Una dura entrada del belga Radja Nainggolan -un extraordinari futbolista, tot i que en ocasions, massa intens- el passat 16 de setembre del 2015, tot just començar la temporada, va provocar a Rafinha una ruptura del lligament creuat anterior de la seva cama dreta, una greu lesió que l’ha mantingut apartat de l’equip durant més de cinc mesos.

El brasiler va caure lesionat en el pitjor moment, quan gaudia de la plena confiança de Luis Enrique i de ser el jugador número 12, tal com indica el seu dorsal, és a dir, el primer canvi a utilitzar pel tècnic asturià. Aquell partit a l’Olímpic de Roma va ser l’últim que jugaria Rafinha en gairebé set mesos de competició oficial.

A mitjans del mes de febrer, el migcampista va tornar als entrenaments, primer de forma individual, per agafar la forma necessària per poder afrontar els últims compromisos de l’equip en el que queda de temporada. Luis Enrique no l’ha volgut forçar. Hagués pogut disputar alguns minuts davant el Getafe o el Vila-real, però l’entrenador va decidir anar poc a poc. La pressa és la pitjor companyia en casos de lesió greu.

Aquest dissabte, però, Rafinha torna a la convocatòria gairebé set mesos després del seu últim partit. I ho fa en un partit inoblidable, un clàssic entre el Barça i el Reial Madrid, i en l’esperat homenatge del barcelonisme a Johan Cruyff.



Nou comentari