Ho te tot per triomfar. S’allunya estèticament dels trets físics que van caracteritzar la generació anterior, és més eficaç i confortable i un xic més habitable. Presenta un bon coeficient aerodinàmic per no perjudicar el consum i guanya maleter.

La tercera generació del León ha inaugurat un nou llenguatge de disseny a la marca, més refinat i modern. La versió familiar del model que avui ens ocupa és 27 centímetres més llarg però presenta una estètica general compacta gràcies al manteniment de la caiguda de la línia del sostre, als finestrals posteriors, que l’incrementen les sensacions d’espai interior i a les dues línies horitzontals ascendents de la cintura. El frontal conserva els trets del redissenyat Ibiza però amb una cua prou estilitzada on hi destaquen unes òptimes pensades per a proporcionar estil i elegància al conjunt. El cotxe guanya superfície de vidre i lluminositat interior, conserva els intermitents als retrovisors i manté l’amplada de vies.

Per dins, la posada en escena és més aviat austera però de franca qualitat. Esdevé funcional i pràctica. El detall està cuidat a través d’una generosa guantera, un cofre central i la distribució de petits compartiments arreu per a deixar-hi els objectes de mà. Els seients davanters presenten una bona subjecció lateral, els ajustaments són mil·limètrics i pràcticament tot ho trobes allí on ho buscaries. Ens ha agradat especialment l’equip multimèdia Easy Connect de la marca, que queda molt ben integrat. La posada en escena perd calidesa però no hi ha res que desentoni. La botoneria se simplifica i una part de les funcions es traslladen a la nova pantalla tàctil de 5 polzades tipus tablet que reposa al centre. El sistema d’il·luminació és més vistós i els rellotges analògics es combinen amb els indicadors de barra. A nosaltres ens agradaria que millorés la forma i proporcions de la banqueta posterior que pot comprometre el confort del passatge si ens entestem a enquibir-hi tres adults. El túnel de transmissió obliga a separar molt els peus del qui seu al mig. Amb qualsevol cas i amb un a batalla de 2,6 metres, l’espai per a les cames i les maletes està garantit. Al darrera hi trobem un compartiment de càrrega de 587 litres, que pot convertir-se en una superfície plana de 1.470 litres si pleguem els respatllers del darrera. El “Paquet Emmagatzematge” que ofereix opcionalment el fabricant permet col·locar el terra d’aquest compartiment a tres alçades diferents en funció del volum que tinguin les maletes i/o instal·lar una xarxa vertical per separar la càrrega.

Tot i que parlem d’un auto familiar amb una cua discretament allargassada, el Leon ST amb acabat FR es mou amb una agilitat que sorprèn. Això es deu, en part a la precisió i immediatesa de la direcció i a la mecànica 2.0 TDi que reposa sota el capó davanter. Amb 184 CV, el giny sona menys del què realment empenta i acaba per sorprendre’ns per com va guanyant velocitat en els règims mitjans. El grau d’insonorització és prou plausible i, a la pràctica, la motricitat es nota especialment a partir de les 1.750 rpm. Observant la fitxa tècnica amb deteniment descobrim que és capaç de passar de 60 a 100 km/h en només 5,8 segons i de depassar sobradament els límits màxims establerts… sostenint mitjanes de com a màxim 7 litres i obtenint-ne, en règims normals, de l’ordre dels 4,8 l/100 km, gràcies al sistema Start-Stop de sèrie que munta.

En el capítol de suspensions, les versions bàsiques del nou model abandonen el multibraç posterior per una geometria més econòmica de barres de torsió però el “nostre” FR porta multibraç semirígid, una arquitectura un pèl més enèrgica que li proporciona un nivell dinàmic exquisit. Amb canvi de sis relacions i Drive Mode, el Seat Leon ST, a més d’afinar el so mecànic, actua sobre la resposta de l’accelerador i la precisió de la direcció segons el tipus de conducció que practiquem. Amb aquest equipament, el cotxe convida a jugar amb els límits de l’adherència i el lliurament de potència, tan honesta com geniüda. A nosaltres ens ha frapat la capacitat de guiatge d’aquesta unitat i el recorregut minimitzat i la sincronia de la palanca del canvi. El cotxe tracciona bé en qualsevol escenari i és capaç de mantenir ritmes endimoniats sense que es disparin massa els registres de consum.

L’equipament inclou llandes de 17 polzades i perfil baix, antiboires amb funció de seguiment en revolt, miralls exteriors carenats, finestres posteriors tintades, doble sortida per a l’escapament i anagrames específics. Entre els elements opcionals hi ha el sostre panoràmic de vidre, el control adaptatiu de velocitat, els seients calefactables, les barres longitudinals al sostre, el canvi DSG o el diferencial electrònic XDS, que s’ocupa de frenar el lliscament de la roda exterior quan l’optimisme ens fa prendre un revolt per sobre del ritme ideal.

A favor:

– Habitabilitat i maleter
– Comportament dinàmic
– Nivell d’acabats i ergonomia

En contra: 

– Falta de gosadia en el disseny interior
– Posició de les cames del passatger central
– Sistema d’obertura convencional

Fitxa Tècnica:

Motor: Davanter transversal 1968 c.c TDI Turbo de 184 CV a 3.500 rpm.
Canvi: Manual 6 velocitats
Tracció: Davantera
Maleter: 587-1.470 litres
Acceleració de 0 a 100 Km/h: 8,5 segons
Velocitat màxima: 198 km/h
Consum: 4,8 l/100 km
Emissions: 147 gr/km
Garantia: 2 anys

PREU: 26.760 euros.

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari