L’estètica SUV triomfa i Renault, que ho sap, ha decidit enterrar el Modus i substituir-lo per un crossover urbà fabricat a partir de la plataforma del Koleos. El Captur milita en el segment B però ofereix un bon grapat d’especificitats. És equiparable a un monovolum en apartats com l’habitabilitat i modularitat interior, presenta la posició de conducció elevada pròpia dels SUV i l’alçada respecte del terra de l’Scenic i, a nivell estètic, recorda força el Clio.
Versàtil i espaiós, els francesos l’han tret al mercat per a satisfer els incondicionals que pensen ja en rellevar aquell petit monovolum de la casa sense haver de canviar de marca i, de pas, arrossegar nous clients cap a un dels segments que millor aguanta la crisi. El Jucke de Nissan ha estat tota una revelació comercial i els de Renault no volen deixar de jugar aquesta partida. Per això han optat per les línies suaus i lleugeres en la carrosseria i les han combinat amb rodes de generós tamany (16 o 17 polzades). Sostre, llandes, motllures i retrovisors acaben d’arrodonir-lo i un grapat de referències permeten a qualsevol client demanar el seu Captur a la carta.
Tècnicament la fórmula tampoc té secrets. El nostre protagonista no és altra cosa que un Clio redimensionat. Sis centímetres més llarg que l’utilitari dels francesos i amb un centenar de quilos afegits. A canvi, reserva 377 litres pel maleter perquè incrementa un xic la distància entre eixos cosa que es tradueix a l’interior amb una agradable sensació d’espai. En aquest cotxe t’asseus 10 cm. més amunt que en un Clio, disposes d’un habitacle més funcional capaç d’allotjar sense estretors a quatre adults i et beneficies d’una atmosfera carregada de petits detalls intel·ligents. La modularitat és possible gràcies a una banqueta posterior lliscant (16 cm.) que permet prioritzar càrrega o habitacle en funció de les necessitats.
Aprofitant tota la fondària del maleter arribarem fins als 455 litres amb la particularitat que el terra és reversible. El costat del plàstic ens permetrà portar paquets més soferts o la compra diària i el de la moqueta emmagatzemar les maletes del cap de setmana. I amb tot i això, encara ens quedaran 27 litres més distribuïts per l’interior. A nosaltres ens ha agradat prou la guantera que hi ha davant l’acompanyat que s’obra i té forma de calaix i les fundes dels seients amb cremallera, que permeten desvestir-los en pocs segons per rentar-les si mai s’embruten. Hi haurà qui criticarà la duresa extrema dels plàstics però la proposta no desentona quan penses en el públic potencial d’aquest model i comproves l’ergonomia i ductilitat de tots els elements del davantal.
El volant presenta un tacte agradable. Compta amb sistema mans lliures pel Bluetooth i botoneria de gestió del control de creuer. Per sota, l’habitual comandament satèl.lit dels francesos, facilita la gestió de l’equip d’àudio. El velocímetre central digital queda ben situat i és de fàcil lectura. També ens ha agradat la pantalla tàctil que reposa al mig, que en les versions d’accés s’ha d’abonar a banda ( 590 euros) però que inclou navegador Tom-Tom, sistema de telefonia i accés a una llarga llista de serveis d’Internet, al marge de l’elecció del so.
Nosaltres hem testat l’única versió dièsel possible. L’1.5 dCi de 90 CV dels francesos. Una mecànica refinada, suau i efectiva en el lliurament de potència que supera ja els deu milions d’unitats al mercat. Arriba associada a un canvi manual de només cinc relacions amb una tercera una mica justa que desentona en el trànsit urbà. Però aquí també el botó Eco obra miracles per arribar a reduir fins a un 10% addicional el consum (variant la cartografia del motor i el moment de passar a una altra marxa) fins a aconseguir registres de 3,6 litres/100 Km.
Opcionalment es pot demanar una caixa automàtica de doble embragatge si no ens importa que es dispari la taxa final que haurem d’abonar. De tracció total ni parlar-ne. Ni hi és ni se l’espera! L’aparença ha guanyat la partida i per molt que sembli, amb el Captur el millor és no aventurar-se per pistes si no és que el paviment sigui pràcticament llis. En part també pel tipus de gomes que munta: uns pneumàtics de baixa resistència al rodament objectivament enfocats a l’eficiència. Declara una punta de 171 Km/h i es posa a 100 Km/h en poc més de 13 segons.
Amb el tren de rodatge del Clio i una bones barres estabilitzadores, el Captur munta unes suspensions tirant a dures que acusen les irregularitats del terreny especialment a l’eix posterior. El cotxe és eficaç en control de moviments i molt agradable de dur gràcies a una direcció elèctrica molt ben afinada. És difícil acusar els gronxaments, el guiatge mereix una nota alta i hem d’aplaudir el treball que han fet els enginyers en l’apartat d’aïllament. No hi ha ni vibracions ni fresses desagradables. La llàstima és que munti tambors al darrere i que en cap dels tres possibles nivells d’acabats (Life, Intense i Zen) no s’hagi contemplat ni com a opció els ja estandaritzats airbags de cortina que porten pràcticament tots els models d’aquest segment.
A favor:
*Estil i polivalència
*Possibilitats de personalització
*Mecànica eficiente
En contra:
*Absència de roda de recanvi
*No hi possibilitat de muntar airbags de cortina
*Disponible només en tracción al devant
FITXA TÈCNICA
Motor: Davanter dCi de 90 CV amb Stop&Start de gasoil
Canvi: manual 5 vel.
Direcció: assistida elèctrica
Frens: Discs/tambors
Vel. Màx: 171 Km/h
Accel. 0 a 100 Km/h: 13,1 segons
Consum mitjà: 3,6 litres
PREU: 16.870 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
