L’Observatori Eleccions Barça 2010, impulsat per estudiants de la Universitat de Vic, comença a donar els seus fruits i ja treu algunes conclusions del tractament que fan 18 mitjans de comunicació de premsa i televisió i diferents xarxes socials –com Facebook, Twitter o Youtube– dels quatre candidats a la presidència del Barça.
Després d’analitzar un total de 1.873 notícies, en un període comprès entre el 26 d’abril i el 3 de juny, s’extreu que Sandro Rosell és el favorit però té el handicap del seu ‘personalisme’; Jaume Ferrer destaca per ser el continuador d’un model però és ‘massa discret’; Marc Ingla té bon equip però és ‘desestabilitzador’; i Agustí Benedito és proper però té ‘poques opcions’.
Rosell, una ‘vedette’ amb contactes
Les fortaleses del candidat Sandro Rosell, que va presentar un total de 13.620 signatures de socis de les quals 12.635 varen ser aprovades, són l’assumpció del seu paper de favorit i capdavanter a les enquestes, tenir bons contactes en el sector, i sobretot, ésser un home de futbol que va portar el jugador brasiler Ronaldinho. Les debilitats passen per un cert culte a la seva personalitat, que contesta les acusacions d’altres candidats amb demandes, el seu excessiu ímpetu i que deixa entreveure que no és ell qui escriu a les xarxes socials –eines 2.0- quan es dirigeix al soci.
Entre les oportunitats del candidat Rosell hi ha que és conegut per la majoria de votants, ésser una clara alternativa al ‘laportisme’, que genera expectatives entre els socis i tenir certa relació amb la ‘Grada Jove’. Finalment, les principals amenaces rauen en el fet de ser vist com una ‘vedette’, un opositor al model de Cruyff i el controvertit ‘cas Brasil’, que primer va negar i del qual després no n’ha volgut parlar.
Ingla, el titella de Soriano?
Les fortaleses de Marc Ingla, amb 4.744 firmes de socis presentades i 4.288 acceptades, són el seu equip potent, la seva experiència, solvència i credibilitat, i encapçalar una candidatura amb quatre exvicepresidents. Les debilitats són el seu poc carisma, tenir un caràcter reservat i distant, i l’acusació de ser només un ‘titella’ de Ferran Soriano. La credibilitat i la capacitat d’influència són les oportunitats d’Ingla mentre que les amenaces són el seu to acusatiu contra Rosell en el ‘cas Brasil’ i estar estretament relacionat amb l’interès per fitxar Mourinho.
Ferrer, el candidat continuista
Ser un bon tresorer i la seva imatge de bona persona, afable i honesta, són les principals fortaleses de Jaume Ferrer -4.442 firmes presentades i 3.935, de validades. Les debilitats passen per no aconseguir ‘aixecar el vol’ i ésser el candidat oficialista i protegit de Joan Laporta. De fet, les oportunitats de Ferrer són ser el candidat continuista, únic supervivent de la directiva original i tenir l’aval de Laporta. Les amenaces són la seva excessiva discreció i el canvi de rol que ha hagut de suportar: ara és el candidat continuista però a l’inici de la campanya no ho era.
Benedito, amable però desconegut
Les fortaleses d’Agustí Benedito, que va veure aprovades 2.520 firmes de les 2.896 que va aportar, són la seva proximitat al soci, l’empatia i bona oratòria, i la seva amabilitat i educació. Les debilitats deixen a la superfície que és el candidat amb menys signatures i que parla sovint de recuperar l’esperit de l’Elefant Blau, un fet que resulta ja molt llunyà per a alguna part de l’actual massa social blaugrana. Les oportunitats de Benedito són la seva austeritat i transparència, el seu discurs social ‘Barça Cívic’ i voler ser un president ‘sense jet privat’.
Les amenaces rauen en el fet de ser el més desconegut dels quatre candidats a la presidència de l’entitat, passar de ser amic a tenir grans diferències amb Laporta i tenir molta menys repercussió mediàtica.
Vint estudiants de la Universitat de Vic
L’Observatori Eleccions Barça 2010 mobilitza un equip de vint estudiants de quart de Periodisme de la Universitat de Vic, dirigits pels professors Jordi Serrat i Xavier Ginesta, i forma part del projecte de final de carrera d’aquesta llicenciatura. L’estudi continua obert fins al dia 13 de juny, dia en què els socis del F. C. Barcelona estan cridats a les urnes.
