Luis Enrique el va saber recuperar i motivar. La lesió d’Alves li va obrir un nou món, una posició alliberada que li va donar l’esperit necessari per tornar a començar de zero. Va suplir el brasiler de manera excepcional, tot i les distàncies amb el millor lateral dret dels últims vint anys al club blaugrana, i es va entendre amb els seus companys com mai abans ho havia fet. Defensivament, Roberto va aportar esforç i constància. En la parcel·la ofensiva, bones arribades, bon moviment de la pilota i bona entesa amb els migcampistes i amb Messi, el jugador amb qui més vegades s’haurà d’associar d’ara en endavant.

 

La sortida de Dani Alves en direcció la Juventus i la negativa de la secretaria tècnica a incorporar un nou lateral -per decisió de Luis Enrique- deixa Sergi Roberto en una posició privilegiada. El de Reus s’intueix com el lateral titular d’aquesta nova etapa, el jugador que pot aportar la verticalitat, la tranquil·litat i la perseverança que necessita l’equip en les dues fases del joc, i aquesta responsabilitat no li fa cap por. “Cada vegada m’està agradant més jugar de lateral”, ha confessat aquest divendres des de la concentració de Saint George’s Park, a Anglaterra.

 

Tot i que admet que encara no ha parlat amb Luis Enrique, Sergi Roberto té clar que “veient els entrenaments i la feina tàctica que estem fent, crec que jugaré de lateral”. El ’20’ comença un nou repte, el d’afiançar-se a la titularitat en una posició que mai abans, a les categories inferiors del club, havia ocupat i defensat.



Nou comentari