Renault Mégane Sport Tourer: polivalència dinàmica

La cinquena proposta de la nova nissaga Mégane fa encara no cinc mesos que es ven a casa nostra i, els afortunats que el tenen, no paren de cantar-li excel.lències en relació a l'habitabilitat que proporciona i al dinamisme de les seves mecàniques

La sisena generació del Renault Mégane estrena versió familiar. La nova proposta dels francesos presenta una silueta més esportiva, manté gairebé inalterables les dimensions i convenç especialment, en relació a la qualitat dels acabats i el grau de seguretat que publicita. És més baix i ample que el seu predecessor cosa que fa que es vegi més estilitzat. Munta un prominent capó, muscula els passos de roda i proporciona la mateixa modularitat interior que els familiars del mateix segment.  Creix 62 mm. respecte de la berlina convencional i, no obstant això, preserva una carrosseria homogènia esquitxada d’originalitats. A nosaltres ens ha agradat la forma en què perllonga la línia lateral de la cintura del cotxe, les barres longitudinals cromades que munta al sostre i el protagonisme que agafen els passos de roda. L’únic inconvenient és la lluna posterior de dimensions contingudes que, ocasionalment, pot fer perdre visibilitat.

Els 4,56 m de llargada que fa li permeten definir un habitacle generós on encabir 5 passatgers amb el seu respectiu equipatge. La generositat s’aprecia millor a les places davanteres, allí on l’ergonomia fa guanyar enters a la proposta i el nivell d’acabats fa pensar en segments superiors. En aquest auto no hi ha problema per trobar la postura idònia davant del volant i la posada en escena mereix l’aplaudiment. El panell de comandaments està ben distribuït i no detectem llacunes en relació a l’accessibilitat dels elements. Reserva 524 litres al maleter, dels quals, 38 queden sota un doble sostre. Aquest compartiment te la particularitat que es pot dividir per la meitat mitjançant una estructura semirígida que s’aixeca i bloqueja amb una simple operació. A més,  plegant els respatllers dels seients, podrem arribar a  disposar d’una superfície de pràcticament 1.600 litres. L’única llàstima és que el fabricant hagi substituït la tradicional roda de recanvi per un kit anti-punxades.

Mecànicament, l’oferta és amplíssima. Renault ofereix fins a cinc variants dièsel i quatre de gasolina. L’1.5 dCi s’ofereix amb potències que van dels 85 als 105 CV. Les mecàniques compreses en aquest tram no pagaran l’impost de matriculació perquè els propulsors es mantenen per sota dels 120 grams de CO2 per km recorregut. La popularitat d’aquest giny ha crescut darrerament gràcies a la seva sobrietat i al bon funcionament que presenta  en el dia a dia. La versió menys potent, considerada d’accés, s’associa a un canvi manual de cinc relacions. El giny més potent en porta sis.  Amb qualsevol d’aquestes mecàniques és fàcil arribar als 1.200 km d’autonomia i mantenir mitjanes per sota dels cinc litres/100 km.  Els més puristes o exigents sempre podran decantar-se per l’1.9 dCi de 130 CV i  6 marxes o fins i tot optar pel bloc de 2 litres que, en versió automàtica, declara 150 CV.  El dCi de 160 CV que només es comercialitza amb caixa manual de 6 relacions. E turbo de geometria variable genera un  parell-motor de 360 Nm en el dci de 150 CV i de 380 Nm en el que en destil·la 10 més. La casa li´n homologa mitjanes ponderades d’entre 5,9 l/100 km i 6,6 l/100 km.

 

A la pràctica, el Megane Sport Tourer te un comportament previsible i eficaç. Els tècnics de la casa han sabut compensar les inèrcies pròpies d’un auto d’aquestes dimensions amb una estabilitzadora més gran al davant, que fa que el cotxe controli molt bé els moviments verticals. L’esmorteïment també ha estat revisat per adaptar-se als hipotètics increments de càrrega i controlar els gronxaments laterals de la carrosseria. Munta dics ventilats de 280 mm. al davant i uns altres de 260, al darrera amb la qual cosa aconsegueix pràcticament les millors distàncies d’aturada del segment. Amb pocs mil·límetres de pedal les pastilles actuen amb franca consistència. El canvi també ens sembla força equilibrat. Està ideat per emfatitzar la resposta mecànica però en els règims més baixos també li costa d’emmascarar la falta d’empenta.

 

L’equipament inclou sistema de control de la pressió dels pneumàtics, fars bixenó direccionals, feix de llum curtes orientable en els revolts i encesa automàtica de fars i eixuga-parabrises, limitador de velocitat, ABS i ESC amb funció de control de subviratge, airbags adaptatius i estructura interna de deformació programada. La gran pantalla de 8,7 polzades que domina el centre del davantal es manipula sense complicacions però segur que no és la més intuïtiva del mercat.  De cares a l’any vinent s’espera l’arribada d’una nova versió híbrida dièsel.

 

A favor :

*Rendiment mecànic i consums

*Interiors i habitabilitat millorada

*Equipament i tecnologia aplicada

 

En contra:

*Visibilitat posterior

*Suspensions en mode confort

*Manipulació i plegatge dels seients del darrera

 

FITXA TÈCNICA

Motor : Davant. trans. 4 cilin. en línia 1.598 c.c. Common-Rail multiinjecció  130 CV. gasòil

Tracció : Davantera

Canvi : manual 6 vel

Frens : Discs vent/discs

Vel. màx : 198 Km/h

Accel  0 a 100 Km/h : 10,6 s.

Consum mitjà : 3,6 litres

PREU :   23.850 euros

 

Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.

Més informació

Nou comentari