Cosí germà del Volkswagen Sharan presenta unes proporcions i un disseny estudiat específicament per a preservar l’espai interior i fer més agradable la vida a bord. La contundent proporció de vidre i la incorporació d’un espectacular sostre solar fan que lideri el segment en l’apartat de visibilitat i il.luminació. Conserva la clàssica línia de monovolum tot i rebaixar uns mil·limetres el sostre de la carrosseria i la distància d’aquesta respecte del terra.
A l’interior, compta amb set seients independents i molt bona accessibilitat per bé que els dos últims ocupen la pràctica totalitat del maleter i això obliga a escollir entre maletes o passatge. Això sí, les portes laterals son de generoses proporcions i d’accionament automàtic. La posterior també. I el què és millor : Seat ha aconseguit que una petita palanca a la part superior dels seients de la segona filera els plegui mitjançant una única maniobra. Un mecanisme anomenat Easy Fold els catapulta cap al davant i els fa bascular per deixar més espai de pas cap al darrera. Els seients de la tercera fila no poden regular-se longitudinalment però els podrem deixar completament ocults si fa falta. D’aquesta manera, la modularitat i les possibilitats de càrrega es converteixen en un dels seus principals atractius. El maleter passa de 300 a 711 litres amb una simple maniobra i pot arribar als 2.297 litres talment com si es tractés d’una petita furgoneta Combi. Passar de 7 a 2 places no costa gens i, a canvi, obtenim una plataforma que, si bé fa perdre un xic d’alçada, ens estalvia haver d’extreure els seients.
La posició davant del volant és bona. El conductor disposa de molts reglatges i el respatller del copilot pot plegar-se per si mai hem de traslladar objectes de llargària extraordinària. La posada en escena del pannell de comandaments recorda molt el d’altres models del grup VAG. Materials, acabats i ajustaments son de qualitat i no hi falten els detalls de caràcter pràctic, com un endoll de 220, cortinetes als vidres laterals, regulació climatològica per als ocupants de la tercera filera i una pila de compartiments pels petits objectes de butxaca, al davant, a les portes i al túnel central. Una pantalla tàctil de sis polzades i mitja al mig ens permetrà gestionar la major part de les funcions de l’auto. I les del nostre smartphone. L’Alhambra que hem estat portant duia Lane Assist, un sistema que vetlla per mantenir l’auto en el carril idoni de circulació; detecció de senyals de trànsit, Park Assist; càmera de visió posterior, i navegador. Opcionalment te disponible els fars bi-xenó direccionals, la tecnología LED pels indicadors posteriors, la suspensió pilotada, el frè multicol·lisió i el sistema de canvi automàtic de llums curtes i llargues… però en mig de tanta dotació hem trobat a faltar el control de velocitat adaptatiu que duu bona part de la competència.
Automàtic de doble embragatge, amb la potència justa i un silenci de marxa ben plausible, l’Alhambra TDi de dos litres Euro 6 que hem tingut ocasió de testar lliura tota l’empenta a l’eix davanter. 150 CV que, amb el recurs de les lleves del volant, ens permetran treure-li un bon rendiment a aquesta màquina grossa. De la meitat del recorregut del peu dret en endavant, el lliurament d’empenta es radicalitza i el salt entre les relacions resulta més àgil. El resultat ajuda a agafar confiança, per exemple, davant dels avançaments i permet estirar puntualment el motor per sobre de les 4.500 r.p.m. sense percebre defalliments.
En ús diari ens serà difícil rebaixar els 7 l/100 km tot i homologar oficialment 5.9 l/100 Km en cicle mixte de laboratori. En qualsevol cas hem d’aplaudir el bon treball realitzat pel fabricant de Martorell en l’apartat aerodinàmic i d’aïllament del compartiment mecànic. També ens ha agradat el reglatge de les suspensions, prou ben afinades. Minimitzen les irregularitats del traçat i estalvien bona part dels groxaments d’inèrcia en els revolts fins a obtenir un bon compromís entre efectivitat i confort. En part, segur també per la immediatesa de la direcció, molt precisa i ràpida i el bon nivell de frenada.
Declara una acceleració 0-100 km/h per sota dels 9 segons i puntes oficials de més de 200 km/h.
No és ni l’opció més econòmica ni la més continguda en mesures. Pot generar raons en certs estacionaments urbans però és ideal per anar amb la família quan som colla i l’itinerari s’intueix quilomètric. És per a viatjar a l’engròs. Lluny. Força gent o amb molt d’equipatge. L’oferta dièsel 2.0 TDI amb 150 CV es pot escollir amb canvi manual de sis relacions o l’automàtic DSG amb el mateix nombre de relacions i tracció davantera o total 4Drive. En el més alt de la gamma hi ha la versió de 184 CV que només es pot adquirir amb tracció al davant.
A favor:
*Habitabilitat i sentit pràctic
*Comportament i versatilitat interior
*Nivell d’acabats i funcionalitat
En contra:
*Preu i política de les opcions
*Confort de marxa dels passatgers posteriors
*Mesures finals comprometedores en certs pàrkings
Fitxa Tècnica:
Motor: Davanter transversal 1984 c.c. Turbo Intercooler. 150 CV gasòil.
Canvi: Automàtic DSG 6 velocitats
Tracció: Davantera
Frens: discs vent/ discs
Maleter: 300-711 litres
Acceleració de 0 a 100 Km/h: 6,5 segons
Velocitat màxima: 213 km/h
Consum mitjà: 5,9 l/100 km
Preu: 42.991 euros.
