La tercera generació del Renault Mégane s’actualitza un any i mig després del seu darrer restilyng. El popular model francès, que a la península ha venut més d’un milió tres-centes mil unitats i que ha estat líder absolut de vendes en dotze ocasions diferents, rep la fisonomia del nou Clio i Captur, més fresca i moderna. Els canvis estètics afecten, sobretot, el morro que ara mostra nous para-xocs i engraellats de ventilació. Les òptiques al·lítiques s’allargassen incorporant també la funció diürna amb tecnologia LED. El logo de la marca és més visible. Multiplica el tamany i ressalta més sobre un fons negre brillant. La nova estampa del cotxe s’acompanya de nous dissenys per a les llandes que, en funció de l’acabat, es poden demanar en diferents mesures.

A dins hi descobrim menys sorpreses. L’habitacle –espaiós- pràcticament no canvia. Segueix oferint una atmosfera confortable en hi destaca la claredat de la informació oferta a través de les esferes del quadre d’instrumentació. El més nou són els entapissats, que amplien l’oferta d’elecció. La berlina francesa protagonista d’aquest article hereta també millores en l’equipament, estructurat a partir de tres nivells possibles d’acabat : Life , GT Style i Bose. La versió d’accés a la gamma ja duu ABS i ESP , aire condicionat, fars antiboira, ràdio MP3 amb USB i Bluetooth, regulador / limitador de velocitat i seient del conductor regulable en alçada. L’acabat GT Style se situa al mig, i incomprensiblemente perd els antiboira. A canvi, suma a tot l’anterior les llantes d’aliatges de 16 polzades “dark metall”, climatitzador automàtic bizona, sensors de pluja i llum, volant folrat en pell, sensor acústic posterior d’estacionament, reglatge elèctric dels retrovisors i alçavidres, seient de conductor amb ajustament lumbar i barres de sostre cromades en el cas del familiar Sport Tourer. La versió alta de gamma pren el nom de l’equip de música que incorpora, Bose. Munta llandes d’alumini de 17 polzades, integra el navegador TomTom i afegeix als llums diürns LED els antiboira, els vidres tintats, l’acabat de pell al pom del canvi i el retrovisor interior d’enfosquiment automàtic. Però en una hipotètica comparativa amb els seus principals competidors hem trobat a faltar el sistema d’alerta de canvi involuntari de carril, un programador de velocitat o el detector d’objectes situats en l’angle mort que sí que porta l’Honda Cívic, el VW Golf o el Peugeot 308.

Mecànicament, el Mégane contemporani també ha modificat lleugerament l’oferta de motors amb dues noves opcions. En dièsel, l’1.5 dCi de 95 CV i 240 Nm es combina amb una caixa de canvis manual de sis marxes. Guanya 5 CV respecte del seu predecessor i perd un xic de cilindrada però declara un consum mitjà de 4,1 litres als cent quilòmetres i unes emissions de diòxid de carboni de 106 g / km., cosa que li estalvia l’impost de matriculació. L’altra novetat és la versió 1.2 TCe EDC de gasolina. Anuncia 132 CV de potència i arriba associat a canvi automàtic de doble embragatge que el fabricant assegura que és un 25% més eficient que l’anterior. Compta amb sistema Stop & Start de parada i engegada automàtica i publicita mitjanes homologades de 5,6 litres/100 Km.

El més potent dels Mégane dièsel segueix essent el dCi de 130 CV que hem tingut ocasió de testar. Un giny que associat a una caixa de canvis manual de sis relacions, destaca per la suavitat de marxa i un rendiment excel·lent. es mostra un xic mandrós en els règims més modestos però puja de voltes sense encantar-se, gasta l’imprescindible i pot arribar a esdevenir geniüt si administrem les marxes, l’accelerador i el guiatge amb prou sensibilitat. Estructuralment no canvia. Se sustenta sobre la mateixa geometria de suspensions. Però es que ja tenia una bona base i el taratge òptim per treure el millor compromís entre confort i efectivitat. Noble i amb petjada ferma, el Mégane no és un auto especialment esportiu però mostra una bona motricitat i reaccions predictibles.

A nosaltres ens ha agradat la immediatesa del sistema Stop-Star; el bon tacte de la direcció i la solvència mecànica general. Per tendir a l’excel·lència hauria de perfeccionar encara més l’aïllament acústic de l’habitacle i el tacte massa esponjós del pedalier.

A favor:
– Gamma de motors lògica
– Consum dCi Energy i TCE
– Posada al día estètica

En contra:
– Habitacle conegut
– Qualitat de materials interior
– Elements tecnològics en seguretat

FITXA TÈCNICA:

Motor: Davanter transversal. 1598 c.c. Inj. Direc. Common-Rail 130 CV. Gasòil.
Tracció: Davantera
Canvi: Manual de 6 vel.
Direcció: Assistida
Frens: Disc vent./disc
Prestacions: Vel. Màx : 195 Km/h. Accel. De 0 a 100 Km/h : 9,8 segons.
Consum mitjà: 4,2 litres

PREU : 22.100 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Més notícies

Nou comentari