La vida de Saadi Gaddafi, el fill de l’exdictador de Líbia, Muammar Gaddafi, és digna de llargmetratge. Nascut en ple govern totalitari i en el si d’una família multimilionària, Saadi ho va tenir tot de cara per convertir-se en el que, de ben petit, havia somiat ser: futbolista. El respecte de tot el país -més aviat la por- envers els Gaddafi li va obrir les portes de tots els clubs de la capital, Trípoli, de la qual n’acabaria escollint dos. Saadi va debutar a primera divisió amb l’Al Ahly, on passaria amb més pena que glòria, i va continuar la seva carrera vestit amb la samarreta de l’Al Ittihad, amb qui aconseguiria bona part dels seus objectius.
Tot i no ser un davanter de projecció internacional -no feia gols i s’entrebancava amb la pilota- Saadi va disputar fins a 18 partits amb la selecció absoluta de Líbia. Els seleccionadors estaven obligats a convocar-lo i a fer-lo jugar, un fet que li va costar la destitució a l’italià Franco Scoglio, després de negar-se a alinear el fill del dictador. El mateix tècnic ho va explicar: “Em van fer fora perquè no vaig permetre que Saadi jugués. I no l’hagués fet jugar mai, ni un minut. Com a futbolista era dolentíssim.” Amb 25 anys ja era president de la Federació Líbia de Futbol.
Però Saadi Gaddafi tenia diners i influència. I gràcies a això va poder escriure la seva llegenda. Gran aficionat al futbol italià, Saadi va demanar al seu pare petites inversions per poder gaudir en primera persona de la Serie A, tal i com havia desitjat quan era només un nen. La primera d’elles va ser patrocinar l’Atalanta de Bèrgam, a través de la petroliera Tamoil -empresa pública líbia-, un patrocini que anà del 1989 al 1995. Després d’aquella primera despesa a Itàlia, els Gaddafi van adquirir un 7,5% de les accions de la Juventus de Torí, un equip amb el qual Saadi sempre va voler jugar. Mai ho va aconseguir, però sí va fer que Tamoil també lluís a la seva samarreta durant dues temporades.
No fou jugador de la Juventus, però el fill del dictador sí que va aconseguir complir una bona part dels seus somnis. Els diners mouen el món i el Barça no n’és una excepció. Això es va demostrar entre el 31 de març i l’11 d’abril del 2003, amb Enric Reyna a la presidència i amb les eleccions a la cantonada. L’Al Ittihad aterrava a Barcelona, de la mà del seu president i estrella al terreny de joc, Saadi Gaddafi, per fer un petit stage a les instal·lacions del Camp Nou. El club libi va entrenar al Miniestadi, va compartir diverses sessions tècnico-tàctiques amb entrenadors del Barça i va disputar, atenció, un partit amistós pagat pel mateix Saadi a l’estadi blaugrana, amb el qual el club català es va embutxacar 300.000 euros. Aquell partit va congregar prop de 15.000 espectadors, en un dimecres laborable i a dos quarts de set de la tarda.
Després d’aquella exhibició de poder, Saadi completaria la seva carrera meteòrica passant per tres clubs italians de primera divisió, amb Diego Armando Maradona com assessor i amb l’atleta canadenc Ben Johnson fitxat com entrenador personal. Primer, el Perugia, on només arribaria a disputar un partit oficial. Fou en l’avantpenúltima jornada de lliga 2003-04, precisament davant la Juventus, el 2 de maig del 2004. El fill del dictador va jugar 15 minuts d’aquell enfrontament, els suficients per ser citat per al control antidopatge. La història d’aquest home mereixia el capítol: va donar positiu per consum de cocaïna i va ser sancionat. El Perugia no en va voler saber res i el va regalar a l’Udinese, un equip de nivell superior, però amb el qual també disputaria únicament onze minuts a la penúltima jornada de Serie A. El seu pas per Itàlia acabaria a la Sampdoria, l’any 2007, amb qui no va anar mai convocat.
Qui sí el recorda amb afecte són els seus companys. Saadi va fer-los contents a tots ells, regalant-los cotxes de luxe pels seus aniversaris i convidant-los a passar diverses nits als cabarets de París. “Viatjaven a la una de la matinada i tornaven just abans del primer entrenament matinal”, va explicar en una ocasió Ivan Molinaro, treballador de l’hotel on el jugador libi es va allotjar durant tota la seva estada a Udine.
