El Captur milita en el segment B però ofereix algunes especificitats que val la pena remarcar. És equiparable a un monovolum en apartats com ara l’habitabilitat interior, presenta la posició de conducció elevada pròpia dels SUV, l’alçada respecte del terra de l’Scenic i l’aparença del Clio. Versàtil però amb mesures d’utilitari, els francesos l’han dissenyat per a seduir nous clients cap a un dels segments que millor aguanta la crisi. El Jucke de Nissan ha estat tota una revelació comercial en aquest sentit i els de Renault no volen deixar de jugar aquesta partida. Per això han optat per línies suaus i lleugeres en una original carrosseria que incorpora rodes de generós tamany. Sostre alt, llandes, motllures i retrovisors acaben d’arrodonir-lo i pels que encara en demanin més, un grapat de referències perquè cadascú pugui fer-se el seu Captur a la carta.

La fórmula tècnica tampoc te secrets. El nostre protagonista no és altre cosa que un Clio allargassat 6 cm. Més llarg, doncs, que l’utilitari dels francesos i amb el llast d’un centenar de quilos de més, reserva 377 litres pel maleter gràcies a la distància entre els seus eixos. Asseure’s a dins d’un Captur és fer-ho 10 cm. per sobre d’un Clio amb la particularitat afegida que disposes d’un habitacle capaç d’allotjar sense estretors a quatre adults i et beneficies d’una atmosfera funcional carregada de petits detalls intel·ligents. La modularitat és possible gràcies a una banqueta posterior lliscant (16 cm.) que permet prioritzar càrrega o habitacle en funció de les necessitats. Aprofitant tota la fondària del maleter arribarem fins als 455 litres. El terra reversible d’aquest compartiment i les seves formes molt regulars fan possible traslladar objectes com ara el calçat d’ski, els estris de platja o la compra setmana de producte fresc amb la màxima pulcritud. I amb tot i això, encara ens quedaran 27 litres més distribuïts per l’interior.

A nosaltres ens ha agradat prou la guantera que hi ha davant l’acompanyat que s’obra com si fós un calaix i les fundes dels seients amb cremallera, que permeten desvestir-los en pocs segons per rentar-les si mai s’embruten. Hi haurà qui criticarà la duresa extrema dels plàstics però la proposta no desentona quan penses en el públic potencial d’aquest model i comproves l’ergonomia i ductilitat de tots els elements del davantal. El volant presenta un tacte agradable, compta amb sistema mans lliures pel Bluetooth i botoneria de gestió del control de creuer. Per sota, l’habitual comandament satèl·lit dels francesos, facilita la gestió de l’equip d’àudio. El velocímetre digital queda ben centrat i és de fàcil lectura. També ens ha agradat la pantalla tàctil que reposa al mig, que en les versions d’accés s’ha d’abonar a banda (590 euros) però que inclou navegador Tom-Tom, sistema de telefonia i accés a una llarga llista de serveis d’Internet, al marge de l’elecció del so.

La unitat que hem portat duia la nova caixa de canvis automàtica de doble embragatge i sis relacions. Un giny de funcionament simple i molt lleuger que pot manipular-se també en funció seqüencial. La transició entre marxes passa molt desapercebuda però l’elecció suposa un recàrrec de 1400 euros sobre la tarifa del mateix cotxe amb canvi totalment manual. L’equivalència es justifica més aviat per qüestions de comoditat, d’estalvi d’estrès i de facilitat d’ús en escenaris urbans. En aquest cas la nova caixa anava associada al conegut motor 1.5 dCi de 90 CV dels francesos. Una mecànica excel·lent pel que fa al refinament, suavitat i lliurament de potència que supera ja els deu milions d’unitats al mercat i aconsegueix registres de 3,9 litres/100 Km.

Amb el tren de rodatge del Clio i una bones barres estabilitzadores, el Captur munta unes suspensions tirant a dures que acusen les irregularitats del terreny especialment a l’eix posterior. La geometria mitiga els gronxaments laterals i proporciona un guiatge precís. La direcció, elèctrica, està molt ben afinada i hem d’aplaudir també el treball que han fet els enginyers en l’apartat d’aïllament. No hi ha ni vibracions ni fresses desagradables. La llàstima és que munti tambors al darrera i que en cap dels tres possibles nivells d’acabats (Life, Intense i Zen) no s’hagi contemplat ni com a opció els ja estandarditzats airbags de cortina que porten pràcticament tots els seus competidors directes. Ah ¡ …i un darrer advertiment : tot i l’aparença, res d’aventurar-se per pistes amb el terra trencat! El tipus de gomes que munta (de baixa resistència al fregadís) i la manca de proteccions als baixos ho desaconsellen.

A favor:

– Polivalència i estampa
– Possibilitats de personalització
– Canvi automàtic

En contra:
– Absència de roda de recanvi
– Impossibilitat de muntar airbags de cortina
– Sense versió amb tracció total

Característiques Tècniques:
Motor: Davanter dCi de 90 CV amb Stop&Start de gasoil
Canvi: Automàtic/seqüencial EDC 6 vel.
Direcció: assistida elèctrica
Frens: Discs/tambors
Vel. Màx: 171 Km/h
Accel. 0 a 100 Km/h: 13,1 segons
Consum mitjà: 3,9 litres

PREU: 19.750 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari